Turquia bull des que Ekrem Imamoglu, alcalde d’Istanbul, la capital econòmica del país, va ser detingut en clarejar del passat 20 de març durant una batuda policial en la seva residència, acusat de corrupció i terrorisme. Tres dies després, un tribunal d’Istanbul va ordenar presó preventiva pel delicte de corrupció, i va decidir no imposar mesures preventives pels càrrecs relacionats amb terrorisme, tot i que Imamoglu segueix processat per aquestes acusacions. L’ofensiva contra el candidat presidencial del Partit Republicà del Poble (CHP), el principal rival polític de Recep Tayyip Erdoğan, ha estat interpretada com un moviment governamental per desfer-se del polític més temut pel president turc, l’únic capaç de qüestionar la seva continuïtat al poder i fer-li front en les eleccions presidencials previstes pel 2028. Imamoglu s’ha convertit en un símbol per la democràcia a Turquia, especialment entre els joves que veuen en ell l’esperança d’un retorn als drets i llibertats fonamentals, i per això la seva detenció ha desencadenat les protestes més intenses que han sacsejat el país en més d’una dècada, amb prop de 15 milions de persones participant el passat diumenge en unes votacions primàries simbòliques en el seu suport organitzades pel CHP en 81 ciutats turques, amb més de 13 milions de vots “en solidaritat” amb Imamoglu.

Protestes, detencions i boicots

Després de set dies consecutius de protestes nocturnes davant  l’alcaldia d’Istanbul contra la detenció d'Imamoglu, el president del CHP, Özgür Özel, va donar per acabades  les protestes i va convocar als ciutadans a manifestar-se aquest dissabte en l’esplanada costanera de Maltepe, en la part asiàtica de la ciutat, que pot acollir fins a un milió de persones. Özel també va tornar a fer una crida per boicotejar nombroses marques populars per ser grans conglomerats empresarials relacionats amb el govern, entre elles les grans cadenes de televisió i diaris importants, que només han reflectit la visió oficial i no han informat sobre les protestes, que s’han saldat amb més de 1.500 manifestants detinguts i 123 policies ferits.

Estils i personalitats enfrontades

I totes aquestes mobilitzacions antigovernamentals mai vistes en el país en els darrers anys, són per Ekrem Imamoglu, el gran temor d’Erdogan i l’únic al qual els seus compatriotes veuen capaç d’acabar el plenipotenciari president turc, que ja porta més dues dècades en el poder. El  fundador del Adalet ve Kalkınma Partisi (AKP), el Partit de la Justícia i el desenvolupament, que domina la política del país des del 2002, ha guanyat set eleccions parlamentàries consecutives des de la seva creació i des del 2011 ha adoptat un sistema presidencialista, concentrant més poder en la seva figura. Erdogan ha consolidat el seu poder projectant una imatge de líder fort capaç de protegir els interessos nacionals en un entorn inestable, ha explotat els sentiments nacionalistes i les preocupacions de seguretat dels turcs i ha combinat elements de democràcia electoral amb un fort control personal del poder, recolzat per una barreja de conservadorisme religiós, nacionalisme i polítiques de seguretat dissertaves. Erdogan, a més va obrir les portes a la islamització del país i manté un estil agressiu amb els seus rivals, basat en la confrontació.

En contraposició, Ekrem Imamoglu defensa un estat laic i és conegut pel seu estil modern, serè i inclusiu, que atrau votants de diferents sectors, desafiant el panorama polític polaritzat de Turquia. Destaca per un enfocament polític progresista, gens estrident, afable, i per tenir un gran sentit de l’humor, i aquest estil és el que ha permès ampliar la base de suport del CHP, atraient inclús a votants més conservadors que tradicionalment han votat al AKP d’Erdogan. Tot i estar a la presó, la presècia d'Imamoglu segueix activa a les xarxes socials i el seu compte a X expresa tant denuncies, com convocatòries de mobilitzacions -com la d'aquest dissabte- i molts missatges de gratitud a les moltes mostres de suport que rep, com el que li dedica al seu nebot, que li va regalar un dibuix -el que il·lustra laquest reportatge- quan va marxar cap a la presó. "Jo seria sacrificat per tú (...) El teu oncle Ekrem sortirà i continuarà fent grans coses per tu", li diu en el seu post a la xarxa X.

Passió pel Trabzonsport

Els dos polítics, però, comparteixen la passió pel futbol. Erdogan és del Basaksehir d’Istanbul, creat en el 2014, que ha rebut un gran suport del govern en finançament i patrocinis d’empreses, i fins i tot ha adoptat els colors taronja, blau i blanc de l’AKP, i el seu president, Göksel Gümüsdag és regidor d’aquest partit i està emparentat amb la família d'Erdogan. En canvi, Imamoglu és un gran seguidor del Trabzonsport, l’equip de la seva ciutat natal, i vins i tot va ser gerent del club entre el 2002 i el 2003, i va ser fundador i vicepresident de l’equip de bàsquet Trabzonsport BK.

De Trebisonda a Istanbul

Imamoglu complirà 55 anys el pròxim 4 de juny. Va néixer aquest dia del 1970 a Trebisonda, la mítica ciutat assentada a la vora del mar Negre, que durant segles va ocupar un lloc destacat en la Ruta de la Seda gràcies al seu port, un lloc fascinant que va seduir Marco Polo i que és coneguda per ser un grisol de cultures. Imamoglu va començar sent un polític local a la seva Trebisonda natal i es va traslladar a Istanbul en 1987, un moviment que va marcar l’inici del seu ascens a l’escena pública turca. En el 2008, Imamoglu es va unir al Partit Republicà del poble (CHP), el principal partit de l’oposició a Turquia, i en el 2014 va ser elegit alcalde del districte de Beylikdüzu, a Istanbul. 

Imamoglu era un polític relativament desconegut a escala nacional, fins que en el 2019 va guanyar l’alcaldia de la ciutat més poblada i important del país, amb 17 milions d’habitants, derrotant com a candidat del CHP (l’organització del Mustafa Kemal Atatürk, el fundador de la Turquia moderna), al candidat del partit del govern (AKP) i exministre Binali Yildirim, en dues ocasions. La primera victòria va ser anul·lada per les autoritats electorals per les impugnacions presentades per l’AKP i els comicis es van repetir. Però Imamoglu va tornar a guanyar, i amb una avantatja encara més gran, un triomf que es va veure com un símbol de resistència democràtica davant del partit del govern i un cop molt dur per l’oficialisme turc, i en especial, pel mateix lideratge d’Erdogan, que va néixer a Istanbul i va ser alcalde entre 1994 i 1998.

El president turc es va proposar recuperar l’alcaldia d’Istanbul a tot preu, una recuperació simbòlica. Erdogan sap per pròpia experiència, que la ciutat entre Europa i Àsia és el millor trampolí possible. "Qui guanya a Istanbul, guanya a Turquia", solia dir durant els mítings electorals sobre la importància dels comicis en aquesta ciutat, que li va servir de catapulta per saltar amb èxit a la política nacional. Per això, la victòria d’Imamoglu en les eleccions municipals de 2024, quan va ser reelegit alcalde, superant per gairebé deu punts percentuals al candidat de l’AKP i exministre Murat Kuruml,  el va confirmar com l’aspirant a convertir-se en adversari d’Erdogan en les presidencials del 2028. 

Neutralitzar la candidatura

Però ara, quan tot just va ser escollit oficialment com a candidat a aquestes eleccions, Imamoglu ha estat detingut sota acusacions de corrupció i vincles terroristes, el que s’interpreta com un intent de neutralitzar-lo com a potencial rival d’Erdogan. “La detenció d'Imamoglu estava anunciada i formava part d'un "pla calculat i minuciós" per neutralitzar qui és considerat com el principal rival d'Erdogan a les eleccions presidencials que s'han de celebrar el 2028, va denunciar en un article Gönül Tol, professora de l'Institut d'Estudis de l'Orient Mitjà de la Universitat de George Washington (EUA). L’alcalde d’Istanbul encara podria ser candidat a les eleccions malgrat el seu empresonament, sempre que no tingui una sentència definitiva en la seva contra. La constitució tuca estableix per ser candidat presidencial es requereix ser graduat universitari, no haver estat condemnat per cap delicte i tenir més de 40 anys. 

Retirada del títol universitari

El dia abans del seu arrest, la Universitat d’Istanbul, on es va llicenciar fa més de 30 anys li va retirar el títol. Imamoglu va obtenir una llicenciatura en Administració d’Empreses en 1995. Inicialment,  va començar els seus estudis a la Universitat Americana de Girne a Xipre, on va cursar els dos primers anys de la carrera d'Empresarials. Posteriorment, el 1990, es va traslladar a la Universitat d'Istanbul per completar els estudis. Ara, se l'ha retirat el títol per trobar-se indicis de què el certificat universitari era il·legal i estava manipulat. El Consell d'Educació Superior de Turquia (YÖK) no reconeixia les titulacions emeses per la Universitat Americana de Girne, on Imamoglu havia estudiat inicialment. La universitat va considerar que la convalidació dels estudis d'Imamoglu i el seu posterior registre i graduació a la Universitat d'Istanbul haurien estat contraris a la llei.

Assetjament judicial

Però l’assetjament judicial al qual està sotmès i la seva reclusió en la presó de Siivri és el que ha tret a la gent al carrer. Les principals proves contra Imamoglu es basen en acusacions de corrupció i presumptes vincles amb grups terroristes, però la validesa i legitimitat d’aquestes proves han estat qüestionades tant pels seus advocats com per l'opinió pública. Un dels seus lletrats, Mehmet Pehlivan, va declarar que s'havien violat el dret d'Imamoglu a un judici just i la presumpció d'innocència. Es van utilitzar testimonis anònims que van acusar-lo d’obtenir beneficis injustos, suborn, corrupció, irregularitats i finançament a periodistes. També es mencionen gravacions d’àudio obtingudes il·legalment, tot i que s’indica que no tenen relació directa amb Imamoglu. 

La Fiscalia General, fins i tot, va qualificar l’alcalde d’Istanbul com a “líder d’una organització criminal”, en un comunicat després de la seva detenció. La rapidesa amb què es va emetre el veredicte (suposadament 20 pàgines en 20 minuts) i la filtració de l'ordre d'arrest a mitjans progovernamentals abans de ser llegida als sospitosos sustenten les crítiques sobre la legitimitat del procés. El diputat del CHP, Mahmut Tanal, va suggerir que el veredicte va ser preparat amb antelació, qüestionant la imparcialitat del procés judicial. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!