El fantasma d’una resposta nuclear del règim de Vladímir Putin a la utilització d’armament balístic de llarg abast procedent dels Estats Units i del Regne Unit ha reaparegut arran de l’aprovació dimarts d’una nova doctrina nuclear que permetrà a Rússia respondre amb armament nuclear davant atacs convencionals que consideri que amenacen la seva sobirania o la de Bielorússia. Aquesta amenaça inclou l’agressió d’un país que no tingui armament atòmic, però que tingui el suport o faci ús d’armament d’una potència nuclear, com és el cas d’Ucraïna i els míssils nord-americans o britànics. És el que la doctrina consideraria com un “atac conjunt”. La pregunta que es fan molts és: quins països atacaria Rússia en cas de decidir aplicar aquesta doctrina?
Rússia, el país amb més ogives nuclears
A escala mundial s’estima que hi ha aproximadament 12.500 armes nuclears, una xifra que inclou tant les ogives actives com les que estan en reserva o en procés de desmantellament. Rússia i els Estats Units concentren gairebé el 92% del total d'armes nuclears al món, i els dos països estan en procés de modernitzar els seus arsenals nuclears, cosa que indica que el desarmament nuclear continua sent un objectiu llunyà. Rússia és el país que té més ogives nuclears, al voltant de 5.580, seguit dels Estats Units (aproximadament 5.328), la Xina (unes 500 ogives), França (al voltant de 290), el Regne Unit (225), l’Índia (172), el Pakistan (170), Corea del Nord (entre 50 i 70) i Israel, que se sospita que té al voltant de 90 ogives.
Amb la nova doctrina, Rússia amplia les circumstàncies per les quals podria utilitzar armament nuclear, que abans estaven més restringides a la resposta reactiva a un atac nuclear. Ara, però, la doctrina estableix que qualsevol agressió contra Rússia per part d’un estat no nuclear, amb el suport d'una potència que tingui armes nuclears, justificarà la utilització d’aquest armament atòmic, cosa que amplia considerablement el llindar per a l’ús d’aquestes armes en els conflictes.
Amenaces des del Kremlin
Els discursos recents que ha fet Putin advertint sobre l’ús d’armes nuclears en resposta a accions de països occidentals, especialment en el context de la guerra d’Ucraïna, no mencionen directament cap objectiu, però les seves paraules van dirigides especialment als Estats Units, el Regne Unit i altres membres de l’OTAN que donen suport a Volodímir Zelenski. Rússia està en guerra amb Ucraïna, que seria un objectiu militar de Rússia, però també altres països estan amenaçats, directament o indirectament. Així ho va declarar Dmitri Medvédev, vicepresident del Consell de Seguretat rus, que va assegurar que Rússia podria considerar la utilització d’armes de destrucció massiva contra Kíiv i instal·lacions de l’OTAN si es percep una amenaça contra territori rus. També el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va advertir en una entrevista a l’agència de notícies índia ANI que “la guerra d’Ucraïna s’està allargant” i que “ha evolucionat en un conflicte directe entre Rússia i l’OTAN”.
La base polonesa Redzikowo, en el punt de mira
Aquest dijous, a més, Rússia ha advertit que la base de defensa antimíssils en la localitat polonesa de Redzikowo és una provocació desestabilitzadora més dels Estats Units i els seus aliats de l'OTAN, i que aquesta infraestructura està des de fa temps al punt de mira del seu exèrcit. “És un altre pas obertament provocador en una sèrie d'accions profundament desestabilitzadores per part dels nord-americans i els seus aliats de l'OTAN en l'àmbit estratègic”, ha afirmat la portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers de Rússia, Maria Zakhàrova, en una compareixença de premsa.
Un vídeo viral, no per casualitat
Aquest dimarts es va fer viral a través de la xarxa X (abans Twitter) la simulació de com podria ser un atac nuclear rus contra diversos països europeus que va emetre el canal Rússia-1 el passat mes de juliol, fet que ha posat sobre la taula de nou el debat de quins països atacaria Putin. L’aparició d’aquest vídeo tot just ara no es considera una casualitat, i forma part de l’aparell propagandístic i dissuasiu que utilitzen les potències, com és la mateixa existència de les armes nuclears. Tothom sap que existeixen per dissuadir els enemics de no fer-les servir, perquè si algun país prem el botó nuclear contra un altre, la resposta seria immediata i les conseqüències serien globals. Ningú guanyaria i hi perdria tota la humanitat, com deixa ben clar una frase que s'atribueix a Albert Einstein: “No sé amb quines armes es lluitarà a la tercera guerra mundial, però la quarta serà amb pals i pedres”.
Segons aquest vídeo de la televisió russa, pràcticament tot el territori europeu apareix amenaçat, i es van il·luminant en vermell els territoris que serien hipotètics objectius. “Totes les capitals europees estan amenaçades si els nostres míssils de Kaliningrad ataquen Berlín, Varsòvia, tots els països bàltics, Praga, Bucarest i París”. Entre els objectius que assenyalen en la simulació hi ha diverses capitals d'Europa, que inclou totes les bases nord-americanes en territori europeu: els països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) són senyalitzats com els blancs inicials per la seva proximitat geogràfica i la seva adhesió a l'OTAN. Altres capitals europees amenaçades en el continent europeu són Berlín (Alemanya), Varsòvia (Polònia), Praga (República Txeca), Bucarest (Romania) i París (França), però segons el mapa, Espanya, juntament amb països com Portugal o Itàlia, no estarien entre els objectius directes.
El Regne Unit, “enemic tradicional”
El que destaca, però, és que el Regne Unit és un objectiu especialment assenyalat. En el programa de Rússia-1 descriuen els britànics com un “enemic tradicional” de Rússia i detallen com els míssils llançats des de la península de Kola, des de les bases de Kaliningrad, podrien impactar en ciutats com Londres, Manchester i Birmingham. A més d'assenyalar bases navals i militars de Davenport, Sheerness, Chatham i Clyth (a Escòcia). El presentador arriba a dir que “tot el que es necessita són tres míssils i la civilització britànica col·lapsaria”.
La tríada més moderna del món
Putin ha presumit de tenir “la tríada més moderna del món”. La tríada es refereix a l’estratègia de defensa que consisteix en la capacitat d’un país per llançar armes nuclears des de tres plataformes diferents, cosa que proporciona una dissuasió més efectiva contra atacs enemics. Els components de la tríada són els míssils balístics intercontinentals (ICBM), que són capaços d’arribar a objectius de tot el món, i que només trigarien uns 20 minuts a recórrer la distància entre els Estats Units i Rússia, o a l’inrevés. La segona són els bombarders estratègics, avions dissenyats per transportar i llançar bombes o míssils nuclears. I la tercera són els submarins nuclears amb míssils balístics (SLBM), que es poden llançar des del mar i que els proporcionen una capacitat d’atac sorpresa i més protecció.
El perill dels malentesos i les decisions precipitades
Els experts alerten que en un context d’amenaça nuclear com l'actual, els malentesos o les males interpretacions d’un hipotètic atac poden ser el gran perill. Els defensors que l’única manera de preservar la humanitat de l’aniquilació és aplicar el Tractat de no proliferació nuclear (TNP) argumenten que la mateixa existència de l’armament suposa una greu amenaça. “El món és a un sol malentès o error de càlcul de l’aniquilació nuclear. Hem tingut una sort extraordinària fins ara. Però la sort no és una estratègia ni un escut per impedir que les tensions geopolítiques degenerin en conflicte nuclear”, va dir el secretari general de Nacions Unides, António Guterres el 2022, en el seu discurs d’obertura de la conferència de revisió del TNP. Les seves paraules ressonen ara d’una manera clamorosa.
Des del final de la Guerra Freda fins a l’actualitat hi ha hagut nombrosos incidents en què els sistemes d’alerta primerenca han malinterpretat les dades, cosa que ha portat a falses alarmes sobre atacs nuclears. Un error tècnic o un error en la interpretació van provocar alertes d’atacs imminents, i si s’hagués reaccionat seguint els protocols estàndard, es podria haver desencadenat una resposta nuclear devastadora.
També en situacions d’alta tensió hi ha el perill que els líders puguin prendre decisions precipitades basades en informació incompleta o incorrecta. El temps limitat per respondre a un atac potencial (menys de 30 minuts per míssils intercontinentals) augmenta el risc de decisions impulsives que podrien portar a una guerra nuclear. I és que les conseqüències no només afecten els països involucrats, sinó que hi hauria conseqüències globals, amb milions de morts immediates i efectes ambientals devastadors a causa de la radiació que afectarien la producció agrícola i animal i la salut pública a escala mundial.
Recreacions i simulacions
Els vaticinis dels experts també han estat objecte de simulacions sobre el que passaria en una hipotètica guerra nuclear. Des de fa temps, en alguns mitjans, i també a les xarxes socials, apareixen vídeos que recreen el que passaria si un míssil nuclear impactés. També hi ha simuladors, com Outrider, que permeten conèixer quin seria l’impacte d’una bomba nuclear en qualsevol nucli de població del món. Per exemple, si en qualsevol de les dues grans ciutats de l’Estat espanyol, Madrid o Barcelona, caigués una bomba Tsar (bomba d'hidrogen de 50 megatones), l’ona expansiva afectaria el nucli municipal de les ciutats, causant més de 3,4 milions de morts a Madrid i més de 2 milions a Barcelona, però també afectaria de ple les seves respectives àrees metropolitanes i causaria milions de morts més i centenars de milers de ferits i afectats.