Mentre l'independentisme escocès es va enfonsar en les últimes eleccions al Regne Unit i va deixar de ser primera força al seu país per darrere dels laboristes, 10 anys després del referèndum d'independència en què es va imposar el no per la mínima; el Sinn Féin, en canvi, va aconseguir la victòria a Irlanda del Nord i va conservar els set diputats que tenien en la passada legislatura, que és el millor resultat de la història per aquesta formació partidària de la reunificació d'Irlanda i, per tant, d'independitzar-se del Regne Unit. El partit que governa a l'Ulster des de principis d'aquest 2024 va acumulant forces per a una de les seves principals reclamacions: el referèndum que contemplen els Acords del Divendres Sant per votar sobre el futur del país i que els ciutadans puguin decidir si volen continuar formant part de la Corona britànica o de la República d'Irlanda.
Ja va apuntar en aquesta direcció Michelle O'Neill, la ministra principal (el càrrec més important en aquest territori), el dia que va aconseguir ocupar el càrrec després de llarguíssims mesos de bloqueig per part dels unionistes britànics, que es negaven a acceptar el fet que una candidata del Sinn Féin, partit que durant anys va ser el braç polític de l'IRA, fos presidenta de l'Ulster encara que hagués guanyat les eleccions. O'Neill va posar com a horitzó temporal per al seu somni d'un referèndum 10 anys: "Crec que estem en una dècada d'oportunitats i hi ha moltes coses que estan canviant. Les velles normes, la natura de l'estat, el fet que se suposava que un nacionalista-republicà pogués ser ministre principal... Tot parla de canvi", apuntava. O'Neill també s'ha mostrat partidària d'un referèndum a Catalunya, tal com va expressar a Pere Aragonès en l'últim viatge del president en funcions abans de les eleccions.
Viatge a Irlanda del Nord i a Escòcia
Ara, després de la victòria contundent del Partit Laborista, però també amb el seu propi triomf en les eleccions a Westminster, on no arribaran mai a ocupar els seus escons, com marca la tradició del Sinn Féin, que sempre els deixa buits com a mostra de protesta i per demostrar que no reconeixen la sobirania britànica, el partit veu el referèndum més a prop. El flamant nou primer ministre, Keir Starmer, ha visitat en els seus primers dies com a nou inquilí de Downing Street Escòcia i Irlanda del Nord, després de molts anys de tensions amb aquests territoris en gran part arran dels efectes del Brexit, ja que en aquests països va guanyar el no a sortir de la UE.
Després de visitar el Parlament de Stormont, als afores de Belfast, també es va reunir amb la presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, hereva de Gerry Adams, que havia viatjat des de Dublín per a aquesta trobada. En el seu cas, no va amagar la felicitat per tornar a veure un primer ministre laborista, recordant que va ser aquest partit el que va impulsar l'acord que va acabar amb l'època dels Troubles. Tot i que en aquesta trobada la protagonista va ser la situació econòmica, molt malmesa, McDonald també va posar sobre la taula la reunificació d'Irlanda. En sortir d'una trobada que va qualificar de "constructiva", la presidenta del Sinn Féin va afegir que seria "temerari" per part de Starmer ignorar el que ella descriu com la necessitat d'un referèndum, amb les últimes victòries del seu partit sobre la taula.