El Regne Unit abandona aquesta nit -a les 23h- la Unió Europea (UE), 47 anys després del seu ingrés al bloc europeu, per iniciar un nou camí, en el qual buscarà una nova relació amb Europa i negociarà acords comercials. D'aquesta manera, Londres posarà punt final a tres anys i mig de disputes internes entre ciutadans i partits sobre la conveniència de quedar-se o sortir del club comunitari.
Portada del diari britànic 'Daily Mail' de l'1 de gener del 1973, dia en què el Regne Unit ingressava a la UE
El 23 de juny de 2016, els britànics van votar per majoria sortir de la UE, després d'una intensa campanya a favor del Brexit per part de l'actual primer ministre, el conservador Boris Johnson. Abans de l'hora assenyalada, Johnson farà avui una reunió especial del Govern a Sunderland, al nord d'Anglaterra, on els votants van donar suport al Brexit de manera aclaparadora el 2016, abans de pronunciar aquesta nit un discurs per marcar la retirada.
"Aquest és el moment en el qual es fa de dia i s'aixeca el teló d'un nou acte", afirmarà Johnson en una intervenció que farà a les 22h, segons ha avançat la residència oficial de Downing Street. A més del discurs, es projectarà sobre les parets negres d'aquesta residència un rellotge que farà el compte enrere per al Brexit, mentre que els edificis governamentals es tenyiran de vermell, blanc i blau, els colors de la Union Jack (la bandera britànica).
Què canviarà a partir d'ara?
Tot i que el Regne Unit deixarà de formar part de la UE, els canvis no es notaran a la pràctica pels ciutadans i les empreses fins el 2021. Londres continuarà complint les regulacions de la UE i contribuint al pressupost comunitari durant els pròxims onze mesos, un període de transició durant el qual ha de forjar una nova relació tant amb el bloc comunitari com amb la resta del món.
Des d'aquest dissabte ja no hi haurà eurodiputats britànics al Parlament Europeu, ni seient per a Boris Johnson, a les reunions de líders. Els britànics abandonaran així mateix les agències tècniques i les magistratures reservades per a ells en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Ciutadanes britàniques celebren les últimes hores del Regne Unit a la UE. | Foto: EFE
En clau nacional, Johnson abolirà el Ministeri del Brexit, un gest amb què vol recalcar que ha complert el seu objectiu de materialitzar la sortida de la UE, encara que les complexes negociacions amb Brussel·les sobre la futura relació bilateral encara estan per començar -previsiblement a començaments de març-.
D'aquest diàleg depèn l'incert escenari que s'obrirà l'1 de gener de 2021, la data en la qual el Regne Unit començarà a exercir realment com un país independent de la UE. Fins aleshores, les quatre llibertats de circulació del mercat únic -de mercaderies, persones, serveis i capitals- continuaran vigents en territori britànic.
"Un senyal d'alarma"
El president francès, Emmanuel Macron, ha dit avui que el Brexit "és un senyal d'alarma històrica que ens ha de fer reflexionar a tots els països" i ha considerat que la sortida del Regne Unit de la UE ha estat possible perquè "hem fet d'Europa el boc expiatori de les nostres dificultats".
En un discurs a la nació des del Palau del Elisi, Macron ha recordat "amb quantes mentides, manipulacions i exageracions es va fer la campanya (del referèndum) el 2016", el que obliga a "pensar sobre el que les mentides poden fer sobre les nostres democràcies".
À minuit, pour la première fois en 70 ans, un pays quittera l’Union européenne. C'est un signal d'alarme historique qui doit retentir dans chacun de nos pays. Message sur le Brexit : pic.twitter.com/JdUn8rhuCp
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) January 31, 2020
I és que en els últims anys s'ha produït un creixement de les forces polítiques euroescèptiques. Precisament és a França on el partit de Marine Le Pen, Agrupació Nacional, ja és la segona força política del país i es mostra obertament a favor de seguir el camí del Regne Unit. A Itàlia, la Lega de Matteo Salvini és el primer partit amb diferència del país i també mostra un argumentari contrari a les polítiques exercides per Brussel·les.
Farà falta veure quins són els primers passos d'aquesta nova Unió de 27 estats-membre. El seu futur més immediat i els seus acords amb el Regne Unit per als propers anys de ben segur determinaran si sorgeixen nous referèndums de sortida als diferents països europeus.
Escòcia, un nou repte per a Europa
Escòcia serà un dels nous reptes que Europa haurà de fer front. I és que una àmplia majoria d'aquesta nació del Regne Unit va votar a favor de romandre al club comunitari. Avui mateix la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha intensificat la seva demanda que se celebri un referèndum d'independència aquest any, com a resultat de l'oposició d'Escòcia al Brexit, malgrat constatar, fa tan sols uns dies, la ferma negativa del Govern britànic.
La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon. | Foto: EFE
En un discurs pronunciat a Edimburg ha assegurat que "és possible" que Escòcia celebri un plebiscit aquest any, per a la qual cosa el seu executiu ja s'hi ha posat a treballar. Segons una enquesta de YouGov publicada ahir, el suport a la independència ha augmentat i per primera vegada des de 2015 és majoritari en assolir el 51%, davant el 49% que s'oposa.
La raó d'aquest canvi seria la quantitat de ciutadans que dona suport a la permanència a la UE i que haurien canviat d'opinió respecte el 2014 en considerar la independència com l'única via per poder formar part de nou del club comunitari. Tanmateix, segons el sondeig, el 56% no està d'acord que es convoqui un nou referèndum aquest any, l'opció que defensa Sturgeon, i que només compta amb un 34% de suport.
L'economia britànica, pendent
L'evolució de l'economia britànica, que segons el Banc d'Anglaterra creixerà menys del previst en els propers tres anys, dependrà dels acords comercials que negociarà el Govern de Boris Johnson amb els Estats Units i els vint-i-set de la UE, i també de la política fiscal i d'inversions que anunciï l'Executiu conservador, que l'11 de març presenta el seu primer pressupost general després del Brexit.
Johnson vol aconseguir un tractat comercial amb el bloc "a l'estil del del Canadà" abans del 31 de desembre, quan acaba el període de transició -que no preveu estendre-. D'acord amb el Financial Times, planeja negociar "en paral·lel" un pacte amb els EUA, el secretari d'Estat del qual, Mike Pompeo, va assegurar ahir que el Regne Unit està "al capdavant de la cua" de les converses comercials -si bé qualsevol tracte amb la primera potència mundial s'anticipa polèmic i complicat.
Imatge aèrea del districe financer de Londres. | Foto: Daniel Chapman
En una altra mostra que el Govern britànic planeja divergir del mercat únic comunitari, el ministre Michael Gove ha declarat avui a la BBC que la seva "referència" serà l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) entre la UE i el Canadà, que permet el comerç de molts béns sense aranzels però amb prou feines cobreix els serveis i manté els controls duaners.
Com ja va fer el titular d'Economia, Sajid Javid, Gove ha advertit que les empreses han d'estar preparades per a un augment "dels processos burocràtics" i "de la fricció" en les transaccions amb el bloc europeu, el que afectarà sobretot a sectors com el manufacturer i automobilístic, dependents de l'harmonització normativa per ser competitius.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha recordat avui per la seva part a la cadena pública la posició de Brussel·les: "Com més a prop vulgui estar el Regne Unit del mercat únic, més haurà de respectar les seves normes i estàndards" i, si no ho fa, "més distància" hi haurà.
Imatge principal: Un funcionari retira la bandera britànica de la seu del Consell Europeu a Brussel·les (Bèlgica).