Silicon Valley s'ha agenollat davant les tesis més reaccionàries, encarnades des de fa anys per Donald Trump i els seus. Lluny queden el final de la dècada dels 2000 i el principi dels 2010, quan les noves tecnològiques abraçaven (ni que fos de cara a la galeria) les polítiques en pro de la igualtat i la diversitat. El maig del 2023, The New York Times ja va publicar un reportatge en el qual s'alertava que els CEOs, inversors i propietaris a la meca de la tecnologia occidental cada cop es decantaven per postures més conservadores i d'extrema dreta. En la darrera campanya presidencial i els dies posteriors, el que avançava el reportatge ha estat profètic. Des del lloc d'Elon Musk al govern, al seient privilegiat que van tenir els magnats de la tecnologia a la investidura de Trump, tot apunta a una nova etapa d'influència dels titans tecnològics a Washington i el món. Anomenats oligarques tecnològics per diversos representants europeus i tecnocasta pel president espanyol, Pedro Sánchez, repassem qui conforma aquesta nova cort tecnològica que envolta el president dels Estats Units (EUA).
Elon Musk
El més conegut i proper de tots els magnats tecnològics que orbita al voltant de Trump és Musk. Va néixer a Sud-àfrica i prové d'una família rica. Sovint es vincula la fortuna del seu pare a l'explotació d'una mina de maragdes, fet que Musk ha negat en alguna ocasió, però el seu pare confirma. Musk ha format part de la creació de diverses empreses que van triomfar en el seu moment o continuen sent un èxit com Zip2 o Paypal. Tanmateix, va assolir la fama per Tesla, una companyia de cotxes elèctrics que va ser pionera. L'estil empresarial de Musk s'ha caracteritzat per diversificar les seves inversions en projectes d'altres persones. És això justament el que li ha permès amassar la seva fortuna.
Elon Musk ha estat un àvid usuari de les xarxes socials, especialment de Twitter (ara X). Des de fa anys que ha estat molt actiu a la plataforma, publicant gairebé compulsivament i sumant-se a les modes de cada moment a través de mems o acudits. En aquests espais, cada cop s'ha anat alineant amb posicions més reaccionàries i d'extrema dreta. Gràcies a la compra de Twitter, de la que es va tractar de fer enrere, va convertir-se en una de les figures ultres més destacades d'Internet. Musk ha defensat la teoria supremacista blanca del gran reemplaçament, postulats de la dreta alternativa estatunidenca i s'ha tractat amb líders de l'extrema dreta d'arreu del món.
Després de l'intent d'assassinat de Donald Trump es va abocar per complet a la campanya del magnat, a la qual ha donat milions de dòlars. Finalment, tot aquest suport i promoció a la seva xarxa social li ha valgut un lloc en la nova Administració Trump.
Mark Zuckerberg
L'aproximació a Donald Trump més sorollosa i precipitada de Silicon Valley ha estat la de Mark Zuckerberg, propietari de Meta, matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp. Després de la victòria del republicà, Zuckerberg s'ha plegat per complet als seus posicionaments polítics alterant el funcionament de les seves empreses al gust del republicà i el seu nou gran soci Musk. El creador de Facebook no sempre ha estat tan proper a Trump, ni de bon tros. Després de l'assalt al Capitoli dels seguidors de Trump l'any 2021, Zuckerberg va bloquejar els seus comptes. La política de verificació de fake news de la companyia també era vista per alguns republicans com un atac cap ells. Tot plegat va fer que durant anys, Trump mostrés públicament la seva animadversió pel magnat de les xarxes socials.
Amb el seu retorn a Washington, Zuckerberg ha canviat radicalment de posició, tant en la seva política empresarial com amb els seus posicionaments. Per una banda, s'ha desfet dels verificadors i ha promès adoptar el model de notes de la comunitat d'X. Pel que fa als seus posicionaments polítics, ha carregat contra els demòcrates i contra la presència femenina en les Big Tech, afirmant que cal recuperar "l'energia masculina" al món corporatiu.
Jeff Bezos
El propietari d'Amazon, Jeff Bezos, també ha tingut una relació tempestuosa amb Trump al llarg dels anys, però els seus intents de reconciliació són menys cridaners que els de Zuckerberg. Bezos és un dels més veterans entre els oligarques tecnològics de Silicon Valley. El multimilionari va fundar Amazon l'any 1994, després de treballar durant anys a Wall Street i d'haver-se graduat a l'exclusiva Universitat de Princeton. El que va començar com una web de venda de llibres ha evolucionat fins a ostentar pràcticament el monopoli de les vendes en línia.
Els xocs entre Bezos i Trump havien estat sonats i públics anteriorment, més pel republicà que pel propietari d'Amazon. En el seu primer mandat, Trump va acusar el multimilionari de pagar pocs impostos i d'utilitzar el diari que va comprar l'any 2013, The Washington Post, pels seus interessos. Tanmateix, quan en aquesta última campanya Bezos ha fet servir el seu diari afavorint Trump, el candidat republicà no dit ni piu. Bezos va prohibir que el The Washington Post donés suport públic a cap candidat per primer cop en dècades i va censurar una vinyeta d'ell i altres magnats rendits davant Donald Trump.
L'apropament de Bezos a Trump està estretament lligat als seus negocis, ja que el magnat ha mantingut molts contractes amb els Estats Units, especialment en l'àmbit aeroespacial amb la seva companyia Blue Origin. Justament, en aquest camp se li aixeca competència: SpaceX, propietat de Musk.
Sam Altman
Si una persona ha encarnat la revolució que ha suposat els darrers anys la intel·ligència artificial (IA) ha estat Sam Altman. És conegut per cofundar i dirigir OpenAI. El líder dels creadors de l'exitós ChatGPT havia mantingut posicions crítiques amb Donald Trump durant els anys anteriors que han quedat a un costat després de les eleccions. Com tots els magnats anteriors va assistir a la investidura de Trump el passat 20 de gener, tot i que en lloc més modest que Zuckerberg i Bezos. També com tots els anteriors, Altman va fer una donació per a la investidura, tot i que en el seu cas va sortir directament de la seva butxaca i no de la seva companyia.
Sam Altman ha respost a les crítiques que ha rebut per la seva donació i presència a la presa de possessió mofant-se dels demòcrates i reivindicant que podrà treballar amb aquesta Administració. De fet, ja ho ha aconseguit perquè el passat dimarts Trump va anunciar una inversió de fins a 500.000 milions de dòlars al sector privat per construir una infraestructura d'intel·ligència artificial al país.
watching @potus more carefully recently has really changed my perspective on him (i wish i had done more of my own thinking and definitely fell in the npc trap).
— Sam Altman (@sama) January 23, 2025
i'm not going to agree with him on everything, but i think he will be incredible for the country in many ways!
Altman compleix amb molts dels clixés de Silicon Valley. De família de classe mitjana-alta, va estudiar en una de les universitats preferides de les companyies tecnològiques: la Universitat de Stanford. Va començar a emprendre projectes empresarials des dels 19 anys i tot que un grapat no van arribar enlloc va acabar desenvolupant una tecnologia que ha sacsejat el món. Pràcticament, el somni de tots els que peregrinen a la meca de la tecnologia estatunidenca. Pel camí Altman ha fet alguns enemics (o, com a mínim, ha perdut amics). És el cas de la seva relació amb Elon Musk, cofundador entre altres d'Open AI, amb qui no va acabar del tot bé.
Shou Zi Chew
El CEO que més ha afrontat l'escrutini públic en els darrers mesos ha estat el de TikTok, Shou Zi Chew. És originari de Singapur i té una formació internacional, passant per estudis universitaris a Londres i els EUA. Fins que la companyia que dirigeix va acabar al punt de mira del govern dels Estats Units, Chew havia mantingut un perfil públic baix. Tanmateix, va haver de testificar davant la Comissió d'Energia i Comerç de la Cambra de Representants dels EUA. Allà va haver d'enfrontar durs qüestionaments, i fins i tot atacs, sobre les pràctiques de privadesa i seguretat de dades de l'aplicació i els assenyalaments de presumptes vincles amb el govern de Pequín. En una ocasió, Chew va haver d'insistir que no era xinès, sinó singapurès davant un senador que insistia a qüestionar el seu origen. Malgrat els seus esforços per desvincular la plataforma de la Xina, aquesta va acabar prohibida als EUA si no es venia en part a una companyia estatunidenca.
El CEO de TikTok va ser present a la presa de posició de Trump, qui ha prolongat el termini perquè la companyia abandoni el país o vengui una part a un negoci estatunidenc. De fet, des del moment en què l'aleshores president electe va afirmar que prorrogaria la suspensió de l'app, aquesta va tornar a operar als EUA, on no va funcionar durant hores. Chew va agrair públicament a Donald Trump que prorrogués la prohibició. Des d'aleshores, Trump ha insinuat la possibilitat Musk compri part de la companyia perquè no s'hagi de tornar a prohibir. El CEO, en la seva línia habitual, ha mantingut silenci davant les declaracions del magnat.
Tim Cook
L'actual CEO d'Apple, Tim Cook, no forma part de la història fundacional de la companyia, una d'aquelles que tant fascina a Silicon Valley: vinguts d'un suposat no res, amb absoluta dedicació per la feina i idees revolucionàries, Apple va canviar el món. Tanmateix, Cook no hi era. Ell es va unir a la companyia l'any 1994 i va haver d'assumir un gran repte: substituir el carismàtic Steve Jobs. Al llarg dels anys, la imatge i les formes de Jobs han estat imitades per milers d'aspirants a la glòria a Silicon Valley. El seu carisma era gran part de l'èxit i la mateixa identitat de la companyia. Aquest buit és el que ha tractat d'omplir Cook els darrers anys.
Cook té un perfil molt més baix que el seu predecessor, que a vegades li ha jugat a favor. Per exemple, ara amb la nova Administració Trump. Cook es va convertir en el primer líder tecnològic obertament gai i ha sigut un ferm defensor dels drets del col·lectiu, així com donant demòcrata. Però pel que fa als negocis ja es va adaptar a la primera administració Trump i, per ara, res sembla que el pla sigui diferent. Durant la primera presidència del magnat, el CEO hi va mantenir una bona relació, que li va valer que els productes de la seva companyia quedessin exempts dels arancels imposats a la Xina. En aquest retorn, tot i que al principi es van negar, Apple va acabar donant per la investidura del republicà.
