Els rebels insurgents liderats per l’Organisme d’Alliberament del Llevant (Hayat Tahrir al Sham o HTS, en àrab), només han necessitat dotze dies d’ofensiva per posar fi al règim de la família Al-Assad, que ha governat el país des de 1971. La coalició de grups islamistes i pro turcs responsables de la caiguda del president Bashar al-Assad va començar la seva ofensiva el passat 27 de novembre i aquesta matinada ha alliberat la capital, Damasc, una de les ciutats més antigues del món, sense a penes trobar resistència. Una victòria que obre un nou paradigma geopolític en tot l’Orient Mitjà, després d’una guerra civil que va començar en el 2011 i que després de 13 anys encara no està clar si acabarà després de la caiguda del règim. Els experts coincideixen que és complicat definir quin serà el futur d’aquest país a partir d’ara, un país que des del 2011 viu una situació molt complex d’un conflicte civil en el qual intervenen diferents actors, com Turquia, Rússia, l’Iran, els Estats Units (que té una base militar en territori sirià) i fins i tot Israel, donat que bona part dels opositors al règim i els rebels han tingut el suport de Hezbollah des del veí Líban.
L’oposició a l’exili
Centenars de persones han sortit aquest diumenge als carrers de Damasc i Istanbul, on es viu una diàspora de mig milió de sirians, a celebrar la caiguda del règim i la fugida d'Al Assad. El màxim òrgan polític de l'oposició siriana a l'exili, la Coalició Nacional Síria (CNFROS), ha assegurat aquest diumenge en un comunicat que està treballant per "completar la transferència del poder a un òrgan de Govern de transició amb plens poders executius". "La Coalició Nacional confirma a la comunitat internacional que continua treballant per completar la transferència del poder a un òrgan de govern de transició amb plens poders executius, per aconseguir una Síria lliure, democràtica i pluralista". També afirma el seu "interès en la seguretat i la no-ingerència dels sirians als països veïns". Així mateix, al comunicat s'apunta que "espera establir associacions estratègiques amb països de la regió i del món amb l'objectiu de reconstruir Síria de nou, per a tot el seu poble, independentment de la seva ètnia, religió o secta".
Un grup gihadista hereu d’Al-Qaida
La coalició insurgent que ha enderrocat el règim de Bashar al-Assad està formada per l’HTS, el grup més nombrós, i faccions que tenen el suport de Turquia. L’HTS és un grup gihadista salafista que té les seves arrels al Front al-Nusra, l'antiga branca siriana d'Al-Qaida, que és com s’anomenava en el 2011 quan van començar les revoltes popular contra Al Assad en el marc de l’anomenada Primavera Àrab. L'HTS es va formar inicialment com una fusió de diversos grups islamistes, incloent-hi Jabhat Fateh al-Sham (anteriorment Front al-Nusra), Ansar ad-Din, Jaysh al-Sunna, Liwa al-Haqq i Nour al-Din al-Zenki.
Al Jolani, el líder
El seu líder és Abu Mohammad al Jolani, que va encapçalar Al Nusra, però posteriorment es va desvincular del grup d'Al-Qaida el 2016, buscant guanyar legitimitat i suport internacional. Tot i els seus intents de moderar la seva imatge, el HTS manté una ideologia islamista conservadora i tant l’organització com al Jolani són considerats terroristes per molts països, entre ells els Estats Units i el Consell de Seguretat de l’ONU. L’HTS advoca per una societat basada en la xaria (llei islàmica), l’establiment d’un califat a Síria i rebutja la democràcia, considerada com “la religió dels impius”. El grup recluta principalment els seus integrants en camps de refugiats, aprofitant la desesperació de la població desplaçada, i compta amb el suport del Partit Islàmic del Turquestan. El paper de Turquia en el suport a l'HTS és pragmàtic i està orientat a equilibrar els seus interessos geopolítics a la regió, principalment la contenció de les forces kurdes, mentre manté cert nivell d'influència sobre els grups islamistes al nord de Síria.
El líder canvia de nom per canviar d’imatge
En un missatge televisiu, l’HTS va declarar Damasc “alliberada” del règim “del tirà Bashar al-Assad” que ha estat “enderrocat, i els presoners oprimits a les presons del règim han estat alliberats", va dir un portaveu, que va llegir una declaració envoltat d'aproximadament una desena d'altres rebels. El seu líder, Abu Mohammad al Jolani ha ordenat a les forces rebels que preservin les institucions estatals. "A totes les forces militars a la ciutat de Damasc, queda terminantment prohibit acostar-se a les institucions públiques, que romandran sota la supervisió de l'exprimer ministre fins que siguin lliurades oficialment, i també queda prohibit disparar bales a l'aire", va escriure a Telegram al Jolani, que com a mostra del seu intent de canviar d’imatge, ha canviat de nom i el passat dijous, en una entrevista amb la CNN, va utilitzar per primer cop el seu nom real, Ahmed al-Sharaa i va voler projectar una visió diferent per al país devastat per la guerra.
El primer ministre advoca per eleccions
El primer ministre del govern derrocat Mohammad Ghazi Al-Jalali, s’ha posat a disposició dels rebels per garantir el funcionament de les institucions públiques, les instal·lacions de l’Estat i la preservació “de la seguretat de tots els ciutadans”, i advoca per la celebració d’eleccions. "Estem disposats a cooperar amb qualsevol lideratge que el poble esculli, oferint tot el suport possible per garantir una transició fluida i sistemàtica de les funcions governamentals, preservant les instal·lacions estatals", va dir.
Per la seva part, les Forces de Síria Democràtica (FSD), una aliança armada liderada per kurds, ha assegurat aquest diumenge que la caiguda del govern sirià del president Bashar al Assad és una "oportunitat per construir una nova Síria". "A Síria vivim moments històrics: assistim a la caiguda del règim autoritari de Damasc. Aquest canvi representa una oportunitat per construir una nova Síria basada en la democràcia i la justícia, que garanteixi els drets de tots els sirians", ha dit en un breu comunicat.
Els actors implicats
Cal veure ara qui serà el paper dels diferents actors internacionals a l’hora d’aconseguir una estabilitat al país. L'enviat especial de les Nacions Unides per a Síria, Geir Pedersen, ha afirmat que és un "moment decisiu" per a la història del país i ha instat a establir una transició "estable i inclusiva". Pedersen ha instat en un comunicat a traçar un camí per satisfer les "aspiracions legítimes" del poble sirià i que es pugui arribar a una "Síria unificada" amb "sobirania, independència i integritat territorial" per tal que el país pugui rebre el suport de tota la comunitat internacional.
Els Estats Units, per la seva part, han afirmat que el president Joe Biden està seguit “de prop” la situació i tant el president com el seu equip “romanen en contacte constant amb els socis de la regió”, ha dit Sean Savett, portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca.
Trump veu debilitat de Rússia i l’Iran
Donald Trump, però, ha atribuït aquest diumenge la fugida del president de Síria, Bashar al Assad, a la "debilitat" de Rússia i l'Iran després que les forces rebels hagin pres la capital, Damasc. "Rússia i l'Iran estan debilitades en aquest moment, una a causa d'Ucraïna i una mala economia; l'altra a causa d'Israel i el seu èxit en els combats", ha assegurat Trump en un missatge publicat a la xarxa social Truth Social. El magnat ha dit que al Assad ha fugit després que Rússia, país que ha qualificat de "protector" del règim, hagi perdut interès a protegir-lo. "Han perdut tot interès a Síria a causa d'Ucraïna, on prop de 600.000 soldats russos han resultat ferits o morts", ha asseverat.
Israel desplega forces als Alts del Golan
Un altre actor implicat, Israel, ha anunciat aquest diumenge que ha desplegat forces addicionals als ocupats Alts del Golan després de la caiguda de la capital de Síria, Damasc, anunciada per les forces rebels encapçalades pel grup gihadista Hayat Tahrir al Sham (HTS) i les seves faccions aliades. "Les Forces de Defensa d'Israel han desplegat tropes a la zona d'amortiment i en una sèrie d'àrees que cal defensar, a fi de garantir la seguretat de les comunitats als Alts del Golan i dels ciutadans d'Israel", ha assenyalat.