Tres turistes catalans i tres ciutadans afganesos han estat assassinats a trets aquest divendres a l'Afganistan, en ser el seu grup sorprès per individus no identificats que han disparat des d'un carreró mentre visitaven el mercat de Bamian, una ciutat mitjana al cor del país asiàtic. Una dona, també catalana, es troba hospitalitzada en estat crític a Kabul, a l'espera de tenir l'avaluació mèdica que permeti la seva repatriació, segons ha informat aquest dissabte el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares. La repatriació dels cossos serà "tan aviat com sigui possible", mentre que una delegació diplomàtica ja es desplaça a Kabul. De moment, hi ha set sospitosos detinguts i cap grup insurgent o terrorista ha reivindicat l'atac. El ministre ha reiterat que Espanya desaconsella totalment visitar l'Afganistan i ha instat a evitar-ho sota qualsevol circumstància, donat el perill de patir un atemptat o un segrest. De fet, des del 2021 l'ambaixada espanyola a l'Afganistan opera des de Doha (Qatar), de forma que no té capacitat d'actuació directa dins del país. Però, quina és la realitat política allà i perquè és tan perillós? Qui pot estar darrere de l'assassinat?
Primer de tot, l'Afganistan és un territori ensorrat per conflictes armats al llarg de dècades. Des de l'agost del 2021 l'Afganistan el governen de facto els talibans, és a dir, un grup politicoreligiós i militar de fonamentalistes islàmics, que després d'anys de guerrilla contra la invasió estatunidenca, les tropes de l'OTAN i el govern de la República Islàmica recolzada pels EUA (2004-2021) van recuperar el poder aprofitant que Occident va retirar les seves tropes pocs mesos abans, amb una ofensiva ràpida sobre Kabul que va propiciar la fugida del fins llavors president Ashraf Ghani i l'evacuació a gran escala de civils, autoritats i diplomàtics estrangers a través de l'aeroport de Kabul.
Govern dels talibans, crisi humanitària i violacions dels drets humans
Des de la presa del poder per part dels talibans i la constitució d'un autoritari Emirat Islàmic, la situació a l'Afganistan ha estat encara més dura: crisi humanitària, inestabilitat econòmica i pobresa (amb 6 milions de persones patint fam, segons la UE), repressió, restriccions a les dones i nenes, manca de llibertat d'expressió, política o religiosa, tortures, arrests, execucions i tota mena de violacions dels drets humans, segons denuncien ONG com Amnistia Internacional o el mateix Consell d'estats membres de la Unió Europea, que ha donat darrerament diversos milions d'euros al país asiàtic en ajuda humanitària i que, alhora, aplica sancions diplomàtiques contra el govern talibà com la immobilització d'actius de persones i entitats d'allà, embargaments d'armes, la prohibició de viatjar o embargaments d'armes.
L'Estat Islàmic com una amenaça constant
Paral·lelament, en territori afganès opera també el grup gihadista Estat Islàmic, que ha estat el principal rival dels talibans des de la retirada de les tropes internacionals i ha reclamat l'autoria de gairebé la totalitat dels atacs i atemptats comesos des que els talibans van assumir el poder. Si bé els talibans insisteixen a negar que l'organització armada representi un desafiament de seguretat, l'Estat Islàmic de Khorasan, la branca afganesa del grup terrorista, s'ha erigit en la principal amenaça armada a l'estabilitat del país. Els atacs, no obstant això, tenen com a objectiu en la majoria d'ocasions a membres de minories musulmanes, o les mateixes forces dels talibans; mentre que els atacs a estrangers són molt més estranys, afirmen fonts sobre el terreny d'EFE. El 2022 dos estrangers van resultar ferits en un atemptat de l'Estat Islàmic contra un hotel de Kabul i des del 2004 hi ha hagut una quinzena d'atacs en els quals s'hagin vist involucrats turistes.
Set detinguts, encara no s'ha dirimit l'autoria
En lloc de l'atemptat ha estat la ciutat de Bamian, a uns 130 quilòmetres de Kabul, la capital del país. Havia estat una de les principals localitats turístiques del país, com a patrimoni de la humanitat de la Unesco pels seus ja desapareguts budes tallats en la pedra d'una muntanya, si bé des de l'arribada dels talibans en poder l'agost de 2021 la visita d'estrangers ha caigut a mínims. De moment, hi ha set sospitosos detinguts, segons ha afirmat a EFE el portaveu del Ministeri de l'Interior del govern talibà, Abdul Matin Qani, si bé encara no hi ha cap informació sobre l'autoria dels fets. De moment, cap organització terrorista o insurgent ha reivindicat l'autoria. El govern talibà, que fa temps intenta projecta una normalització i millorar la seva imatge exterior, ha assegurat que condemnen "enèrgicament aquest accident" i ha assegurat que "tots els criminals seran trobats i castigats", en paraules del ministre de l'Interior, Abdul Mateen Qani.