El CEO i cofundador de Telegram, el polèmic Pàvel Dúrov, ha estat detingut per les autoritats franceses. Dúrov ha aconseguit irritar tant Rússia com Occident amb la seva actitud llibertària a l'hora de negar-se a col·laborar amb les autoritats per combatre l'extremisme. L'empresari rus compta amb la ciutadania francesa, i des del 2021, també la dels Emirats perquè resideix a Dubai. A més, també compta amb la de Saint Kitts i Nevis, un petit país del Carib compost per dues illes. Telegram, que va ser llançada oficialment el 2013, frega ja els 1.000 milions d'usuaris mensuals —350.000 nous clients s'hi apunten diàriament—, cosa que la converteix en una eina d'abast global. Dúrov ha tingut conflicte amb diversos governs, i fins i tot el jutge Santiago Pedraz en va ordenar la prohibició a Espanya el març d'aquest any.
En una entrevista el passat febrer amb el periodista estatunidenc Tucker Carlson, Dúrov va assegurar: "La humanitat necessita una plataforma neutral com Telegram que respecta la vida privada i la llibertat de les persones (...) En realitat, no importa si Telegram és usada per l'oposició o el partit en el poder. Les regles són iguals per a totes les parts. D'aquesta manera, som imparcials".
Xarxa social més important a Rússia
Dúrov, de 39 anys, ja apuntava maneres des de ben jove, quan es va graduar a l'elitista liceu de Sant Petersburg, va assegurar al seu professor: "Vull ser un tòtem d'internet". Les seves primeres passes al món digital van començar a la Facultat de Filologia Anglesa, i allà va crear una biblioteca virtual —Durov.com— amb els treballs dels estudiants perquè poguessin ser consultats per altres alumnes. Es va graduar amb honors el 2006, mateix any en el qual va fundar VKontakte (CK), una espècie de Facebook rus, que ràpidament es va convertir en la primera xarxa social a Rússia, una qüestió que va cridar l'atenció del Kremlin —presidit per Vladímir Putin—, que mostra sempre un cert recel per internet. Va ser el seu llançament a la fama i el va convertir en un dels empresaris més influents del país. Les últimes dades sobre usuaris a VK revelen que compta amb més de 656 milions de perfils, la majoria dels quals dels països que van formar la Unió Soviètica. Entre els seus serveis hi ha el de missatgeria —totalment independent de Telegram—, notícies, comunitats, música i fins i tot vídeos a l'estil de YouTube. Actualment, és la cinquena pàgina web més visitada de tot Rússia.
El seu primer conflicte amb el govern rus va ser l'any 2014 amb la guerra de Crimea entre Rússia i Ucraïna. Dúrov es va negar a complir amb les demandes del Kremlin de tancar les comunitats d'oposició ucraïnesa a la plataforma i va decidir vendre l'empresa per un valor de 14.000 milions d'euros als amics del Kremlin (mail.ru). En aquest moment, va decidir marxar del país i no tornar-hi.
Creació de Telegram
Quan encara era el director general de VK, va llançar avions de paper fets amb bitllets de dòlar des de la finestra de la seva oficina, un gest premonitori, ja que un avió de paper és el símbol de Telegram. "La idea de la creació de Telegram va arribar (...) quan policies armats van venir a casa meva i van intentar entrar per la força (...) Llavors, se'm va acudir que no estaria malament crear una aplicació per a l'intercanvi de missatges amb un xifratge fiable", va comentar a Carlson. Amb aquest servei de missatgeria encriptada, Dúrov va fer el salt a una altra dimensió. Telegram va ser llançada l'any 2013 per Dúrov i el seu germà Nikolai com una alternativa a l'aplicació WhatsApp. Amb seu a Dubai i traduïda a més de 20 idiomes, la principal característica de Telegram és la sincronització al núvol de forma permanent, una eina que WhatsApp no té, així doncs, els seus usuaris poden accedir als missatges des de diferents dispositius alhora, incloent-hi tauletes i ordinadors, i compartir un nombre de fotos, vídeos i arxius de fins a 2 GB cadascun.
Segons els experts i persones properes a l'empresari, no té una ideologia definida, i ha denunciat pressions polítiques, així com d'altres gegants com Google o Apple. Dúrov considera que Telegram és una aplicació universal i es nega al fet que la relacionin amb Rússia, i que mai s'ha pogut utilitzar per entregar ningú a la policia. Per aquesta raó, el 2018 el Kremlin va decidir tancar Telegram, però les multitudinàries protestes en la seva defensa van obligar el govern rus a canviar d'opinió, i fins i tot, les principals institucions estatals utilitzen habitualment aquesta xarxa. Tanmateix, fa uns mesos el Kremlin va ser acusat de bloquejar la plataforma després de la mort de l'opositor rus, Aleksei Navalni.
Les crítiques a Telegram
Telegram destaca pel seu secretisme amb la implementació de xats secrets que protegeixen la privacitat dels usuaris amb un xifratge exclusiu i fins a 200.000 persones per grup. Unes característiques que l'han convertit en un instrument molt atractiu per a delinqüents i extremistes. Precisament, per aquesta raó és que ha estat bloquejada a països com l'Iran, Indonèsia o Tailàndia, i ha patit i multes a Espanya, Alemanya, el Brasil o Països Baixos. La justícia francesa considera que aquesta falta de "moderació i cooperació" amb les autoritats i la criptografia converteixen Dúrov en còmplice de delictes que van des del tràfic de drogues a la pedofília o el terrorisme, segons ha apuntat la premsa francesa. En el seu moment, Dúrov va assegurar que el fet que diversos autors d'actes violents hagin fet servir Telegram, "no ha de servir d'excusa per a l'organització d'una caça de bruixes o per convertir la societat en un camp de concentració".