Mark Carney s’ha convertit en el primer ministre del Canadà aquest divendres en substitució de Justin Trudeau, després de jurar el càrrec en una cerimònia a Ottawa. El nou gabinet encapçalat per l’economista tindrà com a prioritat el creixement econòmic i la seguretat del país, en un moment de difícils relacions amb els Estats Units, a causa de la guerra aranzelària que ha començat el president Donald Trump. «Avui creem un govern adaptat a la situació. Els canadencs esperen que actuem, i això és el que el nostre equip farà. Formem un Consell de Ministres més petit i experimentat, que actuarà de pressa per garantir la nostra economia i protegir el futur del Canadà», ha dit a la xarxa social X. A més, Carney ha tirat per terra les ambicions del magnat republicà per convertir el Canadà en el 51è estat: “Mai formarem part dels Estats Units. Som un país fonamentalment diferent”.

El nou primer ministre té un currículum poc comú per a un polític cridat a dirigir una de les economies més grans del món. És el primer cap de l’executiu del Canadà sense haver sigut legislador ni haver ocupat cap càrrec governamental. La seva manca d’experiència política es contraposa a la veterania en la gestió de crisis econòmiques internacionals, que s'ha convertit en la seva carta més important ara que el seu país s'enfronta a l'abisme de la guerra comercial amb els Estats Units. Carney ha estat pioner en moltes de les fites de la seva carrera. El nou primer ministre va ser el primer governador no britànic del Banc d'Anglaterra en els més de 300 anys d’història de la institució. També ha sigut la primera persona a liderar dos bancs centrals de països diferents del G7. 

El líder del Partit Liberal canadenc va imposar-se folgadament en la disputa per substituir el primer ministre sortint, Justin Trudeau. En la seva primera gran experiència política haurà de dirigir el país en un dels reptes més difícils, ja que Trump ha destruït la històrica complicitat entre el Canadà i els Estats Units, dues nacions que fins fa ben poc havien estat agermanades. Així mateix, Carney també haurà d’afrontar diversos mals de cap a escala interna. Les pròximes eleccions del país nord-americà estan previstes per a l'octubre, però molts esperen que es convoquin aquest mateix mes de març.

Mark Joseph Carney, de 59 anys, va néixer a la remota ciutat de Fort Smith, als Territoris del Nord-oest. El seu pare era director d'institut i des de ben petit ja apuntava maneres en l’àmbit acadèmic. Va estudiar amb una beca a la Universitat Harvard, on va practicar el més canadenc dels esports, l'hoquei sobre gel. El 1995 es va doctorar en Economia per la Universitat d'Oxford. Vuit anys després va fer el salt al sector privat en incorporar-se al Banc del Canadà com a vicegovernador. Al mateix lloc va treballar posteriorment com a governador, a partir del 2007, poc abans de la crisi financera que va desplomar els mercats mundials. Durant aquest període de recessió econòmica la seva tasca va ser motiu d’elogi per haver ajudat el país a pal·liar la pitjor crisi des del 1929. En aquest sentit, Carney va mostrar-se disposat a mantenir els tipus d'interès baixos durant almenys un any, després d'haver-los reduït dràsticament.

L’etapa del nou primer ministre al Banc del Canadà va atorgar-li una àmplia experiència en el tracte amb Donald Trump. Carney va ser el president del Consell d'Estabilitat Financera del 2011 al 2018, l’organisme que coordina la tasca de les autoritats reguladores de tot el món. Va tenir un paper clau en la resposta global a les polítiques del primer mandat del magnat republicà. En el tracte personal amb l'actual president dels Estats Units també va desenvolupar-se, sobretot durant les reunions del G20 en què ambdues personalitats es veien cara a cara. Tot això l’ha portat a avisar Trump que el seu “pla per dividir i conquerir” no funcionarà amb el Canadà.

"Per què no em faig pallasso de circ?

Les ambicions polítiques de Carney s’havien rumorejat al Canadà durant anys, però ell sempre havia descartat la idea. De fet, el 2012 un periodista va preguntar-li sobre aquesta possibilitat, però el nou primer ministre va optar per una resposta irònica: "Per què no em faig pallasso de circ?". La seva perspectiva va canviar quan Trudeau va dimitir al gener després que la seva ministra d'Economia, Chrystia Freeland, abandonés el seu gabinet, cosa que va desencadenar una disputa en el partit que, unida a la caiguda en picat de Trudeau a les enquestes, va portar el primer ministre d'aleshores a anunciar la seva dimissió. Està per veure quina serà l’estratègia de Carney per dirigir el país i fer front a l’agressivitat de l’actual administració republicana, el temps dirà si estarà a l’altura o el Canadà continuarà sumit a un període d’inestabilitat política.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!