Els rebels sirians han planejat l’ofensiva que ha fet caure el règim de Bashar al-Assad en els darrers dotze mesos. Així ho ha revelat Abu Hassan al-Hamwi, cap de l'ala militar de Hayat Tahrir al-Sham (HTS) en exclusiva a The Guardian. L’islamista ha parlat d’una operació molt disciplinada en la qual es va desplegar una nova unitat de drons i on hi havia una estreta coordinació entre els grups de l'oposició de tot el país. Des del 2019, l’HTS ha desenvolupat una doctrina militar per convertir els combatents procedents de grups d'oposició i jihadistes desorganitzats en una força de combat. 

En la seva primera entrevista amb mitjans estrangers, Al-Hamwi ha revelat que des de la seva última ofensiva, l'agost del 2019, totes les faccions opositores van adonar-se que “el problema fonamental era l'absència d'un lideratge unificat i control sobre el camp de batalla”. En aquell moment, el règim d’Al-Assad havia llançat una operació al nord-oest de Síria que va fer retrocedir els rebels fins a la província d'Idlib. Des d’aleshores l’HTS va quedar acorralat en una petita part del territori sirià, mantenint-se en un punt mort fins a l’ofensiva iniciada aquest mes de novembre.

En aquest context, Al-Hamwi es va posar a treballar per entrenar els combatents del grup i desenvolupar una doctrina militar integral. "Vam estudiar l'enemic a fons, analitzant les seves tàctiques, tant de dia com de nit, i vam utilitzar aquestes idees per desenvolupar les nostres pròpies forces", ha declarat a The Guardian. A poc a poc, el grup insurgent va esdevenir una organització disciplinada. Es van crear rangs militars, unitats i forces de seguretat. Així mateix, l’HTS va començar a produir armament propi, vehicles i municions. Superat pel règim d'Assad, que comptava amb una força aèria i el suport de Rússia i l'Iran, el grup sabia que calia ser creatiu per treure el màxim profit dels recursos limitats.

També van desenvolupar una unitat de drons formada per enginyers, químics i mecànics. La producció d’aeronaus va començar el 2019, ja que, segons Al-Hamwi, “necessitàvem drons de reconeixement, drons d'atac i drons suïcides, centrats en l'abast i la resistència”. Una de les aeronaus més determinants en l’ofensiva que ha fet caure el règim ha sigut el Shahin, un prototip de dron suïcida que ha tingut una eficàcia devastadora. Molts dels vehicles militars d’Al-Assad han sigut inhabilitats pel Shahin.

La debilitat de Rússia i l'Iran

A finals d’aquest mes de novembre, el grup rebel va decidir que era el moment adequat per iniciar l’operació contra el govern sirià. L’HTS va veure que els aliats internacionals d'Al-Assad havien reduït l’ajuda militar, creant una obertura estratègica. Rússia, que proporcionava gran part del suport aeri, estava concentrada en la guerra amb Ucraïna. L'Iran i Hezbollah, que havien contribuït amb tropes terrestres, s'estaven recuperant de la seva lluita amb Israel. A més a més, els rebels volien aturar la tendència de normalitzar les relacions amb el règim de potències regionals com els Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita.

L’HTS va entrar a Alep el 29 de novembre. Les unitats de Hezbollah van retirar-se davant la ferocitat dels rebels. La ràpida caiguda de la segona ciutat més gran de Síria era un dels requisits bàsics per a l’èxit de l’operació. Al-Hamwi ha confessat que “un cop alliberada Alep, podríem moure'ns cap al sud, cap a Damasc". I així va ser, l’imparable avenç de l’HTS al nord del país va continuar amb la presa de Hama, el 7 de desembre, i Homs. La posterior caiguda de Damasc va derivar en la fi del règim dels Al-Assad, actiu des de feia 54 anys, i la fugida del president Bashar a Moscou, on ha rebut l’asil de Vladímir Putin.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!