El líder laborista, Keir Starmer, és el favorit a totes les enquestes per ser el substitut de Rishi Sunak com a primer ministre del Regne Unit després de les eleccions del 4 de juliol. Starmer, subestimat per molts durant anys, ha portat als laboristes a les portes de tornar a ocupar Downing Street, després de 14 anys de travessa del desert. Un dels grans punts forts del candidat laborista és la seva capacitat per desactivar el discurs de la por amb què els 'tories' volen dissuadir la societat anglesa de votar la seva formació. La seva imatge d'avorrit i oportunista no desperta grans entusiasmes al partit, però és el candidat amb més opcions. Per lluitar contra aquesta imatge freda que transmet, aprofita cada intervenció pública per explicar la seva passió pel futbol i l'amor pel club de la seva vida, l'Arsenal. El seu partit també tracta de per referència a la seva carrera jurídica, que el va portar a dirigir la Fiscalia de la Corona.
Refundació del partit
Un dels principals objectius que s'ha marcat Starmer és reconstruir un partit que en les anteriors eleccions va viure una de les pitjors derrotes de la seva història. A més, està lluitant per transmetre un missatge de seguretat sobre el món empresarial. Segons informen mitjans anglesos, una de les seves missions durant el darrer any ha estat viatjar a les grans capitals occidentals per familiaritzar-se amb les cares més conegudes que es podria trobar si es convertís en el nou primer ministre britànic. Les úniques opcions que tenen els conservadors per frenar l'auge del partit laborista és presentar Starmer com un "oportunista" sense escrúpols que "farà el que faci falta per aconseguir el poder", tal com va assegurar Sunak en el moment de convocar les eleccions.
Va ser un dels impulsors de la campanya per un segon referèndum sobre el Brexit que els laboristes van defensar en les eleccions de 2019. Després d'aquesta derrota contra Boris Johnson, que va suposar el pitjor resultat laborista en més de vuitanta anys, Starmer va aconseguir el 56% dels vots del seu partit per reemplaçar Jeremy Corbyn en primera ronda. Precisament, des d'aquest moment va iniciar un procés de renovació del partit que el podria conduir a ocupar Downing Street. Un procés que va incloure Corbyn, que va ser expulsat del grup parlamentari quan es va negar a admetre els episodis d'antisemitisme que una comissió independent havia detectat en el si de la formació. Fins que el passat divendres el va expulsar del partit, després d'anunciar que es presentaria com a independent a les eleccions a la circumscripció londinenca d'Islington.
Starmer, el gran favorit el 4-J
Keir Starmer va néixer a Londres l'any 1962 en el si d'una família humil amb forta nissaga laboralista. Tant és així que els seus pares li van posar Keir en honor a Keir Hardie, fundador del partit al començament del segle XX. Després de passar per Oxford per estudiar un postgrau en Dret Civil es va convertir en un bon advocat. Posteriorment, es va convertir en director de la Fiscalia i va ser nomenat cavaller l'any 2014, i diputat laboralista per la circumscripció londinenca de Horborn i St Pancras l'any 2015.
Les enquestes de cara a les eleccions del 4 de juliol donen més de 20 punts d'avantatge al partit laborista sobre el conservador. Així doncs, les opcions de Rishi Sunak de cara a les pròximes eleccions són limitades a conseqüència dels 14 anys de governs conservadors marcats per diverses polèmiques, especialment, durant el govern de Boris Johnson i de Lizz Truss. La reconquesta de Starmer passa precisament per Escòcia. Precisament, aquesta setmana s'ha conegut que les enquestes apunten a un gran sorpasso sobre el Partit Nacional Escocès (SNP) per primera vegada des del referèndum d'independència del 2014. El 33% dels votants s'inclina pel Partit Laborista enfront del 31% que opta per l'SNP. Des de l'ascens com a líder del partit, s'estima que ha capturat fins a una cinquena part del vot nacionalista. El líder laborista ha promès un new deal per als treballadors britànics, amb una pujada del salari mínim i redoblant esforços per lluitar contra la desigualtat econòmica i afrontar la crisi del cost de la vida.