Després de la victòria històrica del Sinn Féin a les eleccions, el parlament d'Irlanda del Nord ha quedat bloquejat perquè la segona força política es nega a formar a govern. L'Acord de Divendres Sant de 1998 obliga a crear governs de coalició, però el Partit Democràtic Unionista (DUP) assegura que no entraran a l'executiu fins que no s'acabi amb el protocol del Brexit a Irlanda del Nord.

És per això que, després de 18 mesos en funcionament, l'acord del Brexit torna a estar sobre la taula i el govern de Westminster es planteja trencar-lo unilateralment amb una nova llei. Un fet que no només provoca tensions amb Brussel·les, sinó també entre les comunitats del Nord d'Irlanda, històricament dividides i ara confrontades pel seu posicionament sobre el Brexit.

Què és el Protocol del Brexit d'Irlanda del Nord?

El referèndum del 2016 va marcar un nou capítol en la història del Regne Unit: la sortida de la Unió Europea. A Irlanda del Nord, l'opció de continuar sent un estat membre va guanyar amb un 56% dels vots, però juntament amb Escòcia van ser les dues úniques nacions que van portar la contrària a l'opció majoritària d'abandonar la UE.

Intensos mesos de negociacions van seguir després de la votació, i no va ser fins al 2019 que el Regne Unit i Brussel·les van pactar un acord definitiu de sortida, amb la situació a Irlanda del Nord com un dels punts més rellevants de les negociacions.

La frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda és l'única frontera terrestre de la corona britànica. Tot i això, per tal d'acabar amb els conflictes en aquest territori, els acords de pau del 1998 van establir que no hi pot haver una frontera física entre el nord i el sud de l'illa d'Irlanda.

La sortida del Regne Unit de la UE plantejava, doncs, un dilema: si Irlanda del Nord ja no n'era part, Brussel·les hauria d'aplicar els controls que aplica a tots els països de fora de la Unió, cosa que implicaria un control duaner entre el nord i el sud.

Gran part de les negociacions es van centrar a evitar que això passés i vulnerar l'Acord de Divendres Sant. Per això, van acabar creant l'anomenat protocol d'Irlanda del Nord. Això estableix que Irlanda del Nord continua dins del mercat únic europeu, i els seus béns poden circular sense controls fins a la República d'Irlanda. Ara bé, significa també que els productes del Regne Unit que entrin a l'illa han de passar controls als ports d'Irlanda del Nord, una idea que no agrada als partits unionistes ni al govern de Londres.

La situació duanera a Irlanda després del Brexit. / Laura Cercós

Per què volen trencar el Protocol del Brexit?

L'oposició del Partit Democràtic Unionista (DUP, per les seves sigles en anglès) al protocol del Brexit va ser el principal motiu de la dimissió del darrer primer ministre a Irlanda del Nord, Paul Givan. Consideren que les conseqüències econòmiques han estat desastroses, i que el fet que de facto hi hagi una frontera amb la resta del Regne Unit fa que no tinguin el mateix estatus que la resta de ciutadans britànics i s'incompleixin també part dels acords de pau que els considera ciutadans britànics de ple dret.

La seva posició com a segona força del parlament els ha donat ara la possibilitat de bloquejar el parlament d'Irlanda del Nord si no es compleixen les seves peticions de trencar el protocol del Brexit. Segons estableixen els acords de pau, el govern d'Irlanda del Nord ha d'estar format per un primer ministre i un viceprimer ministre que representin les comunitats unionistes i nacionalistes.

Amb la victòria històrica del Sinn Féin aquest mes de maig, partidari de celebrar un referèndum per la unificació d'Irlanda, s'hauria de formar per primer cop un govern dirigit per nacionalistes. Però els unionistes s'hi neguen si el protocol no canvia. Després que el primer ministre britànic Boris Johnson es reunís aquest dilluns amb els líders de tots dos partits, el líder unionista Sir Jeffrey Donaldson va tornar a defensar la seva posició. "Vull veure la posició d'Irlanda del Nord dins del Regne Unit totalment respectada i totalment restaurada perquè això és el que deia l'acord", va defensar. 

El govern del Regne Unit ha admès que el protocol ha provocat impactes que no preveien quan el van aprovar i ara el volen canviar amb un nou projecte de llei. La ministra d'exteriors britànica, Liz Truss, va anunciar aquest dimecres a la Cambra dels Comuns que ja treballen per aprovar una llei per alliberar el moviment de mercaderies britàniques de la "burocràcia innecessària" i les barreres reguladores. Segons Truss, "en les pròximes setmanes" l'executiu de Boris Johnson tramitarà un projecte de llei que anul·larà algunes disposicions i aspectes d'aquesta norma.

Què significa trencar el Protocol d'Irlanda del Nord?

Des de Brussel·les ja han advertit que qualsevol canvi en el protocol tindrà conseqüències. El professor Iain Begg de l'European Institute de la London School of Economics and Political Science assegura en declaracions a ElNacional.cat que "la UE se sentirà obligada a reaccionar, però voldrà evitar l'escalada del conflicte".

"Per exemple, podria ser menys flexible sobre altres controls de frontera, principalment en el canal anglès", augura. Begg afegeix que la Comissió Europea "també podria trencar, o amenaçar de trencar, les converses que ara estan en marxa perquè el Regne Unit pugui formar part del programa d'investigació Horizon Europe".

Per sobre de tot, l'expert en l'economia política europea assegura que "mantenir oberta la frontera a Irlanda és el principal objectiu" de les negociacions. "Dubto que la frontera quedi afectada", preveu.

Tot i això, el gir unilateral del Regne Unit tindrà conseqüències inevitables: "Resultarà en un empitjorament de les relacions", assegura. Amb tot, Begg puntualitza que això "també pot empènyer a la UE repensar el protocol un altre cop". Després de 18 mesos amb el protocol en funcionament, "totes les parts poden veure que no funciona bé" i que hi ha el risc que les tensions entre comunitats a Irlanda del Nord tornin a encendre's.

 

Imatge principal: El primer ministre britànic, Boris Johnson, durant la visita d'aquest dilluns a Belfast (Irlanda del Nord). Liam Mcburney / PA Wire / Europa Press​