Aquest diumenge a les 8.30 del matí (7.30 hores espanyola) entrarà en vigor l’alto el foc que aquesta matinada ha aprovat el govern d’Israel, que ha de marcar el principi de la fi de la Guerra de Gaza. Amb l’intercanvi dels primers ostatges i presoners entre Israel i Hamàs començarà la primera fase de l’acord, que també permetrà l’entrada de l’ajuda humanitària que ha d’alleujar els palestins que estan patint inseguretat alimentària i desnutrició. La qüestió sobre qui controlarà políticament la Franja de Gaza després de l'alto el foc continua sent una gran incògnita i motiu de tensions. Actualment, no hi ha un acord clar sobre la governança futura de Gaza, que es trobava sota el control polític de Hamàs abans dels atacs del 7 d’octubre del 2023. Així, que qui controlarà políticament la Franja a partir d’aquest diumenge és a hores d'ara una pregunta que encara no té una clara resposta, i sí moltes especulacions. No s’espera que la retirada total d’Israel de Gaza es produeixi fins al final de la segona fase de l’acord, i tant la reconstrucció com la governança no es concretaran fins a la futura tercera fase.
L’AP, disposada a “assumir la responsabilitat”
L’Autoritat Palestina (AP) va reclamar aquest divendres el control polític de la Franja i assegura que està disposada a assumir la “total responsabilitat” del territori quan entri en vigor l’alto el foc a partir d’avui. El president de l’AP, Mahmud Abbas, a través d’un comunicat difós per l’agència oficial de notícies Palestina Wafa, va assegurar que “la Presidència palestina reafirma la seva posició sobre la necessitat d’un alto el foc immediat i la retirada total d’Israel, i que l’Estat de Palestina assumeixi plenament les seves responsabilitats en la Franja de Gaza, que és part integral del territori palestí ocupat”.
En aquest document, l’AP descriu quin és el full de ruta que té previst per la Franja de Gaza. "El govern palestí, sota les directives del president Abbas, ha completat tots els preparatius per assumir la total responsabilitat a Gaza", inclòs el retorn dels desplaçats, la prestació de serveis bàsics, la gestió dels passos i la reconstrucció del territori devastat per la guerra, segons un comunicat de despatx del president de l'AP”. “Els seus equips administratius i de seguretat estan completament preparats per portar a termini la seva missió”, assegura l’AP, que també ha fet una crida a la comunitat internacional perquè proporcioni l’assistència que el govern palestí necessita per acomplir aquestes responsabilitats cap al seu poble “que ha estat objecte d’una guerra genocida a la franja i de greus atacs i violacions israelianes a Cisjordània i Jerusalem”.
Un repte majúscul
El primer ministre de l'AP, Mohammad Mustafa, que es va reunir amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les divendres, va dir que l'AP tenia un "pla de cent dies" per a Gaza que podria començar quan l'alto el foc tingui efecte diumenge. "Els ministres palestins tenen instruccions clares sobre què fer des del moment en què comença l'alto el foc", va dir Mustafà. "Depèn de com es comportaran els israelians en els pròxims dies, però estem intentant estar tan preparats com sigui possible". Mustafa va declarar que “no serà acceptable” que una entitat que no sigui l’AP governi la Franja de Gaza en el futur. El que és clar és que el repte de la reconstrucció de la Franja és majúscul, començant pel retorn de milers de desplaçats, el restabliment de serveis bàsics com aigua electricitat, els serveis sanitaris i els hospitals totalment destruïts, i la retirada de milions de tones de runes i el control dels passos fronterers.
Que diuen la resta dels actors implicats?
Hi ha moltes incògnites obertes, però el que està molt clar és que Hamàs no tornarà a formar part d’un futur govern a Gaza, un precepte al qual s’oposa tant Israel, com els Estats Units i l’Autoritat Palestina, amb seu a Cisjordània. Tot i que ha quedat molt debilitat, Israel no ha aconseguit aniquilar Hamàs, com era el seu gran objectiu. Hamàs va prendre el control polític de la Franja el 2027, després de la retirada d’Israel el 2005, cosa que va implicar el desmantellament de 21 assentaments israelians a Gaza i la reubicació d’uns 8.000 colons i la retirada total de l’exèrcit de Gaza en 2009. La presa de control de Hamàs va suposar un punt d’inflexió en la política palestina i en la situació de la Franja. La milícia va expulsar els dirigents i funcionaris de l’Autoritat Palestina, dirigida per Al Fatah del president Abbas, sovint utilitzant la violència física i militar, i va provocar una divisió política entre Gaza i Cisjordània, on l’AP va mantenir el control. Aquesta situació va desencadenar l’inici del bloqueig israelià a la Franja de Gaza i el deteriorament progressiu de les condicions de vida dels palestins que vivien en aquest territori, amb un augment de la pobresa.
Netanyahu, pressionat
Israel no s’ha pronunciat darrerament, però sempre ha deixat molt clar per activa i per passiva que no acceptaria per cap concepte que el moviment islamista torni al poder a Gaza. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu s’ha vist atrapat per les pressions dels partits de l’extrema dreta que formen la coalició del seu govern i que, en alguns casos, advoquen per un retorn de la presència civils israelianes a la Franja i recuperar els assentaments de colons i s’oposa a una retirada completa de les seves tropes a Gaza. Netanyahu havia descartat fins ara que l’AP recuperés el control de Gaza, perquè considera que incita al terrorisme en el seu sistema educatiu, però l'opció de l’Autoritat Palestina, en canvi, és una opció que no descarten ni la Casa Blanca i algunes nacions àrabs, però també són conscients de la impopularitat de l’AP i exigeixen una profunda reforma de la mateixa organització.
Estats Units, a l’espera de Trump
Caldrà esperar a l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca per veure quina és exactament la posició dels Estats Units, però el pròxim president ja deixat molt clar després de l’anunci de l’acord que treballarà amb Israel i els seus aliats per “garantir que Gaza mai més es converteixi en un refugi per terroristes”. El president Joe Biden deixa al futur govern l’aplicació del pla que tenia l’administració nord-americana per una Franja de Gaza que mai més ha de ser governada per Hamàs ni utilitzada com a “plataforma per al terrorisme”. El secretari d'Estat nord-americà sortint, Antony Blinken, ja va admetre que l’objectiu del pla era que l’Autoritat Palestina substitueixi a Hamàs, i preveu “la unificació de Gaza i Cisjordània sota l'Autoritat Palestina; cap ocupació militar israeliana de Gaza ni reducció del territori de Gaza; cap intent de setge o bloqueig després del conflicte; i cap desplaçament forçós de la població de Gaza”.
La comunitat internacional proporcionaria el finançament, l’assistència tècnica i la supervisió per poder dur a terme aquest pla Biden, i políticament el control l’assumiria una administració interina formada per “palestins de Gaza i representants de l’Autoritat Palestina, escollits després d’una consulta amb la població”, però tenint en compte la impopularitat de l’AP entre els palestins de Gaza, que la veuen com una organització corrupta, hauria de ser una Autoritat Palestina “plenament reformada l’abans possible”. Les potències occidentals, com França, i els països àrabs que han d’assumir part de la factura de la reconstrucció (Qatar i Aràbia Saudí), són partidàries d’aquest pla que implica la reforma de l'AP. Però Mahmout Abbas, als 89 anys, no sembla molt disposat a cedir el poder. Ara caldrà veure, però, si l’administració Trump combrega amb aquestes posicions o introdueix de noves i fins a on està disposat a pressionar per imposar-les
Hamàs encara no s'ha pronunciat sobre aquesta declaració de l'AP, ni sobre els esforços de les darreres setmanes per constituir un comitè conjunt amb el Govern palestí. Tot i haver quedat militarment molt debilitat per la guerra, i l’eliminació selectiva dels seus principals dirigents, els experts creuen que l’organització palestina encara manté molts adeptes a Gaza i caldrà veure com evolucionen els acords de l’alto el foc per veure el seu paper en el futur i no descarten que el seu poder es pugui reforçar. “Calculem que Hamàs ha reclutat gairebé tants nous militants com els que ha perdut”, va reconèixer Blinken”, I això ho saben molt bé a Israel.
Quines són les fases de l’acord?
Només la primera fase està completament acordada, mentre que els detalls de la segona i la tercera fase es negociaran durant la implementació de la primera. L'èxit de les fases posteriors dependrà del compliment dels acords establerts a la fase inicial.
Primera fase (42 dies)
- Durada: 6 setmanes
- Cessament d'hostilitats i retirada gradual de les forces israelianes de Gaza
- Alliberament de 33 ostatges israelians per part de Hamàs, prioritzant dones, nens i majors de 50 anys
- Israel alliberarà més de 1.000 presoners palestins (30 per cada ostatge civil i 50 per cada dona soldat).
- Entrada d'ajuda humanitària i combustible a Gaza.
- Tornada de desplaçats palestins al nord de Gaza.
Segona fase (durada prevista 42 dies)
- Es començarà a negociar el dia 16 de la primera fase
- Alliberament de la resta dels ostatges vius, incloent-hi soldats homes i homes menors de 50 anys
Tercera fase
- Es negociarà quan estigui iniciada la segona fase
- Inclourà el lliurament dels cossos dels ostatges morts