La primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, ha estat declarada en cerca i captura al seu territori a Rússia. Així ho ha establert el Ministeri de l’interior del govern de Vladímir Putin. El motiu de Rússia per fer aquest pas seria la iniciativa de les autoritats d’Estònia de desmantellar diversos monuments soviètics al país després de la invasió d’Ucraïna. El fet és que la biografia de Kaja Kallas està fortament influenciada per l’experiència familiar sota l’imperialisme rus. El seu besavi era Eduard Alver, comandant de la guerra d’independència d’Estònia de principis del segle XX.
Els lligams d’Estònia amb Rússia han macat la història familiar de Kallas, el pare de la qual és exprimer ministre estonià. La mare de Kallas va ser deportada a Sibèria, quan era bebè, pel règim de Jospeh Stalin. Precisament en aquest episodi familiar es basa per defensar el suport a Ucraïna en la lluita contra Putin. “Per qualsevol que hagi viscut sota l’ocupació soviètica, les atrocitats de Rússia a Ucraïna reprodueixen els pitjors crims soviètics”, va dir Kallas en un discurs. “La meva mare era un bebè de només sis mesos quan ella, la meva àvia i la meva besàvia van ser enviades a Sibèria en vagons de ramat”.
Una advocada al capdavant del Partit Reformista
Kallas, assot de Putin, va començar la seva carrera com a advocada abans d’esdevenir parlamentària a Estònia i després al Parlament Europeu. Es va convertir en líder del Partit Reformista. Sota el seu lideratge el partit es va situar en primer lloc a les enquestes, però una aliança entre rivals més petits va impedir que entrés al govern i convertir-se en primera ministra fins a principis del 2021.
La primera ministra estoniana és coneguda sobretot pel seu suport inflexible a Ucraïna, però el seu perfil polític també està marcat pel suport a les energies renovables i a una ampliació dels drets LGBTI. El seu tarannà polític s’emmarca en el liberalisme econòmic, proeuropea i socialment molt liberal. El març del 2023 va guanyar les eleccions parlamentàries a Estònia defensant mesures de suport a la ciutadania davant d’una taxa d’inflació propera al 20% i un escenari de recessió el 2022. Tot això defensant, a més, el suport a Ucraïna, una postura que la ciutadania del seu país avala.
El triomf de Kallas en les darreres eleccions podria haver estat una mala notícia per al Kremlin, que va veure reforçada una figura molesta per a Vladímir Putin. Poc després de guanyar els comicis, Kallas va escriure un article a The Economist on advocava per augmentar la despesa en defensa més enllà de l’objectiu marcat per l’OTAN i també per mesures que perjudiquessin econòmicament el règim de Putin.