El vaixell del Partit Conservador s'enfonsa, però la primera ministra britànica, Liz Truss, segueix instal·lada en el 'no' a un segon referèndum d'autodeterminació per a Escòcia. Com ja ho van fer els seus predecessors tories, Boris Johnson i Theresa May, l'actual cap de l'Executiu del Regne Unit ha rebutjat ni tan sols parlar sobre independència amb la seva homòloga escocesa, Nicola Sturgeon. L'enèsima negativa de Londres arriba després que la líder nacionalista presentés aquest dilluns un document on esbossa la realitat politicofinancera d'una Escòcia independent, amb una economia "més forta, més justa i més sostenible" que pretén impulsar, en contrast amb la gestió desastrosa dels conservadors per provar de pal·liar l'alt cost de la vida.
"Ara no és l'hora de parlar-ne"
El missatge que arriba a Edimburg des de Downing Street és ben clar: ara no és el moment d'un segon referèndum. Mentre Sturgeon busca una escletxa d'oportunitat als tribunals britànics per arribar a la data fixada a la tardor del 2023 per fer la segona consulta, els conservadors britànics segueixen enrocats en el mateix missatge que repeteixen d'ençà del Brexit: "La gent d'Escòcia vol que els seus governs s'enfoquin en els problemes que els importen, coses com la seguretat energètica, el cost de la vida i, òbviament, fer costat a Ucraïna en la seva guerra contra Rússia. Així que la primera ministra continua opinant que no és l'hora de parlar d'un altre referèndum d'independència", va dir la portaveu de Truss aquest dilluns. Un mantra, però, que no sembla que doni resultats ni dissuadeixi la determinació de Sturgeon de tirar pel dret amb la consulta. El cert és que l'interès per una Escòcia independent del Regne Unit mai no ha estat tan alt, en part, precisament, per les desfetes dels conservadors a Londres en la gestió del Brexit, al qual els escocesos es van oposar majoritàriament, i la crisi econòmica que assola el país. De fet, aquest efecte també s'ha percebut a Gal·les i Irlanda del Nord, dos països on també ha crescut el sentiment nacionalista en els darrers anys.
Com seria una Escòcia independent?
La primera ministra escocesa ha presentat aquest dilluns un esbós politicofinancer sobre una Escòcia independent. Es tracta del tercer document Building a New Scotland ("Construint una Nova Escòcia", en anglès), que en aquesta ocasió porta el títol d'A stronger economy with independence ("Una economia més forta amb la independència") i revela com seran la frontera, la moneda i l'economia si el país trenca amb el Regne Unit. Recordem que el govern escocès pretén celebrar un nou referèndum d'autodeterminació el 19 d'octubre del 2023. L'extens document, de 110 pàgines, assegura que en una Escòcia lliure es crearan noves institucions per assegurar-se que hi haurà unes finances públiques sostenibles. "Les decisions sobre impostos, despeses i préstecs estaran informades per les millors pràctiques internacionals", apunta. Així doncs, comptarà amb un banc central des del primer dia i tindrà la seva pròpia moneda "tan aviat com sigui possible": la lliura escocesa, de la qual encara no se n'ha difós el disseny. També cal destacar que el govern escocès proposa una inversió de fins a 20.000 milions de lliures en noves infraestructures durant els primers deu anys de la independència per "donar un impuls a l'economia en els primers anys d'una nova Escòcia".