Gairebé 15 anys després de l'inici de la guerra civil a Síria, el conflicte s'ha cronificat. Si bé els darrers anys el president Bashar al- Assad ha aconseguit tornar a imposar el seu control a bona part del país gràcies als seus aliats internacionals com Rússia, no ha estat suficient per acabar amb les faccions que encara s'oposen al seu lideratge. El darrer moviment d'aquestes forces contràries a al-Assad ha estat una pressa llampec d'Alep, la segona ciutat més del país. Tanmateix, en aquest conflicte hi ha molts actors implicats: rebels islamites hereus de grans grups terroristes, aliats d'al-Assad dins o fora les fronteres de les fronteres sirianes. Repassem qui s'està implicant en aquest conflicte.
Organisme d'Alliberament del Llevant (HTS), protagonistes de la presa d'Alep
Quan s'ha parlat de la nova presa d'Alep per milicians sovint s'ha fet servir el concepte "rebels". Tanmateix, hi ha molta mena de rebels, qui són els que s'han alçat en armes per prendre el control de la segona ciutat més important de Síria? La gran ofensiva ha estat liderada per la coalició anomenada l'Organisme d'Alliberament del Llevant (Hayat Tahrir al Sham o HTS, en àrab). Es tracta d'un grup que aglutina milícies islamistes que neix de l'escissió del Front Nusra, antiga filial d'Al-Qaida a Síria.
L'HTS és una organització salafista que ha renunciat a establir un califat regional a la zona i s'enfoca a promoure un règim islàmic fonamentalista a Síria. Segons subratllen diversos mitjans i agències, aquest grup islamista compta amb el suport de diversos països del golf i Turquia, país veí que s'ha convertit en un dels principals suports dels grups contra el règim d'al-Assad.
Turquia, una ombra molt allargada
Tot i que el govern del president turc Recep Tayyip Erdogan es distancia del conflicte, l'ombra de Turquia marca la realitat siriana. És un país amb molta influència en els grups opositors al govern d'al-Assad, com amb el mencionat HTS, però no únicament. Per això, amb la recent presa d'Alep, l'atenció també s'ha centrat sobre Turquia. Oficialment, Ankara nega tota implicació en la recent ofensiva i el president tur s'ha limitat aquest dilluns a desitjar que la guerra acabi "acord amb les exigències legítimes del poble sirià".
Tot i això, Turquia controla des del 2016 diverses zones al nord de Síria amb ajuda de milícies locals agrupades sota el nom de l'Exèrcit Lliure de Síria (ELS), amb prou feines relacionades amb el front armat d'aquest mateix nom a inicis de la guerra civil siriana.
Al-Assad i els seus principals aliats: Rússia i l'Iran
Aquest dilluns, el president rus, Vladímir Putin, i l'iranià, Masoud Pezeshkian, els més propers aliats del govern sirià d'al-Assad, van expressar durant una conversa telefònica el seu suport "incondicional" al president de Síria davant aquesta crisi, segons un comunicat del Kremlin. Putin i Pezeshkian van abordar "l'agressió a gran escala de grups terroristes i formacions armades" que van interpretar com un intent de "soscavar la sobirania i l'estabilitat política, social i econòmica de l'Estat sirià", mentre que van demanar coordinar els esforços diplomàtics entre tres garants de l'alto el foc: Rússia, Iran i Turquia.
Al marge d'aquests suports internacionals per part de Rússia i l'Iran, al-Assad compta amb les forces de seguretat sirianes. Concretament, les Forces Armandes Sirianes (FAS) que són lleials al president sirià, però passen per hores baixes a l'haver estat expulsats d'Alep.
Forces Democràtiques Síries, els kurds s'aixequen contra els atacs islamistes
Les Forces Democràtiques Síries (FDS) han anunciat que una mobilització general contra els rebels islamistes que han pres Alep. D’aquesta manera, als rebels islamistes se’ls hi afegeix un nou enemic després que l’exèrcit del país es retirés d’Alep per “preparar-se per a un contraatac”. Les FDS, de majoria kurda, són un opositor declarat dels rebels i, per extensió, de Turquia. De fet, acompanyant el seu anunci de mobilització, aquesta aliança de milícies kurda ha acusat Turquia de dirigir l’atac dels rebels jihadistes i de voler "ocupar tot el territori sirià".
Les FDS van participar en els combats contra l'Estat Islàmic fins a la seva derrota territorial al país el 2019, i havien comptat anteriorment amb el suport dels Estats Units. Per la seva banda, Turquia acusa les FDS de mantenir vincles amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), grup a què el govern d'Erdogan ha declarat obertament la guerra en considerant-lo un grup terrorista.