Mentre molts països de la UE intenten combatre l'augment del tràfic i consum de drogues, alguns miren a Portugal, per inspirar-se sobre com reformar la resposta mèdica i judicial a aquest problema. El mes de juliol de 2001, el país va despenalitzar l'ús personal i possessió de totes les drogues il·legals. En aquell moment, un 1% de tota la població era addicta a l'heroïna. Vint anys després, el país s'ha convertit en un exemple. Els usuaris que prenen drogues ja no són tractats com a delinqüents sinó com a pacients. 

Portugal despenalitza la possessió personal de drogues

L'any 2001, Portugal va despenalitzar la possessió personal de totes les drogues. Aquest fet va ser una part de la reorientació més àmplia de la política fins a un enfocament centrat a la salut. En canvi, la possessió de drogues per a ús personal es tracta com un delicte administratiu, fet que significa que ja no es castiga amb presó i no genera antecedents, ni tampoc estigma. Malgrat tot, les drogues es confisquen i sí que es poden generar sancions administratives, com multes o serveis comunitaris. 

La decisió d'aplicar aquesta sanció la decideixen els panels de districte compostos per professionals del dret, salut i treball social, exposa un article publicat a Transform, Drug Policy Foundation. Es coneixen com a Comissions per a la dissuasió de l'addicció de les drogues. Quan un individu és enviat per primera vegada i el seu ús s'avalua com a no problemàtic, la llei requereix que el cas sigui suspès. Això vol dir que no s'hi apliquen més mesures. Si s'identifiquen tendències problemàtiques, es proposen intervencions breus, incloent-hi assessorament. En els casos de risc alt, on s'identifiquen conductes problemàtiques més greus i de dependència, les persones poden rebre derivacions no obligatòries a serveis de tractament especialitzat. En aquest sentit, la gran majoria de casos se suspenen. Les persones que van a aquestes Comissions entenen que la voluntat és ajudar a reduir l'ús i educar sobre els riscs.

Per què s'ha convertit en una reforma pionera?

Segons destaca el mateix article, la despenalització de la possessió personal és només una part de reformes més àmplies de polítiques de drogues centrades en la salut que involucren un enfocament en la reducció de danys i la provisió de tractament. En acceptar la realitat del consum, en comptes d'esperar que desaparegui amb una legislació repressiva, ara la legislació portuguesa permet que les drogues siguin tractades com un problema de salut i no de justícia penal. 

Portugal no va ser el primer país a despenalitzar alguna o totes les drogues. Ara bé, és un dels més destacats i influents. El model portuguès va ser clau en la despenalització de les drogues a Oregon, per exemple o la proposta de Noruega. 

Què diuen les dades?

En els primers cinc anys després de les reformes, ja es començaven a veure els resultats. L'any 2011, segons destaca la mateixa fundació, només es van registrar 10 morts per sobredosi. En canvi, l'any 2001, se'n van registrar 76. L'any 2001, les taxes portugueses eren molt similars a les de la mitjana europea. En termes reals, les taxes de mortalitat per drogues a Portugal continuen sent unes de les més baixes de la UE: 6 morts per milió entre persones de 15 a 64 anys, en comparació amb la mitjana de la UE de 23,7 per milió (2019). Són pràcticament incomparables amb les 315 morts per milió de persones de 15 a 64 anys experimentades a Escòcia, que és més de 50 vegades més gran que les taxes portugueses.

La reforma de la política de drogues a Portugal es va combinar amb un canvi en l'enfocament de l'educació sobre drogues, allunyant-se de les campanyes basades en l'abstinència de 'simplement digues no', destaca la publicación. El consum de drogues en escolars ha estat constantment per sota de la mitjana europea durant els darrers vint anys.

 

 

Imatge principal: Lisboa / Unsplash