El reformista Masoud Pezeshkian s'ha imposat en la segona volta de les eleccions presidencials de l'Iran i es convertirà en el pròxim president del país. Pezeshkian, cirurgià cardíac de 69 anys, ha aconseguit un 53,6% dels vots enfront de l'ultraconservador Saeed Jalili, amb un 44,3%, en unes eleccions que han tingut una participació del 49,9%, amb 30.573.931 de vots comptabilitzats. “D'aquesta manera el senyor Masoud Pezeshkian és el guanyador de les catorzenes eleccions presidencials de la República Islàmica de l'Iran”, ha anunciat aquest dissabte el portaveu de la Comissió Electoral iraniana, Mohsen Eslami, en una roda de premsa televisada.
El també exministre de Sanitat i parlamentari es convertirà en el novè president en la història de la República Islàmica de l'Iran i succeirà l'ultraconservador Ebrahim Raisi, mort en un accident d'helicòpter al maig. El president electe de l'Iran era un polític poc conegut al començament de la campanya, però ha anat guanyant popularitat amb un missatge de moderació, acostament a Occident i crítiques al vel. Ha aconseguit conjuminar el vot de descontentament amb les polítiques de Raisi, sota el govern de les quals va augmentar la repressió social i política, al mateix temps que la seva campanya ha alimentat la por a Jalili, un ultraconservador amb reputació d'“intransigent”.
Pezeshkian es convertirà en el primer president reformista —grup polític que busca una certa obertura del país— en anys al país en un moment de fortes tensions regionals per la guerra a Gaza, però també dins del país per polítiques com la imposició del vel i la falta de llibertats. El president iranià té capacitat de decisió en qüestions nacionals i en grau més baix en política exterior i de seguretat a l'Iran, on el líder suprem, Ali Khamenei, exerceix de cap d'Estat amb amplis poders.
En les eleccions també estava en joc la participació dels 61 milions d'iranians cridats a les urnes i va votar un 49,8% de l'electorat, la qual cosa suposa una millora respecte al 39,9% de la primera volta. Aquest 39,9% va suposar el rècord d'abstenció en la història de la República Islàmica de l'Iran, que sempre ha donat molta importància a la participació com a prova del suport popular i de la seva legitimitat. Aquesta baixa participació ha posat de manifest el descontentament d'una part important de la població amb el sistema polític establert per l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini el 1979.
Primer discurs: la mà estesa a tot el país
El president electe Pezeshkian ha ofert aquest dissabte una "mà d'amistat a tots", en un missatge de conciliació nacional després d'imposar-se en les eleccions presidencials del país. "Donarem la mà d'amistat a tots. Tots són d'aquest país. Hem d'utilitzar a tots pel progrés del país. Són els nostres germans", ha afirmat el polític reformista a la televisió estatal en les seves primeres declaracions després de guanyar les presidencials. "Jo no tenia ni partit ni suport. Aquesta gent ha vingut amb amor i va ajudar i jo els agraeixo", ha afegit, sobre els seus seguidors.
Per la seva part, l'ultraconservador Saeed Jalili ha fet una crida aquest dissabte a treballar pel progrés del país després de confirmar-se la seva derrota en la segona volta de les eleccions presidencials. “La competició és fins al dia de les eleccions. Després dels comicis, tots hem de respectar l'elecció del poble i utilitzar tota la nostra capacitat i talent per al progrés del país”, ha afirmat Jalili a la televisió estatal. Jalili, que ha estat descrit com un "veritable producte de la Revolució Islàmica”, va assegurar durant la campanya que seguiria les polítiques de l'ultraconservador Ebrahim Raisi,.