El president de Corea del Sud, Yoon Suk-yeol (Seodaemun, Seül, 1960), ha protagonitzat tota una crisi política al país aquest dimecres en haver proclamat sense previ avís la llei marcial, acusant l'oposició d'activitats antiestatals i alertant de suposades ingerències de Corea del Nord. L'Exèrcit ha anat a assaltar l'Assemblea Nacional, mentre els carrers de Seül s'han omplert de manifestants que consideren el moviment de Yoon un autocop d'estat i els diputats de fins a sis partits de l'oposició, que sumen majoria en la cambra legislativa, han parat els peus al president votant en contra de l'estat d'excepció. Yoon, amb el Parlament, el carrer, els sindicats, el seu propi partit i fins i tot el seu gabinet de Govern en contra, ha acabat per derogar la llei marcial. Ara, l'oposició ha presentat en el Legislatiu una moció de censura i els seus dies al capdavant de Corea del Sud podrien estar comptats.
El líder sud-coreà Yoon Suk-yeol, del conservador Partit del Poder Popular (PPP) va arribar a la presidència el maig de 2022. Advocat i fiscal de professió, abans de la política es va dedicar durant tres dècades a investigar casos de corrupció política i el 2019 va ser nomenat com a fiscal general de l'Estat, un nomenament que també va tenir el suport de l'altre principal partit del país, el Partit Demòcrata (PD), de centreesquerra liberal, si bé després va obrir investigacions contra dirigents d'aquest. Durant el seu temps en el càrrec va portar a la presó als expresidents Park Geun-hye i Lee Myung-bak i al dirigent de Samsung Lee Jae-in per un escàndol de suborns. Es va erigir en home implacable davant de la corrupció i va catapultar la seva popularitat. A finals de 2020, el govern coreà va intentar suspendre'l del càrrec i el març de 2021 el mateix Yoon va presentar la seva dimissió i va fer el pas a la política.
Govern en minoria
Si bé en un primer moment es va presentar a la presidència del país el 2022 com a independent, va ser ràpidament acollit pel conservador PPP i després va guanyar la pugna interna per ser el candidat presidencial. El 9 de març del mateix any es van celebrar els comicis de Corea del Sud i Yoon va guanyar la presidència per un estret marge de 247,077 vots, amb 16,3 milions de vots davant els 16,1 del candidat del Partit Demòcrata, Lee Jae-myung. Com a primera mesura, va decidir que l'oficina presidencial deixés de ser la Casa Blava, que va convertir en un parc públic, i es va traslladar a l'edifici del Ministeri de Defensa.
Els seus dos anys de mandat han estat accidentats i omplerts de polèmiques. Governa en minoria parlamentària, ja que el PPP només compta amb 108 dels 300 escons de l'Assemblea Nacional, mentre que el PD en té 170 i, en suma, l'oposició, incloent-hi mitja dotzena de partits minoritaris, arriba a una majoria de 192 representants. És per aquesta raó que durant el seu govern només ha pogut aprovar un terç dels projectes presentats davant de les corts, que han rebutjat sistemàticament les seves mesures.
Polèmiques i popularitat en caiguda
A Yoon se li ha retret des de l'oposició alguns trets alineats amb el populisme de dretes, com suposades represàlies contra els mitjans crítics i vetos en rodes de premsa o mesures per intentar tenir més control polític sobre la direcció de la policia —que van provocar importants protestes policials—. Si bé va iniciar el seu mandat amb una bona acceptació general, les enquestes de popularitat política han anat caient al llarg dels dos anys que hi és en el poder. La seva imatge d'incorruptible s'ha anat erosionant de la mà de controvèrsies com que la seva dona, Kim Keon-hee, a finals de l'any passat va acceptar com a regal una bossa de Christian Dior valorada en 2.200 dòlars, un obsequi que la llei coreana no permet i que va transcendir per un vídeo amb càmera oculta. També Yoon va sortir a demanar perdó després que se sabés que tenia falsedats en el seu currículum o que havia plagiat acadèmicament.
També ha protagonitzat polèmiques amb els seus aliats dels Estats Units, com criticar el Congrés d'aquest país sense adonar-se que el seu micro estava encès o rebutjar reunir-se amb la presidenta de la cambra Nancy Pelosi al·legant estar de vacances. El 2023, Yoon va intentar augmentar les hores màximes de feina setmanals permeses a Corea del Sud, un país conegut per les seves accentuades polítiques de neoliberalisme econòmic, de 52 a 69 hores; tanmateix, les protestes generalitzades, especialment entre els joves, van fer que fes marxa enrere. En l'econòmic, de fet, s'oposa a l'intervencionisme estatal i és procliu a eliminar l'existència d'un salari mínim.