El dibuixant de còmics Ramon Esono, famós per les seves contundents crítiques a la dictadura d'Obiang Nguema Mbasogo, mitjançant caricatures i tires còmiques, ha estat detingut a Guinea Equatorial. Està incomunicat a la central de policia (l'anomenada Guantánamo) i no se li han presentat càrrecs en contra de cap mena, segons Radio Macuto, un dels mitjans digitals que informen sobre Guinea Equatorial. Esono, en ingressar a la central de policia, va ser interrogat sobre els seus dibuixos crítics envers el dictador. Els policies estaven molt molestos, sobretot, per la divulgació d'aquestes imatges per Internet.
El dibuixant d'un país
Ramon Esono viu a l'exterior des del 2011 i era conscient que podia tenir problemes si tornava a Guinea. Actualment estava establert al Paraguai, però tenia dificultats de papers perquè no podia renovar el passaport guineà. A l'ambaixada de Guinea Equatorial a Espanya es van negar a renovar-li el document i per això es va veure obligat a viatjar a Malabo, on va ser detingut al carrer, quan sortia de dinar amb uns amics. Esono, també conegut pel seu pseudònim "Jamón y Queso", és un dels crítics més ferotges de la dictadura. El seu còmic més conegut, La pesadilla de Obi, formulava una crítica despietada d'Obiang. I en algun cas, fins i tot, Esono ha col·laborat amb les organitzacions que denuncien la corrupció del govern guineà. Com que alguns d'aquests casos estan essent perseguits per la justícia, a França i a d'altres països, el govern guineà s'ha sentit especialment irritat per això.
Un país sense llibertats
La detenció d'Esono no ha estranyat ningú. No és estrany que el govern intimidi tota persona que dissenteixi, i això afecta especialment els periodistes, els docents i els artistes. Bona part de l'elit intel·lectual del país està exiliada (és el cas, per exemple, dels escriptors Donato Ndongo i Juan Tomás Ávila Laurel). Tot i que oficialment el govern de Guinea Equatorial assegura que respecta la llibertat de premsa i d'expressió (i fins i tot organitza grans còctels el dia de la llibertat d'expressió), és un dels països amb menys transparència del planeta. Els periodistes estrangers no hi són benvinguts, i sovint no se'ls donen visats. Els mitjans de comunicació de l'oposició han estat tancats. Només hi ha una televisió i una ràdio privades: són del fill del president, l'autoritari Teodorín. La censura controla totes les trucades, i la gent té por de parlar del que passa al país per telèfon... I hi ha una censura estricta d'Internet i de les xarxes socials: de vegades, quan s'obren determinades pàgines de mitjans de comunicació crítics amb el govern, els operadors redirigeixen l'usuari cap a la pàgina oficial del govern guineà (que es limita a fer propaganda del règim). Però aquesta darrera pràctica, que fa uns dies semblava tan excepcional, sembla que comença a arribar aquí...