Des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, s'ha especulat força sobre possibles aïllaments del president rus, Vladímir Putin, per mirar d'entendre i explicar a què treu cap el seu comportament. Alguns experts han dit que a conseqüència del coronavirus, el cap del Kremlin s'ha passat molt de temps en solitud, d'altres constaten que tot i la sorpresa, Putin és així. Trobar explicacions és difícil i complicat i és que ni a Catalunya ni a Espanya hi ha centres d'estudis dedicats al món soviètic i postsoviètic. Un fet que fa més costós trobar anàlisis o investigacions profundes sobre el tema. Malgrat tot, des que Putin va arribar al poder, l'any 1999, hi ha hagut alguns canvis en el seu comportament.
"Veig dos canvis principals en el comportament de Putin i en el sistema putinista des del 1999/2000", destaca en conversa amb ElNacional.cat el director del Centre Havighurst d'Estudis Russos i Postsoviètics de la Universitat de Miami, Stephen Norris. "El primer es va produir l'any 2012, quan va tornar a la presidència, però ho va fer després d'unes eleccions fraudulentes de la Duma el 2011 i això va comportar protestes. El sistema Putin 2.0, com l'han anomenat alguns, ha reprimit cada vegada més les protestes o altres formes de dissidència. L'estat es va tornar encara més autoritari, en altres paraules". I el segon, destaca l'expert, s'ha produït durant la pandèmia. "Putin s'ha tornat més aïllat des del 2012 i particularment des del 2020. Es reuneix amb molt poques persones i els obliga a seguir protocols molt estrictes". Només cal recordar la taula llarga on el cap del Kremlin va fer seure el president francès, Emmanuel Macron. A ulls de l'expert, aquest aïllament ha fet que "les queixes de Putin i les seves creences que Ucraïna no és una nació s'han reforçat en una càmera de ressonància de la seva pròpia creació".
Imatges del president rus, Vladímir Putin / Efe
Putin no s'aguantaria sense suports i els té. Les enquestes diuen que més d'un 60% dels russos aprova l'"operació militar especial" a Ucraïna. Si bé és cert que després d'un període caòtic de Borís Ieltsin (1991-1999) Putin va aprofitar l'auge del petroli per fer injeccions monetàries a alguns sectors com l'educació o salut, es fa difícil entendre els suports incondicionals que el president de Rússia té. "És cert que les enquestes russes indiquen de manera constant que gaudeix d'alts índexs d'aprovació i que aquests índexs han augmentat després de l'annexió de Crimea i novament després de l'inici de la guerra a Ucraïna. Però també és cert que Putin i els seus aliats han construït un sistema polític per eliminar qualsevol oposició real". Norris també destaca un altre fet important per sustentar aquest sistema. "S'han dedicat a emfatitzar com van ser de miserables els 90 per a la majoria de russos. Així que el suport a Putin en molts sentits és el resultat d'esforços: sense alternatives viables i constants recordatoris del caos de la dècada del 1990 i la majoria tendeix a aprovar a Putin".
Victòria fàcil i dates al calendari
La guerra de Putin no tenia previst durar tant. "Ell i els seus aliats pensaven que la guerra seria ràpida amb una victòria fàcil. Però també està clar que aquesta era una guerra diferent de la del 2008 (a Geòrgia) i la del 2014 (Donbass i Crimea). L'escala i l'abast de la invasió superen els de la guerra de Geòrgia o la invasió de Crimea. El que explica per què a tants de nosaltres ens ha sorprès: simplement no semblava que Putin pogués començar una guerra a Ucraïna que impliqués bombardejos a les principals ciutats del país i el setge d'altres. El fet que no hagi funcionat segons el pla, parla dels canvis mencionats anteriorment". En aquest context, el Kremlin ha anunciat la retirada d'algunes tropes, tot i que els bombardejos han seguit. Així, Norris exposa que "cal prendre qualsevol pronunciament del Kremlin amb dubtes. Després de tot, el 16 de febrer una portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, Maria Zakharova, va demanar als mitjans de comunicació dels EUA i britànics que informessin de quan s'anava a produir aquesta suposada invasió perquè pogués planificar les seves vacances. Només vuit dies després, es va demostrar que allò era un troleig. El que està clar és que les ciutats ucraïneses encara estan sota atac, els civils estan fugint i morint i encara està en marxa una guerra".
Però que podria passar a partir d'ara? El futur és incert. El que sí que sembla una certesa és que en el món rus, és recurrent fer coincidir assassinats o esdeveniments amb dates importants. Precisament per això, preguntem a Norris si Putin podria tenir al cap alguna cosa pel Dia de la Victòria, el dia 5 de maig, que curiosament se celebra la victòria de la Unió Soviètica sobre l'Alemanya nazi. "Interessant i difícil de dir", resumeix. "La invasió del 24 de febrer es va programar més o menys en el vuitè aniversari on (Víktor) Ianukòvitx es veia obligat a fugir, i, per tant, el final de la Revolució de Maidan. I Putin ha fet servir els Jocs Olímpics dues vegades com una tapadora: el 2008 i el 2014. D'aquesta manera, és possible que Putin, començant la invasió i descrivint-la com un intent d'"alliberar" Ucraïna i "desnazificar-la", un nivell absurd que deixa atònit, és possible que intenti fer servir el Dia de la Victòria per alguna cosa".
Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin, envoltat de Matrioixques / Efe