Xina vol reforçar el seu control sobre Hong Kong i, per aconseguir-ho, estudia una reforma electoral per limitar el poder dels que aclamen per un sistema més democràtic. Aquesta modificació de la legislació s'estudiarà en la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès (CPPCC), una trobada anual que reuneix les màximes autoritats dels país, que enguany se celebrarà del 5 a l'11 de març.
Un dels punts claus per restringir els mecanismes democràtics de la ciutat semiautònoma serà eliminar 117 llocs de consellers de districte en el comitè de 1.200 membres encarregat de triat al cap de l'Executiu de Hong Kong. Ara bé, cal recordar que aquest càrrec sempre ha de ser confirmat per Pequín.
Detenen una dona durant una manifestació de Hong Kong per reclamar més llibertats a la ciutat semiautònoma / EFE
Limitar la presència dels opositors als òrgans de govern
El setembre de 2019, i en el context de les protestes antigovernamentals, el bàndol prodemocràtic de Hong Kong va escombrar en els comicis a consellers de districte, en els quals es va fer amb 388 dels 452 llocs disponibles, cosa que els permetia tenir una àmplia representació en aquests 117 llocs reservats a l'elecció del màxim càrrec d'aquesta excolònia britànica. Ara, amb la reforma electoral, es persegueix limitar l'accés de l'oposició als òrgans de poder.
Per al diari nacionalista Global Times es tracta d'omplir "buits legals" del sistema electoral de Hong Kong, com en el cas de la Comissió Electoral, dels membres del qual apunta que "molts d'ells no tenen formació legal" i no poden adaptar-se a la nova principi anunciat ara pel qual "només els patriotes governen Hong Kong".
Xia Baolong, vicepresident del Comitè Nacional de la CPPCC i cap de l'Oficina d'Afers de Hong Kong i Macau del Consell d'Estat, ha explicat al Global Times que s'ha d'aplicar plenament la línia de base política dels "patriotes que governen Hong Kong" amb la finalitat de millorar el sistema electoral per omplir "les escletxes" que han de garantir que els que governen la ciutat compleixin els estàndards bàsics rellevants, inclosa la salvaguarda plena de la sobirania, l’interès nacional i mai la posa en perill del sistema socialista liderat pel Partit Comunista de la Xina (PCC).
Detenció d'unes persones durant una manifestació a Hong Kong / EFE
Aquesta reforma electoral és la segona que aprova Xina per incrementar el seu control sobre Hong Kong, després que l'any passat aprovés la llei de seguretat nacional, que estipula penes de fins a cadena perpètua per als supòsits de subversió, terrorisme, secessió o confabulació amb forces estrangeres.
"Des de la promulgació de la llei de seguretat nacional de Hong Kong l'any passat fins a la reforma del sistema electoral d'aquest any, el govern central ha estat jugant un paper vital en l'ajust i la reestructuració de l'ordre constitucional de Hong Kong, per tal de salvaguardar la prosperitat i l'estabilitat de la ciutat de manera responsable", ha manifestat Tian Feilong, expert en assumptes de Hong Kong de la Universitat Beihang de Pequín, al Global Times.
Pas enrere
Ara bé, fonts consultades per EFE consideren que aquesta normativa "és un pas enrere" alhora que és una violació de la mateixa Llei Bàsica. "El problema principal és que se suposa que Hong Kong ha de gaudir d'un alt grau d'autonomia. Segons la Llei Bàsica, els assumptes legislatius són qüestions internes de Hong Kong, mentre que les eleccions a la prefectura executiva competeixen a l'Estat", ha apuntat una font que ha preferit preservar el seu anonimat.
Per la seva banda, el diputat de Hong Kong pro-Pequín Paul Tse veu els canvis com "un retrocés en el procés de democratització de Hong Kong" al mateix temps que són "un pas inevitable" després del període de turbulència sorgit de les protestes antigovernamentals iniciades el 2019. "Hong Kong solia ser una societat oberta, però ara és una societat amb més preocupacions", postil·la Tse.
La proposta de reforma electoral es produeix en un context d'hostilitat contra l'oposició de Hong Kong, ja que avui la justícia de la ciutat semiautònoma ha denegat la llibertat sota fiança a 32 dels 47 polítics opositors i activistes acusats de subversió sota la controvertida llei de seguretat nacional. En particular, se'ls acusa per l'organització d'unes primàries extraoficials al juliol de l'any passat amb la intenció, segons la fiscalia, de fer-se amb la majoria dels escons de Parlament local, vetar els pressupostos i forçar així la renúncia de l'actual cap de l'executiu de Hong Kong, Carrie Lam.