El desplaçament forçós a tot el món ha arribat a nivells rècord. L'últim recompte de les Nacions Unides assenyala que ja hi ha 120 milions de persones directament afectades, una estadística que marca el 12è any consecutiu d'augment. Segons l'informe anual de l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la dada global implica que 1 de cada 69 persones —és a dir, l'1,5% de la població mundial— ha estat obligada a abandonar les seves llars i els seus llocs d'origen, gairebé el doble que fa una dècada. Si les persones que han estat obligades a desplaçar-se per preservar les seves vides estiguessin juntes en un sol país, seria el dotzè país més habitat del món, amb una població semblant a la que té el Japó. Entre els motius que expliquen aquestes migracions, hi ha el conflicte armat, les violacions de drets humans, la fam i la crisi climàtica.

L'any passat, almenys 27,2 milions de persones van patir el desplaçament forçós, tot i que moltes no era la primera vegada que patien aquesta situació. El conflicte armat intern al Sudan ha estat un dels principals factors de l'augment, ja que ha registrat 10,8 milions de desplaçats en catorze mesos de violència, entre moviments interns i refugiats que han fugit a països veïns, principalment el Txad —que rep centenars de sudanesos cada dia— i el Sudan del Sud. La guerra a la Franja de Gaza és un altre dels escenaris més violents, on pràcticament les tres quartes parts de la població —almenys 1,7 milions de palestins— han hagut de moure's múltiples vegades dins del reduït territori per fugir dels atacs d'Israel. Mentrestant, Síria persisteix com la crisi més gran de desplaçats del món, després de tretze anys de conflicte armat, que han provocat fins a 13,8 milions de desplaçats dins i fora del país.

L'alt comissionat de l'ONU per als refugiats, Filippo Grandi, ha presentat aquestes dades a la premsa aquest dijous, apuntant que el nombre més alt de desplaçaments tenen lloc dins de les mateixes fronteres dels països, amb 68,3 milions de moviments. Pel que fa als desplaçats fora de les fronteres dels seus països —categoria que inclou refugiats i sol·licitants d'asil, entre d'altres—, hi ha 43,4 milions. Les estimacions d'ACNUR també inclouen les persones que requereixen protecció internacional, encara que no tinguin formalment l'estatus de refugiats, i que sumen 6,1 milions, el 97% dels quals es troben a Llatinoamèrica.

Multa milionària a Hongria per violar la protecció de migrants

Precisament aquest dijous, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha condemnat Hongria a pagar una multa milionària per haver violat la protecció de migrants. Segons el dictamen, el país que governa l'ultra Viktor Orbán no va executar deliberadament una sentència el desembre del 2020, en què es dictaminava que Hongria no havia respectat les normes del Dret de la Unió relativa als procediments de concessió de protecció internacional i de retorn dels nacionals de tercers països en situació irregular. Per això, el TJUE ha qualificat l'actuació hongaresa de "violació inèdita i excepcionalment greu" del marc normatiu de la UE, i l'ha multat amb prop de 200 milions d'euros.