Primera jornada. Aquest dijous ha començat amb una notícia que ha colpit la comunitat internacional: Rússia ha començat la invasió d'Ucraïna. La guerra ha començat i la condemna ha estat absoluta. El món s'ha aliat per carregar contra la nefasta decisió del president rus, Vladímir Putin, que aquesta matinada ha sorprès anunciant l'inici de l'atac contra el seu país veí. Catalunya, l'estat espanyol, França, Alemanya, la Unió Europea, el Regne Unit, l'OTAN, els EUA, el Canadà, Turquia, el G7... Les grans potències mundials s'han alineat per donar suport a Ucraïna i tots els seus ciutadans, milers i milers dels quals busquen refugi fora de les zones de conflicte. La comunitat internacional ha aplicat dures sancions contra els russos per forçar la fi de les hostilitats, però les forces d'ocupació de Moscou ja són a les portes de Kíev. I pel camí, han deixat desenes de morts i un veritable drama humanitari.
L'avenç de les tropes de Putin ha estat ràpid. El cap del Kremlin ha donat el tret de sortida ben d'hora: amb nocturnitat i traïdoria, el president rus ha anunciat l'inici de la guerra pràcticament de matinada. Els atacs han començat al matí d'aquest dijous i amb ells s'han perdut les primeres vides. Rússia ha enviat tropes des de diferents llocs: des de Crimea (de la banda dels russos des del 2014), al sud; des del Donbass, a l'est, on s'ubiquen les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk; i des de Bielorússia, al nord. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, no ha tingut més opció que imposar la llei marcial i entregar armes a la seva població per defensar-se. Igualment, els russos no han tingut gaires complicacions per avançar cap a la capital ucraïnesa. Els ciutadans de Kíev han començat l'evacuació, que ha deixat imatges impactants de cues i pànic per abandonar la ciutat. Pels qui s'han quedat a la principal urbs del país, les autoritats locals han declarat el toc de queda i han obert les estacions subterrànies de metro perquè la gent pugui refugiar-se davant l'amenaça constant d'atacs aeris. Molts ciutadans han posat rumb a nacions properes, com Romania, Moldàvia, Polònia o Eslovàquia.
Garantir la seguretat de Donetsk i Lugansk
La primera jornada de guerra ha conclòs després d'unes setze hores de setge. El Ministeri de Defensa rus ha assegurat que ha estat un "èxit", després d'haver eliminat més de vuitanta instal·lacions militars ucraïneses en una mena d'atac llampec. Si bé els militars al servei de Zelenski asseguren haver destruït una gran quantitat de blindats russos, la realitat és que Rússia ha aconseguit envoltar Kíev i preparar la suposada estocada final dels seus plans d'invasió. A mitja tarda, el president del país ha comunicat que les forces d'ocupació han pres el control d'un important aeròdrom a 35 quilòmetres de la capital. Poc després, ha informat que els soldats de Putin han ocupat la central nuclear de Txernòbil, que és el camí més fàcil per plantar-se a Kíev. "Cal evitar el desastre del 1986", ha dit Zelenski en una piulada.
L'exèrcit rus ha deixat moltes baixes al seu camí. Les autoritats ucraïneses han informat cap a les 18.00 hores que més d'una vintena de persones han perdut la vida la regió d'Odessa (al sud). A més, organitzacions internacionals com Amnistia Internacional han denunciat l'assassinat de civils en hospitals i blocs residencials a la regió de Donetsk. Justament aquesta zona és l'objectiu principal del president rus: Putin vol garantir la "seguretat" de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk. En el seu discurs de matinada, literalment ha parlat de "desnazificar" el país i "d'alliberar" aquestes regions. És una mena de revenja al fet que els EUA i l'OTAN rebutgessin abandonar la idea d'ampliar l'Aliança Atlàntica cap a l'est. És a dir, que no rebutgessin incloure Ucraïna. Així, cap al final de la jornada, l'autòcrata rus ha argumentat que no tenia més "alternativa" que envair Ucraïna.
La dura reacció internacional contra Moscou
La condemna de l'inici de la guerra ha estat absoluta. A Catalunya, el Govern ha creat un grup interdepartamental de seguiment del conflicte i ha preparat els mecanismes d'acollida de refugiats. A l'estat espanyol, Pedro Sánchez ha assegurat que la Unió Europea farà tot el que pugui per socórrer Ucraïna. De fet, la UE ha endurit com mai les sancions a Rússia per intentar frenar les hostilitats contra el seu país veí: ha adoptat un nou paquet de mesures, que inclou sancions sobre 351 membres del parlament rus i altres persones i entitats, així com restriccions econòmiques i financeres Per la seva banda, el Regne Unit ha pres represàlies contra entitats bancàries privades i una aerolínia russa. Finalment, el president dels EUA, Joe Biden, ha limitat que els negocis russos amb dòlars, euros, lliures o iens. Tot i la dura resposta internacional, hi ha una sanció que encara no s'ha posat en marxa: la retirada de Rússia del sistema SWIFT, la xarxa electrònica més important de seguretat financera. De moment, Alemanya no té clar que aquesta sigui una bona opció.
Les reaccions contra Putin no han estat només internacionals: hi ha hagut moviments interns per intentar parar la guerra. Centenars i centenars de manifestants han sortit als carrers de les principals ciutats russes per fer oposició democràtica. Però la repressió no s'ha fet esperar i la policia russa ha començat a detenir gent. Algunes entitats informen d'unes 600 detencions, tot i que oenagés del país han comunicat que la xifra supera de llarg la xifra de les 800. En aquest sentit, tant els analistes com els experts en geopolítica i relacions internacionals han explicat que aquesta mena de protestes són clau: és l'oposició democràtica la que ha d'aconseguir fer canvis a Rússia per fer caure Putin i aconseguir tornar al camí de la normalitat. I per això serveixen les sancions internacionals, que poden desgastar un país per obrir les portes a reformes democràtiques.