El rei de Dinamarca, Frederic X, que aviat celebrarà el primer aniversari al tron, ha renovat l'escut d'armes del país amb un nou disseny que atorga més rellevància a Groenlàndia i les illes Fèroe. Una qüestió que ha cridat l'atenció pel fet que es produeix en ple conflicte amb el president electe dels Estats Units, Donald Trump, que ha insistit en la voluntat de comprar Groenlàndia i annexionar-la al territori americà. El nou escut reial, que substitueix la versió establerta l'any 1972, ha estat dissenyat i dibuixat pel pintor Ronny Skov Andersen, especialitzat en heràldica, i tot i que va ser aprovat el passat 20 de desembre, s'ha fet realitat aquest 2025, quan s'ha començat a utilizar en els documents oficials i en els segells impresos en els nomenaments reials i les lleis originals.
Quins són els canvis a l'escut d'armes de Dinamarca?
L'escut d'armes de Dinamarca ha patit quatre modificacions des del 1819, amb la incorporació de nous dissenys els anys 1903, 1948, 1972 i 2024. Tanmateix, cap no havia estat tan dràstic com l'últim, en què ha desaparegut del tercer quadrant de l'escut central el símbol de la Unió de Kalmar, unió escandinava entre els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia que estava representada per tres corones. Aquesta unió va governar Dinamarca entre 1397 i 1523 i ara, la casa reial danesa ha decidit eliminar-lo en considerar que ja no és rellevant. A canvi, ha atorgat una posició més destacada a les illes Fèroe, incorporant el carner del seu escut al segon quadrant, i a Groenlàndia, que ocupa en solitari el tercer quadrant amb el símbol de l'os polar. Al primer quadrant es manté l'escut de Dinamarca, que consta de tres lleons coronats blaus envoltats de nou cors vermells en un camp d'or; mentre que al quart quadrant s'han traslladat els lleons de Schleswig, l'escut d'armes de Jutlàndia del Sud. Des de la Casa Reial danesa expliquen que amb el rei ha volgut "crear un escut reial contemporani que reflecteixi els territoris autònoms i tingui en compte la història i la tradició heràldica".
Trump no descarta utilitzar la força militar per prendre el control de Groenlàndia
Aquests canvis es produeixen en un moment crític per a Dinamarca, davant la imminent arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. El passat mes de desembre, el líder republicà va afirmar en un missatge a les xarxes socials que considerava "una necessitat absoluta" tenir la propietat i el control de Groenlàndia per a "efectes de seguretat nacional a tot el món. El primer ministre de Groenlàndia, Mute Egede, li va deixar clar que "no estan a la venda". Aquest dimarts, Trump ha anat més enllà, sense descartar fer servir la "coerció militar o econòmica" per aconseguir aquest propòsit. Unes declaracions que s'han produït alhora que el fill gran del president electe iniciés un viatge a Groenlàndia, un territori autònom sota administració danesa i on els Estats Units tenen una base militar estratègica per a la influència en el Pol Nord.