Les delegacions d'Ucraïna i els Estats Units han iniciat aquest diumenge a Riad, la capital de l'Aràbia Saudita, una sèrie de converses centrades en possibles treves parcials sobre infraestructures energètiques i civils. Aquestes negociacions arriben en un context de tensió prolongada, amb Kíiv intentant assegurar garanties per a les seves instal·lacions estratègiques davant els atacs russos. El ministre de Defensa ucraïnès, Rustem Umerov, ha confirmat la trobada i ha assegurat que segueixen les directrius del president Volodímir Zelenski per aconseguir “una pau digna i garantir la seguretat” del país.
Les discussions se centren en la protecció de les instal·lacions energètiques i la infraestructura crítica. La delegació ucraïnesa compta amb experts en energia i representants militars especialitzats en operacions navals i aèries. La trobada també té la presència de l'enviat especial nord-americà per a Ucraïna, el general Keith Kellogg, acompanyat de Michael Anton, director de Planificació de Polítiques del departament d'Estat, i altres membres de l'administració Trump. La seva presència apunta a un interès creixent de Washington per trobar una via diplomàtica que redueixi l'escalada del conflicte.
En aquest sentit, s'espera que la delegació nord-americana es reuneixi amb representants russos aquest dilluns, un fet que ha aixecat especulacions sobre la possibilitat de converses indirectes entre Ucraïna i Moscou. Fonts de la Casa Blanca indiquen que, si Kíiv decideix quedar-se a Riad, els Estats Units podrien adoptar una estratègia de diplomàcia itinerant, fent de mediadors entre les dues parts sense un contacte directe. El Kremlin ha enviat Grigori Karasin, president del Comitè d'Afers Internacionals del Senat, i Serguei Beseda, assessor del Servei Federal de Seguretat —l’antic KGB—, dos negociadors experimentats en afers internacionals.
En aquest escenari, la posició d'Ucraïna se centra a ampliar la treva energètica anunciada unilateralment per Rússia a una cobertura més àmplia que protegeixi també infraestructures civils. La proposta ucraïnesa inclou una llista detallada d'objectius que Moscou hauria d'evitar atacar, mentre que Zelenski ha reiterat que una pausa en els atacs a la infraestructura civil és fonamental per garantir la seguretat de la població i evitar una crisi humanitària encara més greu.
També es preveu que la represa d'una possible treva al mar Negre formi part de les discussions amb Rússia. Aquesta mesura permetria a Ucraïna continuar exportant cereals amb seguretat a través de l'estret del Bòsfor, una qüestió que ja havia estat acordada en el passat, però que no es va mantenir per l'augment de les hostilitats. Kíiv vol garantir que Moscou deixi d'atacar infraestructures portuàries clau, especialment la d'Odessa, una de les ciutats ucraïneses més afectades pels bombardejos.
Tot i l'obertura d'aquestes converses, el Kremlin ha advertit que la situació serà "difícil". Rússia, de moment, es nega a acceptar un alto el foc general, tant el de sis mesos proposat pels europeus com la treva de 30 dies que plantegen els Estats Units. Tot i això, la Casa Blanca pressiona per aconseguir un acord d'alto el foc abans del 20 d'abril, encara que reconeix que el cronograma podria modificar-se per les grans diferències entre les dues parts. Els dies vinents seran determinants per veure si aquestes negociacions aconsegueixen reduir la tensió o si el conflicte es mantindrà en el seu punt actual.