Després de tretze anys de guerra civil, iniciada arran de l'esclat de la Primavera Àrab el 2011, els rebels han pres Damasc i han fet caure el règim de Bashar al-Assad a Síria. El líder islamista de la coalició insurgent, Abu Mohamed al Jolani, ha sortit a proclamar la victòria, mentre que es desconeix el parador del president al-Assad, si bé la premsa internacional apunta al fet que ha fugit de la capital siriana en un avió privat amb destinació incerta, tal com han confirmat dos alts càrrecs de l'Exèrcit a Reuters i ha assenyalat també l'Observatori Sirià de Drets Humans, una ONG amb implantació al territori, recull EFE. Hores després, el Kremlin ha confirmat que Al-Assad ha abandonat Síria i que ha decidit renunciar al poder després d'haver mantingut negociacions amb els grups rebels. També ha donat indicacions als seus perquè hi hagi una transició pacífica de poder, segons Moscou, aliats de l'ara exmandatari sirià. Multitud de persones han sortit als carrers de Damasc i altres ciutats també en mans rebels com Homs a celebrar la caiguda del règim i enderrocar estàtues.
"Entreu a Damasc amb modèstia, tracteu bé al vostre poble i a la vostra gent. Heu de ser els millors soldats, com us ha descrit l'enviat de Déu", ha afirmat el líder rebel en un comunicat, en el qual afegeix que han de "protegir les institucions públiques i les seves propietats, ja que són propietat del poble". "Completarem junts i dibuixarem la imatge de la victòria de la revolució més gran que ha conegut la història", ha assegurat. "Aquest és el moment que els desplaçats i els presoners han esperat durant molt de temps, el moment de tornar a casa i el moment de la llibertat després de dècades d'opressió i sofriment", ha afegit en una nota l'aliança islamista.
Els insurgents han declarat avui Damasc "lliure" del règim autoritari del president Bashar al-Assad després d'onze dies d'ofensiva llampec iniciada per una coalició liderada pel grup islamista Organisme d'Alliberament del Llevant (Hayat Tahrir al Sham o HTS), al costat d'altres faccions recolzades per Turquia per a derrotar al Govern sirià. Tal com recull EFE de fonts sobre el terreny, els insurgents han pres, armats, l'edifici de la radiotelevisió siriana i la presó militar de Saydnaya, situada a 30 quilòmetres al nord, i han alliberat els presos. Des de la televisió estatal, els rebels han afirmat que s'ha posat fi al règim autoritari d'al-Assad, que ha durat 24 anys. El comandament de l'Exèrcit ha confirmat als oficials la fi del règim, informa Reuters, si bé després han dit que continuaven lluitant contra "grups terroristes" a les localitats de Hama, Homs i Deraa.
Hores abans, els rebels havien anunciat la captura de la ciutat d'Homs, a uns 160 quilòmetres al nord de Damasc. Si bé l'Exèrcit lleial a Al-Assad ho havia negat, la cadena televisió Al Jazeera, de gran importància a l'Orient Mitjà, ha informat de centenars de persones celebrant al centre de la ciutat en favor de la caiguda del règim. L'ofensiva llampec insurgent va començar el passat 27 de novembre: primer van prendre Alep, la segona ciutat del país, i després Hama. Amb la capital, Damasc, completen la missió. Ara, han començat també a entrar a la ciutat de Deir al Zur, localitat que està en mans de tropes kurdes. Així, només quedarien fora del control de la insurrecció les províncies costaneres de Tartus i Latakia, la primera el centre principal de poder de la família Al Assad —de la minoria religiosa alauita— i la segona és on es troben les principals bases militars russes, el principal aliat del ja deposat líder sirià.
El primer ministre allarga la mà als insurgents
Una vegada ha caigut Damasc, el primer ministre sirià, Mohamed Ghazi al Jalali, ha emès un vídeo en el qual assegura que allarga la mà a "tot sirià que s'interessi per aquest país per preservar les institucions". "Soc a la meva casa, no l'he abandonat perquè pertanyo a aquest país i no conec cap altre país. És la meva pàtria. En aquestes hores en les quals la gent sent preocupació i temor (...) Jo, per les institucions de l'Estat, que no són la meva propietat ni de qualsevol altra persona, sinó que són de cada ciutadà sirià. Estenem la nostra mà a tot sirià que s'interessi per aquest país per a preservar les seves institucions", ha dit i recull EFE.
"Aquest assumpte l'abordarà qualsevol lideratge que triï el poble sirià, i estem disposats a cooperar amb ella per a oferir tota mena de facilitats i per a lliurar (transferir) els expedients governamentals sense problemes i de manera sistemàtica per a preservar les institucions de l'Estat", ha afirmat el primer ministre. Ha dit també allargar "la mà fins als opositors que van estendre també la seva mà i van afirmar que no perjudicaran qualsevol persona que pertany a aquesta pàtria". "A totes les forces militars de la ciutat de Damasc se'ls prohibeix terminantment acostar-se a les institucions públiques, que romandran sota la supervisió de l'ex primer ministre fins que siguin lliurades oficialment, i també se'ls prohibeix disparar bales a l'aire", ha assegurat el comandant Ahmed al Sharaa, del Comandament d'Operacions Militars, en un comunicat acompanyat de la imatge del líder islamista, Abu Mohamed al Jolani.
La UE demana protegir els civils i Israel reforça la frontera
Pel que fa a les reaccions internacionals, la Unió Europea va instar abans de conèixer-se la presa de Damasc a protegir els civils i garantir la seguretat dels treballadors humanitaris a Síria, alhora que ha instat a trobar una "solució política". "En vista que els combats entre grups armats s'estan intensificant en tot el país, instem a totes les parts a protegir els civils i garantir la seguretat dels treballadors humanitaris", ha dit el portaveu d'Exteriors i Política de Seguretat del Servei Europeu d'Afers exteriors (SEAE), Anouar El Anouni. Des dels Estats Units, el president sortint Joe Biden ha afirmat aquesta matinada que segueix "de prop" la situació siriana i que està en contacte amb els seus aliats en la regió. El president electe, Donald Trump, ha asseverat que Al-Assad ha caigut perquè el president rus, Vladímir Putin, ja "no està interessat a protegir-lo". "Van perdre tot l'interès en Síria per Ucraïna", ha apuntat el mandatari republicà. Per la seva part, Israel, territori fronterer amb Síria, ha informat del desplegament de tropes a la frontera i "en altres llocs necessaris per a la seguretat", si bé han asseverat que no estan "interferint en els fets interns de Síria". Jordània també ha reforçat la seva frontera amb Síria.
L'oposició a l'exili diu que treballa a aconseguir una Síria democràtica
El màxim òrgan polític de l'oposició siriana en l'exili, la Coalició Nacional Siriana (CNFROS), ha assegurat aquest diumenge que treball per a "completar la transferència del poder a un òrgan de Govern de transició amb plens poders executius". "La Coalició Nacional confirma a la comunitat internacional que continua treballant per a completar la transferència del poder a un òrgan de govern de transició amb plens poders executius, per a aconseguir una Síria lliure, democràtica i pluralista", diuen en un comunicat que recull EFE. Així mateix, s'apunta en la nota que "espera establir associacions estratègiques amb països de la regió i del món amb l'objectiu de reconstruir Síria de nou, per a tot el seu poble, independentment de la seva ètnia, religió o secta".
En el comunicat, la CNFROS "felicita el gran poble sirià, a tots els seus fills i filles, per l'alliberament de Síria del criminal règim d'Al-Assad, després de 14 anys de lluita pacífica i armada, de crits i bales, per la llibertat, la dignitat, la democràcia, la justícia i una vida segura i digna". "La gran revolució siriana va trencar dècades de tirania i opressió, i va crear un nou naixement per a la gran Síria. Avui ha passat de l'etapa de la lluita per enderrocar al règim d'Al-Assad a la lluita per construir junts una Síria digna dels sacrificis del seu poble", va indicar. Per això, va fer una crida a la ciutadania en totes les províncies sirianes perquè cuidi al màxim la propietat pública, els edificis i les instal·lacions de tota mena.
Mig segle de règim i 13 anys de guerra civil
El mandatari sirià deposat, Bashar al-Assad, ha estat el president autocràtic del país durant 24 anys, d'ençà que va rebre el poder de mans del seu pare, Hafez, qui l'ostentava des que va donar un cop d'estat el 1971. Nascut el 1965 a Damasc, Al-Assad va estudiar Medicina i va arribar a exercir com a metge militar i es va continuar formant a Londres. La mort sobtada del seu germà gran el 1994 en un accident de trànsit el va situar com a hereu del poder sirià i, després d'una preparació d'anys, el 2000 va prendre la batuta del país amb la mort del seu pare amb tan sols 34 anys —es va haver de modificar la Constitució—. Lluny de ser un canvi aperturista, Al-Assad va mantenir la mà de ferro amb els opositors i va protagonitzar una dècada de repressió. Amb les primaveres àrabs del 2011, amb les quals es reclamava una democratització i que van fer caure governs autocràtics a diversos països àrabs, a Síria el conflicte va derivar en una cruenta guerra civil que dura ja tretze anys, que va dividir el país en territoris controlats per diversos bàndols i en la qual han mort més de 600.000 persones, una sisena part civils. Al-Assad s'ha mantingut al poder a Damasc amb el suport de països com la Rússia de Vladímir Putin o l'Iran.