El Regne Unit i França estan intentant, juntament amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, desenvolupar un pla de pau per posar fi als combats al seu país després de la cimera desastrosa a la Casa Blanca amb Donald Trump. Tot i això, la iniciativa anunciada per Keir Starmer, primer ministre britànic, diumenge planteja preguntes sobre si la pau és possible i en quins termes, davant la contínua hostilitat russa i les incertes intencions dels Estats Units.
La fi de la guerra penja d'un fil
Rússia i Ucraïna diuen que volen la fi de la guerra, però els dos països estan molt lluny d'un acord. El Kremlin continua volent dominar Ucraïna, fer-se amb gran part del territori i assegurar-se que Kíiv no s'uneixi a l'OTAN. Per altra banda, Ucraïna, lluita per la seva supervivència i per establir un futur independent i segur dins l'esfera occidental. Ucraïna ja ha fet alguns moviments, com dir que podria acceptar una partició de facto que s'ajusti aproximadament a les línies de front actuals, encara que la majoria d'ucraïnesos no volen caure sota l'esfera d'influència russa. El desig de resistir-se a la dominació del Kremlin, continua molt estès dins la societat.
Zelenski i la reunió fallida amb Trump a la Casa Blanca
El fiasco de divendres a la Casa Blanca ha deixat la relació diplomàtica entre els Estats Units i Ucraïna sota mínims, un fet que deixa preguntes sense resposta sobre les accions que prendran els EUA per retallar l'ajuda militar a Kíiv. Encara que queden gairebé 4.000 milions de dòlars d'ajuda militar sense assignar, procedents de les aprovacions atorgades durant l'anterior administració Biden, però hi ha indicis que aquestes ajudes podrien ser retallades de manera immediata. I això, és clar, tindria conseqüències. La suspensió de l'ajuda militar nord-americana dificultaria la situació al camp de batalla per a Ucraïna, encara que trigaria a fer efecte. Els funcionaris de defensa ucraïnesos calculen que, aproximadament, el 20% de l'armament militar que s'utilitza a la guerra prové dels Estats Units (més un 55% d'Ucraïna i un 25% d'Europa), encara que es reconeix que aquest 20% és un dels més capaços i més difícils de reemplaçar per Europa o qualsevol altre país, destaca un article del The Guardian.
Però encara que Ucraïna continua a la defensiva, els avenços russos al país van ser lents durant el 2024 i es van produir amb un alt índex de baixes, sovint més de 1.000 morts i ferits al dia. No es van prendre ciutats importants i Moscou necessitaria dos anys més per capturar la resta de la regió de Donetsk a l'est, on avançava l'any passat, segons l'Institut per a l'Estudi de la Guerra.
Europa podria substituir els EUA?
Es fa difícil d'imaginar si Europa podria aportar tot allò que els Estats Units han estat proporcionant fins ara. Els EUA són importants en tres àrees: defensa aèria, on només hi ha alternatives europees limitades als sistemes Patriot; míssils balístics de llarg abast, ja que Alemanya s'ha negat a proporcionar míssils Taurus i míssils franco-britànics Storm Shadow, que escassegen; i, en tercer lloc, comunicacions per satèl·lit, on l'Starlink d'Elon Musk continua sent crític al front, destaca el mateix article.
També hi ha la qüestió del cost. Fins ara, els Estats Units han donat 31.700 milions d'euros en armes i municions i han proporcionat a Kíiv finançament per 30.700 milions d'euros més per comprar armes de fabricació nord-americana. L'ajuda militar europea ha estat d'un nivell monetari gairebé idèntic, de 62.000 milions d'euros, segons la Universitat de Kiel a Alemanya, cosa que significa que les donacions haurien de duplicar-se per cobrir totalment la diferència.
La pau a Ucraïna i l'entrada a l'OTAN
S'ha parlat de la creació d'una “força de seguretat” liderada per Europa per ajudar a garantir la pau a Ucraïna, però per implementar això caldria un alto el foc. Rússia ja ha dit que s'oposa al fet que els països membres de l'OTAN proporcionin forces de pau, però si bé no pot exercir un veto sobre territori que no controla, la seva oposició deixaria les tropes europees al país en una posició arriscada. El Regne Unit havia estat pressionant perquè els Estats Units proporcionessin un “respatller”. L'enfrontament de divendres entre Trump i Zelenski va fer que la perspectiva fos encara menys probable, ja que el president nord-americà va acusar el seu homòleg de “jugar amb la Tercera Guerra Mundial”.
La realitat evident és que, mentre Trump sigui president, el pacte subjacent a la seguretat europea durant dècades ha desaparegut. Europa havia pogut prioritzar el desenvolupament econòmic, mentre que els Estats Units estenien un paraigua de seguretat cada vegada més gran que abastava gairebé tot el continent. Ara, ja no és tan clar aquest compromís.