Des del 29 de novembre fins al dia 31 de desembre del 2023, les dones a Espanya van treballar gratis a conseqüència de la bretxa salarial. Així ho exposava la UGT, que per cada euro que ingressa un home, la dona percep 0,91 cèntims. Això suposa que, de mitjana, les dones cobren un 8,9% menys que els homes (per hora). Un fet que implica que les dones treballen gratis 32,48 dies l'any, una xifra lleugerament inferior a la del 2022, que en van ser 34. La bretxa salarial és un fet en qualsevol país de la Unió Europea, per no parlar d'àmbit mundial, a excepció d'alguns casos com el d'Islàndia. Un fet que no només se sosté el 8 de març, sinó que, malauradament, dura tot l'any.
Segons una enquesta d'Eurostat, amb dades del 2021, les dones guanyen menys que els homes en general. La bretxa més baixa es va registrar a Lituània (1,4 pp), seguida de Finlàndia (2,0 pp), Estònia (3,7 pp) i Letònia (4,8 pp). Aquests quatre eren els únics estats membres de la UE amb una bretxa de gènere a l'ocupació que no superava els 5 punts percentuals. A l'altre extrem de l'escala, cinc estats membres van registrar una diferència superior o igual a 15 punts percentuals, és a dir, Txèquia (15,4 punts percentuals), Malta (16,4 punts percentuals) i, Itàlia (19,2 pp), Grècia (19,8 pp) i Romania (20,1 pp). Això és degut a la menor participació de les dones en el mercat laboral en aquests països.
A la UE, la bretxa salarial és molt diferent, sent la més alta als països següents el 2021, segons dades d'EU Monitor: Estònia (20,5%), Àustria (18,8%), Alemanya (17,6%), Hongria (17,3%) i Eslovàquia (16,6). Luxemburg ha tancat la bretxa salarial de gènere. Altres països amb menors bretxes salarials de gènere el 2021 són: Romania (3,6%), Eslovènia (3,8%), Polònia (4,5%), Itàlia (5,0%) i Bèlgica (5,0%). Això podria fer pensar que les dades de l'anterior informe no estan interpretades correctament. Però, com sempre, interpretar les xifres no és tan senzill com sembla, ja que una bretxa salarial més petita en un país concret no significa necessàriament més igualtat de gènere. En alguns països de la UE, les bretxes salarials més baixes solen ser deguts al fet que les dones tenen menys feines remunerades. Les diferències elevades tendeixen a estar relacionades amb una proporció elevada de dones que treballen a temps parcial o es concentren en un nombre restringit de professions.
Segons l'informe d'Eurostat, els ingressos bruts per hora de les dones, de mitjana, eren un 14,4% inferiors al dels homes. Si bé és cert que la dada varia entre estats, és permanent en tots. L'informe està previst que s'actualitzi aquest mateix divendres, però les dades actuals, del 2018, a tota la UE, les dones cobraven de mitjana un 12% menys d'hores al mes que els homes. El nombre d'hores pagades als homes és molt similar a tots els països de la UE, mentre que les modalitats de treball a temps parcial per a les dones difereixen substancialment. Als Països Baixos, la diferència horària entre homes i dones és del 27%, cosa que significa que a les empleades se'ls paga de mitjana un 27% menys d'hores al mes que als homes. A l'altre extrem de l'escala, Romania i Bulgària van registrar una bretxa horària de només l'1%.
Més estadístiques: Romania, el país de la UE amb més dones embarassades menors de 15 anys
Unes dades que podrien estendre's millor amb les estadístiques publicades per l'ONG Save the Children. Almenys la meitat de les mares menors de 15 anys dels països de la Unió Europea són romaneses (45%), especialment de les províncies de Mureș, Bihor, Dolj i Brașov. Segons la mateixa enquesta, almenys el 32% de les mares joves afirmen que les seves mares també eren menors d'edat quan van tenir-les, impulsant encara més la implacable cadena intergeneracional i transmetent-la d'una generació a una altra. El 20% té més d'un fill.
“Són casos dramàtics, que reflecteixen la realitat d'un país on moltes localitats no tenen metge, les nenes no tenen accés a educació i serveis mèdics. Els seus fràgils cossos moltes vegades no suporten portar l'embaràs fins al final i després donen a llum prematurament, posant en risc la vida del nounat”, afirma l'ONG. Les embarassades ni tan sols poden beneficiar-se dels metges de família, especialment a les zones rurals, cosa que les exposa a riscos de mortalitat infantil. Segons dades de la Federació Nacional d'Associacions de Metges de Família, almenys la meitat de les localitats romaneses no tenen prou metges de família per atendre els residents durant l'embaràs.
Fa dos anys, l'Institut Nacional d'Estadística del país va fer una enquesta i va revelar que almenys el 80% de les mares joves mai no han utilitzat mètodes anticonceptius perquè "no tenien informació sobre el seu ús". I és que tal com destaca el portal Romania-Insider, 4 de cada 5 abandonen l'educació formal abans de l'embaràs, i almenys una mai no ha anat a l'escola. L'ingrés mitjà és de només 1.160 RON (233,31 euros), i només el 20% té ingressos superiors a 2.000 RON (402,25 euros).
Violència i feminisme a Romania
Un article del portal Vox Europ del setembre passat, que analitza dades del 2016, destaca que el 55% dels romanesos i romaneses consideren que el contacte sexual no consentit està justificat en determinades situacions. Per al 30% dels enquestats, la violació estava justificada quan la dona estava en un grup que havia consumit drogues i alcohol, mentre que pel 25%, vestir-se de manera 'provocativa' podria presentar un motiu raonable per a l'abús sexual.
El 2021, l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere va assignar a Romania l'antepenúltim lloc a l'Índex Europeu d'Igualtat de Gènere, just per sobre d'Hongria i Grècia. Mentalitats segons les quals "una bufetada no és copejar", "si em pega és que m'estima", o "a una dona cal donar-li unes bufetades de tant en tant o es farà massa gran per a les botes" (tots aquests són dites populars a Romania) estan profundament arrelades a la cultura romanesa i, lamentablement, encara continuen vigents. Converses aclaridores i, de vegades, difícils amb activistes feministes, investigadores i diverses ONG han revelat que la violència de gènere és un dels problemes més urgents a què s'enfronten les dones romaneses en aquest moment.
La mateixa publicació es fa ressò d'unes estadístiques publicades el 2013, que evidenciaven que gairebé el 30% dels romanesos admetien que de vegades les dones “tenien la culpa que les peguessin” i un 42% considerava que la violència domèstica no era un assumpte d'interès públic. El mateix any, el govern romanès va intentar “resoldre” els casos de violació per mitjà d'una nova llei de mediació que hauria obligat l'acusat i la víctima a una resolució informal de la disputa, en un intent d'evitar que aquests casos es tractessin en els tribunals. Les dades constaten que hi ha molta feina per fer, no només a Romania, sinó als països d'arreu.