La tensió a l'Orient Mitjà s'ha disparat els últims mesos, des de la guerra de Gaza fins als atacs houthis, passant pels atacs de l'Iran a Síria i l'Iraq. Tanmateix, com estan tots aquests conflictes relacionats? Des de l'atac del 7 d'octubre de Hamàs, fins als darrers bombardejos a les zones kurdes de Síria i Iraq, estan relacionats i són els resultats d'un delicat efecte dominó en una regió del món on convergeixen molts interessos geopolítics i molta pressió militar. Alguns mitjans internacionals com la CNN apunten que l'Orient Mitjà està vivint l'escalada més gran de violència des de la irrupció de l'Estat Islàmic (EI) la dècada passada o l'inici de la invasió estatunidenca de l'Iraq l'any 2003.
Després de destriar els principals tres focus de violència (Gaza, el Mar Roig i l'Iran), cal anar relacionant cada conflicte entre si. Per començar, la tensió al Mar Roig és una extensió de la guerra a Gaza, que tot just fa més de 100 dies que ha començat. Els rebels xiïtes houthis van exposar que els seus atacs al Mar Roig eren una resposta en solidaritat amb el poble palestí i van advertir que atacarien totes aquelles embarcacions que relacionessin amb Israel i els seus aliats. Després de diversos atacs, els Estats Units i el Regne Unit van atacar el Iemen, concretament els campaments d'aquests rebels. Si bé la resposta militar anglosaxona cercava evitar una escalada major, els rebels houthis han promès venjança.
On queda l'Iran en aquest seguit de conflictes?
L'Iran és un dels principals agents geopolítics de la regió i des de l'esclat de la guerra a Gaza ha carregat contra Israel i els seus aliats. La República Islàmica de l'Iran és una teocràcia xiïta, és a dir, de la mateixa branca que els rebels houthis. Comparteixen la mateixa lectura de la fe islàmica, així com l'animadversió a l'Estat d'Israel i els seus aliats. Tot i això, durant els darrers mesos s'havia mantingut relativament al marge de qualsevol esclat violent, fins que va ser el blanc d'un atac terrorista reivindicat per l'Estat Islàmic.
És molt possible que més d'una persona se sorprengués davant el fet que una organització islamista ataqués un estat que s'autodenomina República Islàmica de l'Iran. Si bé tots dos actors són radicals islamistes, les branques religioses i polítiques de les quals neixen els han convertit en enemics acèrrims. Per començar, l'Iran és de vessant xiïta, mentre que l'EI, sunnita.
Després d'aquest atemptat terrorista que es va cobrar la vida de desenes d'iranians, el govern del país ha respost amb una ofensiva militar fora de les seves fronteres. Concretament, en les darreres hores, les forces armades iranianes han bombardejat posicions kurdes a l'Iraq i Síria, afirmant que ataquen "grups terroristes anti-Iran" i "espies del règim sionista (Israel)". Així s'acaba de tancar el cercle que uneix actual els tres focus de conflictes més vius actualment a l'Orient Mitjà.