En la recta final de la campanya electoral, Javier Milei va tractar de distanciar-se dels que l'etiquetaven com a extrema dreta, Definint-se sempre com un anarcocapitalista ultraliberal, els conceptes més tradicionals de l'extrema dreta els tractava d'esquivar. Tanmateix, es poden voler evitar certes etiquetes, però el programa electoral no enganya. Milei s'ha venut ell i les seves polítiques com trencadores i innovadores; el canvi que necessita l'Argentina. Però moltes d'aquestes són velles conegudes de la dreta i l'extrema dreta. Així doncs, què ha promès Milei per erigir-se president de l'Argentina?
🔴 L'ultradretà Javier Milei s'imposa a les eleccions a l'Argentina
Milei aposta per reduir l'Estat al mínim: menys ministeris, menys administració, menys protecció social, menys serveis públics. En canvi, el nou president argentí vol confiar-ho tot al lliure mercat. El candidat d'extrema dreta rebutja el que anomena "Estat paternalista" i vol desmantellar-lo, això inclou eliminar qualsevol ajuda social, fins i tot retallar els fons de pensions.
El guanyador de les eleccions vol apostar pel lliure mercat fins a la seva màxima expressió, per exemple, ha defensat que la venda d'òrgans pot ser "un mercat més". Afirmació que ha defensat a capa i espasa declarant: "Qui vol vendre un òrgan, en què afectarà la vida, la propietat o la llibertat dels altres? Qui sou vosaltres per determinar què ha de fer ell amb la seva vida?". També aposta per obrir la porta a un mercat legal d'armes.
La promesa de la dolarització
El nou president argentí i economista ha pavimentat el seu camí cap a la Casa Rosada amb promeses de solucionar tots els problemes econòmics de l'Argentina, un país amb un 142% d'inflació, gairebé cronificada. Com passa sovint en els discursos d'extrema dreta, Milei ha apel·lat a un passat gloriós i romàntic d'argentina al qual vol retornar el país, res massa lluny del Make America Great Again. Per aconseguir-ho Milei vol dolaritzar l'economia argentina, és a dir, abandonar la moneda pròpia i adoptar el dòlar.
Tot plegat implica que el país perdi la seva sobirania monetària, ja que passaria a dependre de les polítiques de la Reserva Federal els Estats Units. El gran defensor de la llibertat considera que adoptar el dòlar aportarà estabilitat i millorarà el poder adquisitiu dels argentins. La recepta de la dolarització no és garantia d'èxit, per exemple sí que va funcionar a Panamà, però va ser un desastre a Zimbabue.
Les polítiques conservadores de tota la vida
Milei vol llibertat, però no per a tothom. La llibertat de poder avortar no està entre la seva llista de polítiques. És més, no només ha promès prohibir el dret a l'avortament, sinó que sosté polítiques violentament antifeministes. No només carrega contra les feministes, sinó que constantment contra qualsevol que consideri lleugerament d'esquerres. Milei ha agafat el costum en campanya d'acabar els seus mítings insultant l'esquerra i els seus seguidors.
En la seva croada contra l'esquerra, qüestionen la violència d'Estat i la violació dels drets humans de la darrera dictadura argentina (1976-1981). Blanqueja la dictadura de Jorge Rafael Videla i compara la violència estatal amb la de grups polítics que hi lluitaven en contra. Milei i el seu partit vol imposar la seva visió de la dictadura i per fer-ho planeja desballestar el Museu de la Memòria de Esma, entre altres. És a dir, reescriure la història com més li convé.