Qui és qui en la política ucraïnesa?

Zelenki, de pares jueus, és el sisè president d'Ucraïna i ostenta el càrrec des del 20 de maig del 2019, després de guanyar, en segona volta, les eleccions amb el 73% dels vots a Petrò Poroixenko (que va obtenir el 25% dels vots). Té 44 anys i abans de ser president del seu país va ser actor i comediant. Després d'obtenir la llicenciatura en dret, va crear la companyia Kvartal 95, que produeix pel·lícules d'animació i espectacles de comèdia de televisió. Al principi semblava impossible, però sis mesos abans d'anunciar la seva candidatura, diferents enquestes ja el dibuixaven com a favorable per a les eleccions. Cal dir, però, que Zelenki ja havia fet de president del país a la sèrie de televisió Слуга народу, 2015-2019 (Servidor del poble). 

Foto: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski / Europa Press

Petrò Poroixenko, va ser el president d'Ucraïna del juny del 2014 al maig del 2019. Els primers passos els va fer com a diputat de la Rada Suprema –Parlament ucraïnès– l'any 1998. I ho va fer com a membre del Partit Socialdemòcrata d'Ucraïna, un dels partits més fidels al president Leonid Kutxma –segon president d'Ucraïna–. El 2000 va deixar aquest partit per crear-ne un altre de perfil centreesquerra. El 2001 va participar en la fundació del Partit de les Regions, també fidel a Kutxma. I ambdós partits es van acabar fusionant. Malgrat això, Poroixenko va retirar el suport a Kutxma per ser cap de campanya de Víktor Iúsxenko. Va ser un conseller pròxim a Víktor Iúsxenko, que va acabar guanyant les eleccions, va ser un dels financers de la Nostra Ucraïna i de la Revolució Taronja. Al 2009, Poroixenko donava suport a la candidatura d'Ucraïna a l'OTAN.

El 2014, abans de fer-se pública la seva candidatura, ja el donaven com a favorit. Va guanyar les eleccions amb el 54,70% dels vots. En segon lloc, es va posicionar Iúlia Timoixenko amb el 12,81%. Cal tenir en compte que aquestes eleccions es van celebrar per al període 2015-2019. És a dir, estaven previstes per al 2015, però després de l'Euromaidan –onada de protestes i diferents revolucions a Ucraïna que exigien una major integració europea– es van avançar. Les eleccions es van celebrar enmig d'una forta tensió a l'est del país, on la Guerra del Donbass, ja s'estava produint. Es calcula que prop de 5 milions de persones no van poder votar perquè grups prorussos es van negar a obrir els col·legis electorals a la regió. 

Foto: l'expresident ucraïnès Petrò Poroixenko / Europa Press

Va ser president des del febrer del 2014 al juny del 2014. Un mandat efímer, però tot té una explicació. Turtxínov va assolir el càrrec després que Víktor Ianukóvitx, president fins aleshores, fos destituït del seu càrrec. 

Foto: Oleksandr Turtxínov / Wikipedia Roman Kubanskiy original: Saeima

Ianukòvitx va ser el quart president d'Ucraïna, des del febrer del 2010 fins al febrer del 2014 i líder del Partit de les Regions, un dels principals partits polítics del país. A més, però, Ianukòvitx va ser governador de la província de Donetsk, del 1997 al 2002. Deixant de banda aquest fet, tal vegada més anecdòtic, Ianukòvitx va marcar la política del país durant els anys que va estar al capdavant del país. En les eleccions presidencials del 2004, sent ell primer ministre i amb el suport de Kutxma, contra Víktor Iúsxenko, va recórrer al frau electoral per guanyar les eleccions. Aquest fet va desencadenar la Revolució Taronja –nom amb el qual es coneix la revolució a favor dels drets democràtics, consistent en una sèrie de protestes i manifestacions que van sorgir tot just a partir de la celebració d'aquestes eleccions fraudulentes– i la revocació dels resultats. És a dir, es van celebrar de nou unes eleccions que va acabar guanyant Iúsxenko. Així, Ianukòvitx es va veure obligat a dimitir com a primer ministre d'Ucraïna. 

La cosa, però, no va quedar aquí. Ianukòvitx va ser el guanyador, en segona volta, de les eleccions presidencials ucraïneses del 2010. Això sí, per un estret marge i davant de Iúlia Timoixenko. El 2014 va ser destituït per la Rada Suprema i va fugir a la segona ciutat del país, Khàrkiv i es negà a reconèixer les decisions del parlament. Al cap d'uns dies va aparèixer a la ciutat russa de Rostov del Don. Actualment, està buscat per Ucraïna per motius d'alta traïció. La seva figura ha tornat a entrar en joc quan aquest dimarts i des de Rússia ha demanat "aturar el vessament de sang".

Foto: l'expresident Víktor Ianukòvitx / Wikipèdia Premier.gov.ru

Timoixenko no ha estat mai presidenta del país, però sí que ha tingut un paper important durant diferents períodes. Sí que ha estat primera ministra en dues ocasions diferents, l'última del desembre del 2007 al març del 2010. A més, va ser una líder clau de la Revolució Taronja –manifestacions que es van dur a terme del novembre del 2004 al gener del 2005, després d'unes eleccions presidencials fraudulentes– i molts mitjans de comunicació la van rebatejar com Joana d'Arc. 

Del càrrec de primera ministra en va ser destituïda l'any 2010. Dos mesos després se li van obrir diverses causes penals, relacionades amb un possible abús de poder en relació amb una disputa pel gas amb Rússia –de fet, de disputes n'hi ha hagut diverses, però l'origen rau en divergències polítiques pel que fa al preu i distribució del gas rus–. L'any 2011 va ser detinguda, tot i que Timoixenko va negar un abús de poder pels contractes adquirits. Tants els EUA com la UE van sol·litar-ne l'alliberament, tot i que Ianukòvitx –aleshores president– va dir que no intervindria en un afer judicial. El mateix 2011, va ser condemnada a set anys de presó.

Foto: Iúlia Timoixenko / Wikipèdia Vadim Chuprina

Va ser el tercer president d'Ucraïna, entre el gener del 2005 i el febrer del 2010. Es va presentar a les eleccions presidencials del 2004 i va guanyar les eleccions gràcies a una segona volta entre ell i Víktor Ianukòvitx, que tenia el suport del govern. En aquell moment, el Tribunal Suprem ja va demanar un recompte de vots perquè hi va haver nombrosos fraus electorals a favor de Ianukòvitx en l'escrutini inicial. Finalment, el tribunal va determinar que havia guanyat Iúsxenko (55% a 44%). En tot aquest procés hi van tenir un paper important les protestes i manifestacions conegudes com a Revolució Taronja que, de fet, va promoure el mateix Iúsxenko. 

A finals del 2004, i durant la campanya electoral, es va confirmar que Iúsxenko, havia estat enverinat amb TCDD, una dioxina molt tòxica. Va patir una desfiguració important a conseqüència d'aquest enverinament i se n'ha estat recuperant a poc a poc. Es creu que darrere d'aquesta acció hi podria haver el president rus, Vladímir Putin, tot i que no s'ha pogut demostrar. El 2006, dos anys més tard, es va fer públic que les mirades assenyalaven al SBU, els serveis secrets ucraïnesos, i que podria haver estat enverinat el 5 de setembre d'aquell mateix any, quan va sopar amb alguns càrrecs de l'organisme. Per ara és difícil de demostrar, però qui exactament va donar l'ordre. A finals de desembre, examinat per metges austríacs, es va constatar que si la dosi hagués estat més elevada, hauria pogut morir. 

Foto: Víktor Iúsxenko / Wikipèdia Jürg Vollmer

Kutxma va ser el segon president del país, des del juliol del 1994 al gener del 2005. Abans, però, també va ser primer ministre del país (entre el 1992-1993). Kutxma va tenir un paper important perquè el seu candidat a les eleccions presidencials ucraïneses del 2004, Víktor Ianukòvitx, i el frau electoral que van patir els comicis van provocar la Revolució Taronja. Va ser criticat per les restriccions a la premsa. 

Foto: Leonid Kutxma / United States Department of Defense Wikipèdia

Kravtxuk va ser el primer president del país (desembre del 1991 al 1994) i va agafar el timó tot just després de la dissolució de l'URSS. L'any 1958 es va unir al Partit Comunista d'Ucraïna i va escalar posicions ben de pressa. L'agost del 1991 va deixar el Partit Comunista de la Unió Soviètica i va començar a donar suport a la independència ucraïnesa. Aquest suport va arribar després del fallit cop d'estat contra Mikhaïl Gorbatxov l'agost de 1991 –va durar tres dies i va ser liderat per membres del govern i del KGB–. Es va presentar a les eleccions presidencials del 1991 i va ser elegit el primer president del país. Va voler tornar a provar sort el 1994, però aleshores va guanyar Leonid Kutxma, el seu antic primer ministre. 

Foto: Leonid Kravtxuk / Senat de Polònia Wikipèdia