El govern de Putin està debatent maneres de “normalitzar” la vida a Rússia en cas d'un alto el foc amb Ucraïna, segons ha informat el portal Verstka Media, citant fonts del Kremlin i mitjans estatals. Les mesures proposades van des de l'eliminació de certes persones de la llista negra d'“agents estrangers” del Ministeri de Justícia fins a la tornada d'Ivan Urgant, el presentador principal d'un programa nocturn d'entrevistes rus. Tot i això, no totes les fonts de Verstka han coincidit amb el fet que aquestes propostes fossin serioses; algunes han expressat dubtes sobre si el Kremlin desitja la “normalització” o si Rússia podrà tornar a la realitat d'abans de la guerra. Aquestes discussions inclouen la possibilitat de reprendre programes de televisió populars com Evening Urgant i facilitar el retorn dels russos que van marxar a causa de la guerra, especialment empresaris i especialistes en TI. També es considera la possibilitat de treure persones de la llista d'"agents estrangers", però no a gran escala. Tot i que s'estan debatent aquests plans, molts funcionaris es mostren escèptics i qüestionen si les mesures de “normalització” podran ser implementades, consideren que és irreal tornar a l'estat previ a la guerra.
➕ Com està la Rússia de Putin després de més de tres anys de guerra amb Ucraïna?
Problemes per a una Rússia després de la guerra
En un altre article de Meduza, s'aborda els preparatius del Kremlin per afrontar els problemes interns que podrien sorgir quan els soldats russos tornin de la guerra. Un possible alto el foc podria desencadenar una gran onada de retorns de soldats, molts dels quals patiran trastorns com el posttraumàtic i altres traumes emocionals i físics. Es preveu que aquest fenomen provoqui un augment de l'abús de drogues i alcohol, així com problemes laborals i socials. Alguns exemples podrien ser l'atur, el crim i els deutes, ja que molts soldats no volen treballar en feines civils mal remunerades. De fet, tot plegat se suma a una important disminució del nombre de presos, ha provocat el tancament de diverses presons russes. Òbviament, no té res a veure amb causes humanitàries, sinó amb el fet que molts presos són o han anat a Ucraïna a canvi de la seva llibertat, tal com assenyala el portal BBC News Russia. Els presos han estat reclutats per anar al front de l'estiu del 2022, inicialment reclutats per l'empresa privada Wagner. El procés ara es gestiona sota els auspicis del Ministeri de Defensa. Els presos que no són reclutats i queden enrere són traslladats a altres presons, sovint en pitjors condicions.
Per altra banda, també es preveu un augment de la violència de gènere i embarassos no desitjats, ja que els veterans tindran dificultats per reintegrar-se en la vida familiar. La situació podria complicar-se encara més per la manca de professionals qualificats per tractar els veterans i la insuficient infraestructura per fer front a les seves necessitats. Tot i els esforços del Kremlin, com la creació de la fundació "Defensors de la Pàtria", els experts adverteixen que el sistema podria col·lapsar si milers de veterans tornen de cop. Les autoritats russes són conscients dels perills que suposa la tornada massiva dels soldats, però el govern encara no ha desenvolupat una estratègia eficaç per gestionar aquests reptes, que podrien amenaçar l'estabilitat social i econòmica del país.
Problemes d'adaptació a la vida civil
Segons recull l'article de Meduza, fonts properes al govern, els alts càrrecs russos temen que aquests soldats, molts dels quals provenen de presons o han viscut situacions extremes, tinguin dificultats per adaptar-se a la vida civil. Aquesta falta d'adaptació podria fer augmentar els crims, ja que alguns soldats, incloent-hi els voluntaris reclutats des de les presons, han comès crims com assassinats i violacions després de tornar de la guerra. Els responsables russos comparen la situació actual amb la Guerra de l'Afganistan i la Segona Guerra Mundial. Tot i que en aquelles guerres els soldats van tornar a un país que coneixia les dificultats de la guerra, ara els soldats russos tornen a una societat on la majoria de la gent no té experiència directa de la guerra i podria no entendre les seves vivències traumàtiques. Un fet que podria generar bretxa entre els veterans i la resta de la població, cosa que podria desembocar en problemes socials i en el creixement de grups criminals entre els excombatents.
El Kremlin també es preocupa pel fet que els antics soldats puguin formar grups desil·lusionats amb la societat civil, similar a l'experiència dels veterans de la guerra de l'Afganistan. Tot i que el govern és conscient dels riscos que aquest fenomen pot suposar per a l'estabilitat del país, alguns funcionaris creuen que no tenen una comprensió completa de l'abast d'aquests problemes. Per això, el Kremlin considera que cal comprendre millor la situació i com gestionar-la durant el primer any del mandat del president Putin.