És setembre i encara fa calor. Les onades de calor continuen ben presents arreu i els científics ja constaten que aquest estiu ha estat asfixiant i el més calorós que mai s'ha registrat. I per un marge significatiu.
🥵 Onada de calor a Europa: què fan les ciutats per combatre-la?
☀️ Calorada suprema a les ciutats: què es pot fer?
🥵 Les onades de calor al sud d'Europa podrien provocar la pèrdua de turistes?
☀️ L'escalfament global provoca onades de calor mortals: el pitjor encara ha d'arribar
🥵 Escalfament global: què passarà amb el turisme de sol i platja?
☀️ L'escalfament global podria afectar el subministrament mundial d'aliments
De juny a agost va ser el període més càlid del planeta des que van començar els registres el 1940, segons dades del Servei de Canvi Climàtic Copernicus de la Unió Europea.
Un estiu tremendament calorós
La temperatura mitjana mundial aquest estiu ha estat de 16,77 graus Celsius (62,19 Fahrenheit), segons Copèrnic, 0,66 graus Celsius per sobre de la mitjana del 1990 al 2020, superant el rècord anterior, establert l'agost del 2019, en gairebé 0,3 graus Celsius.
Normalment, aquests rècords, que segueixen la temperatura mitjana de l'aire a tot el món, se superen en centèsimes de grau.
Aquest és el primer conjunt de dades científiques que confirma el que molts creien que era inevitable. Ha estat un estiu tremendament calorós en àmplies zones de l'hemisferi nord (incloses parts dels Estats Units, Europa i el Japó) amb onades de calor sense precedents i temperatures oceàniques sense precedents.
Els mesos més càlids
El planeta va experimentar el juny més calorós mai registrat, seguit del juliol més calorós, tots dos batent rècords anteriors per amplis marges.
Agost també va ser el mes més càlid mai registrat, segons les noves dades de Copernicus, i més càlid que qualsevol altre mes d'aquest any, excepte el juliol. La temperatura mitjana mundial del mes va ser de 16,82 graus Celsius, 0,31 graus més càlida que el rècord anterior establert el 2016.
Temperatures rècord als oceans
Segons Copernicus, cada dia des de finals de juliol fins a finals d'agost, les temperatures de l'oceà van superar el rècord anterior establert el 2016. Encara no és clar si aquest any acabarà sent el més càlid mai registrat al planeta, però sembla segur que estarà molt a prop.
Què passarà amb el turisme al sud d'Europa?
Com la regió més visitada del món, que representa el 51% de totes les arribades internacionals (743 milions de turistes el 2019), Europa depèn en gran manera del turisme com a principal motor econòmic, generant directament el 5% del PIB de la UE. Sumant la contribució dels sectors auxiliars, el turisme aporta directament i indirectament més del 10% del PIB de la UE. No obstant això, a mesura que augmenten les temperatures i els patrons climàtics esdevenen més impredictibles, calen accions per aconseguir la sostenibilitat del turisme.
La primera avaluació regional, que explora la influència futura històrica i el potencial del clima en la demanda turística europea, revela una relació consistent i sòlida entre tots dos, tal com exposa el mateix web de la Comissió Europea. Basat en dades de 269 regions europees durant un període mensual de 20 anys, l'estudi mapa l'efecte de les condicions climàtiques actuals al turisme i simula impactes futurs fins a l'any 2100, basant-se en 10 models climàtics i considerant quatre nivells d'escalfament (1,5 °C, 2 °C, 3 °C i 4 °C).
S'espera que els patrons d'estacionalitat experimentin canvis substancials amb diferents impactes entre les regions. S'espera que les regions costaneres del nord d'Europa experimentin un augment de més del 5% a la demanda durant els mesos d'estiu i principis de tardor. Per contra, es preveu que les regions costaneres del sud perdin gairebé el 10% dels turistes d'estiu en comparació del present, particularment en escenaris de clima més càlid (3 °C i 4 °C).