El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat aquest diumenge que la caiguda de Bashar al-Assad a Síria ha estat conseqüència directa de les accions d'Israel a la regió, cosa que analistes del seu país només consideren parcialment certa. Sota una pressió interna creixent per la situació dels ostatges a Gaza i un judici per corrupció, Netanyahu ha destacat que la caiguda d'Al-Assad ha estat el "resultat directe dels cops que hem infligit a l'Iran i Hezbollah, els principals suports d'Al-Assad". Danny Citrinowicz, investigador de l'Institut per als Estudis de Seguretat Nacional a Tel-Aviv, deia a l'agència AFP que Israel hauria precipitat els esdeveniments a Síria, però que la caiguda d'Al-Assad ha estat una conseqüència no intencionada.
Com afectarà la caiguda d'Assad a la regió?
La ràpida caiguda del règim d'Al-Assad té profundes implicacions per als principals actors de l'Orient Mitjà. Les forces rebels sunnites, amb un fort suport turc, han aprofitat un moment de vulnerabilitat a Síria. Els aliats del règim d'Al-Assad estaven preocupats amb altres assumptes: Rússia, amb la seva guerra a Ucraïna, i l'Iran i els seus aliats, amb el conflicte amb Israel. Això va brindar una oportunitat estratègica als rebels per avançar ràpidament a través de Síria cap a la capital, Damasc.
Turquia ja controla efectivament una franja de territori al nord de Síria, on el seu exèrcit ha estat lluitant contra les forces kurdes sirianes. Ara, amb la victòria dels seus aliats de l'oposició siriana, Turquia espera ampliar la seva influència política i militar a Síria, la qual cosa ocasionarà més desafiaments a la minoria kurda, que lluita per la seva autonomia.
Israel i la caiguda d'Al-Assad
Israel també es troba en una posició estratègicament millor. La caiguda d'Al-Assad desbarata l'anomenat "eix de resistència", format per l'Iran, Síria i els grups interposats de Teheran, com Hezbollah al Líban, Hamàs a Gaza i els rebels Houthi al Iemen. És probable que s'interrompin les importants línies de subministrament militar de l'Iran a Hezbollah, cosa que aïllarà el grup militant i probablement encara el debilitarà més.
A més, la fragmentació de Síria en faccions ètniques i religioses podria disminuir l'atenció regional sobre Israel, i proporcionar espai per perseguir els objectius estratègics més amplis. Després que Israel acordés un alto el foc amb Hezbollah el mes passat, per exemple, el primer ministre israelià ha posat èmfasi en un canvi d'enfocament per contrarestar l'"amenaça iraniana".
Israel entra a Síria per primer cop en 50 anys
Les forces terrestres israelianes han creuat territori sirià per primera vegada en 50 anys per protegir-hi els residents després de la caiguda del govern d'Al-Assad. Les tropes van prendre una zona d'amortiment als Alts del Golan establerta per un acord d'alto el foc del 1974 amb Síria, va confirmar Netanyahu. L'exèrcit israelià va dir que també va enviar tropes a "altres llocs necessaris per defensar-los", com el cim del Mont Hermon al costat sirià de la frontera. Va afegir que el desplegament de la força tenia com a objectiu brindar seguretat als residents.
Israel ha bombardejat llocs sospitosos d'emmagatzemar armes químiques i coets de llarg abast a Síria per evitar que caiguin en mans d'actors hostils, segons ha dit el ministre d'Afers Exteriors, Gideon Sa'ar. Després de 14 anys de guerra civil, la caiguda d'Al-Assad ha generat esperances, però també preocupació per un possible buit de seguretat al país, que encara està dividit entre grups armats.