Amb la boca oberta per sempre més. Així va quedar una dona egípcia i van descobrir-la els arqueòlegs l'any 1935 en una tomba prop de Luxor. Encara fascinats per la "dona que cridava", que va morir fa 3.500 anys, un equip diferent de científics va fer servir recentment tomografies assistides per ordinador per revelar detalls sobre la morfologia de la mòmia, les seves condicions de salut i la seva conservació. En aquest sentit, van fer servir imatges amb infrarojos i altres tècniques avançades per "disseccionar virtualment" les restes i comprendre què podria haver causat aquesta expressió facial tan cridanera. 

Els resultats, publicats divendres a la revista Frontiers in Medicine i que recull la CNN, van revelar que la dona tenia 48 anys quan va morir, segons l'anàlisi d'una articulació de la pelvis que canvia amb l'edat. Van destacar alguns aspectes del procés utilitzat per momificar-la. El seu cos va ser embalsamat amb encens i resina de ginebre, substàncies costoses i luxoses que haurien estat comercialitzades des de lluny, ha dit l'autor de l'estudi Sahar Saleem, professor de radiologia a l'Hospital Kasr Al-Ainy de la Universitat del Caire, en un comunicat que recull la CNN.

Saleem tampoc no va trobar incisions en el cos, un fet que coincidia amb el descobriment original, ja que el cervell, el diafragma, el cor, els pulmons, el fetge, la melsa, els ronyons i els intestins encara hi eren. L'estudi va assenyalar que la manca d'extracció d'òrgans interns era inusual perquè el mètode clàssic de momificació d'aquest període incloïa l'extracció de tots aquests òrgans excepte el cor. Els investigadors van descobrir que la dona anònima feia 1,54 metres i patia una artritis lleu a la columna vertebral. Les exploracions van revelar esperons ossis en algunes vèrtebres que formen la columna vertebral. També faltaven a la mandíbula de la dona diverses dents, probablement perdudes abans de morir.

Tot i això, l'estudi no va poder determinar la causa exacta de la mort. "Aquí demostrem que va ser embalsamada amb material d'embalsamament importat i costós", destacava Saleem en un comunicat de premsa. “Això, i el bon estat de conservació de la mòmia, contradiu la creença tradicional que el fet de no haver extret els seus òrgans interns implicava una momificació deficient”. Només s'han trobat algunes mòmies egípcies antigues amb la boca oberta, segons detallava l'estudi, i els embalsamadors normalment embolcallaven la mandíbula i el crani per mantenir la boca del difunt tancada. Els resultats de l'estudi no aclareixen què va causar l'expressió esgarrifosa de la dona, tot i que els investigadors van plantejar una hipòtesi espantosa.

Què podria explicar la boca oberta de la mòmia?

Saleem va dir que la naturalesa ben conservada de la mòmia, la raresa i el cost del material d'embalsamament, juntament amb altres tècniques funeràries com l'ús d'una perruca feta de palmera datilera i anells col·locats al cos, semblaven descartar un procés de momificació descuidat en què els embalsamadors es van oblidar de tancar-li la boca. L'expressió facial cridant de la mòmia podria llegir-se com un espasme cadavèric, una rara forma de rigidesa muscular associada amb morts violentes, cosa que implica que la dona va morir cridant d'agonia o dolor, segons l'estudi.

És possible, segons han suggerit els autors de l'estudi, que fos momificada entre les 18 i les 36 hores després de la seva mort, abans que el seu cos es relaxés o es descompongués, preservant així la seva posició amb la boca oberta al moment de la mort. Tot i això, l'expressió facial d'una mòmia no indica necessàriament com se sentia una persona en morir, ha assenyalat l'estudi. Altres factors, incloent-hi el procés de descomposició, la velocitat de dessecació i la força de compressió dels embolcalls, podrien afectar l'expressió facial d'una mòmia, tal com destaca la CNN.