Fa més de sis mesos que Hamàs va creuar la frontera i va realitzar una matança a Israel. I fa més de sis mesos que la resposta d'Israel ha estat una contundent massacre a Gaza. Des d'aleshores, només hi ha hagut un alto el foc efectiu, malgrat els nombrosos intents perquè n'hi hagi més. Recentment, Israel ha atacat un comboi d'ajuda humanitària encara que no ha estat l'única vegada. Sobre això, el possible atac a Rafah i un cessament de les hostilitats, n'hem parlat amb el portaveu de l'exèrcit d'Israel, Roni Kaplan, a ElNacional.cat.
Com ha gestionat l'exèrcit l'atac sobre el comboi de World Central Kitchen?
La realitat és que va ser un error nostre, un error que no va tenir cap tipus d'intenció al darrere. Els nostres soldats pensaven que en aquest comboi hi anaven terroristes de Hamàs armats. Això va ser el que va sorgir de la investigació, que a més va derivar en la destitució d'un coronel i un major de la Força de Defensa d'Israel i també en l'amonestació de quatre dels comandants que estaven involucrats en aquest cas.
La feina que fa World Central Kitchen i les organitzacions humanitàries en general dins de la Gaza, traient el cas d'UNRWA, que és una mica diferent i que està explotat per Hamàs, és una feina vital... És una feina gairebé sagrada. I la realitat és que no vam tenir cap tipus d'intenció que això succeís i hem pres noves precaucions perquè tots i cadascun dels col·laboradors humanitaris de la franja de Gaza estiguin més segurs fent la seva feina. Lamentem moltíssim el que va succeir i oferim novament el nostre condol al xef José Andrés, als col·laboradors de World Central Kitchen i a tota la família del món de l'ajuda humanitària.
Parlàvem just abans de començar l'entrevista sobre que hi havia molta desinformació. No és la primera vegada que arriben informacions que l'exèrcit d'Israel bombardeja una zona amb població civil o gent fent cua per rebre ajuda humanitària. Com es gestionen aquestes informacions?
Nosaltres estem fent tot el que està dins de les nostres possibilitats des del principi de la guerra per maximitzar el dany als terroristes i minimitzar el dany als civils. Si poguéssim, la nostra intenció és que ni un sol civil no prengui mal a la Franja de Gaza. Aquesta guerra no és contra els civils a Gaza. Aquesta guerra és contra Hamàs, que van començar la guerra i que van imposar aquesta guerra en uns moments que Israel estava normalitzant la seva relació amb altres països a l'Orient Mitjà. La realitat és que existeix, segons la meva humil opinió, una espècie de frau, basat en mentides, que l'he viscut personalment, ho he sentit aquí a Barcelona, que és un frau que parla sobre temes d'Israel, que no són veritat, que són simplement mentides. Nosaltres hem ingressat o hem permès l'ingrés a Gaza de més de 400.000 tones d'ajuda humanitària, menjar, beguda, mantes, subministraments i equips mèdics. I la gent diu, no, però Israel no permet l'ajuda humanitària a la Franja de Gaza. Nosaltres estem disposats a inundar Gaza amb ajuda humanitària, per aire, per terra, per mar. Dimecres i dimarts van ingressar 741 camions amb ajuda humanitària. Increïblement, sento que això la gent no ho sap. Diuen que Israel és un país colonialista, però com colonialista? O sigui, els sobrevivents de l'holocaust, que van arribar com a últims sobrevivents de les seves famílies a Israel, aquests són colonitzadors? Nosaltres tornem a la terra de la qual es van exiliar els nostres avantpassats i estem lluitant en aquest moment contra aquells que ens volen destruir. Aquesta no és una guerra entre Israel i Hamàs només. Aquesta és una guerra entre el món lliure, representat per Israel, i l'Islam radical, que pot també portar el mal a Europa.
L'hospital Al-Shifa també va quedar inservible després dels atacs de l'exèrcit d'Israel. Què es buscava allà i què es va aconseguir?
Aquest és un excel·lent punt. El que va succeir a l'hospital Al-Shifa és que hi havia allà unes 900 persones que es pensaven que eren terroristes i al final uns 600 eren efectivament membres de Hamàs que s'havien reagrupat allà. Ara, aquests terroristes estan a la presó israeliana, estan sent també interrogats, i és molt important aquí veure per què Israel ataca un hospital. La gent diu que Israel està atacant hospitals. No hi ha el menor dubte que els hospitals tenen una protecció especial segons el dret internacional humanitari, que nosaltres seguim al peu de la lletra. El que passa és que poden arribar a perdre aquesta protecció especial, en la mesura que són utilitzats per una de les parts en el conflicte, en aquest cas Hamàs, per a les seves necessitats militars. I Hamàs ha explotat hospitals, mesquites, institucions de la UNRWA, guarderies, escoles. És a dir, Hamàs es mimetitza, s'incrusta dins de la població civil i ha estat preparant aquesta guerra durant 17 anys.
Nosaltres preferiríem lluitar contra Hamàs al desert del Sàhara. Cos a cos. Però com lluita Hamàs? Per què estem lluitant ara en la guerra urbana més complexa de la història de la humanitat? Perquè justament Hamàs va decidir lluitar dins de l'espai urbà. El mateix Hamàs que, i jo ho vaig veure amb els meus propis ulls el 8 d'octubre, allà a la festa, va violar noies joves. Veies les noies tirades a terra amb la seva minifaldilla aixecada, amb els genitals descoberts, mortes, veies les noies amb sang a tota aquesta part del cos. Va assassinar àvies i avis, gent de més de 80 anys, sobrevivents de l'holocaust o sigui, un veritable pogrom i demanar-li a Israel en aquest moment que faci un cessament de foc sense que es desmilitaritzi Gaza i sense que tornin els nostres segrestats és simplement demanar-li que el terror, que les accions terroristes contra Israel siguin interminables. És demanar, bàsicament, que els intents d'extermini d'Israel es tornin a reprendre. El líder de Hamàs Razi Hamad va dir que el que va succeir el 7 d'octubre no era qüestió d'una sola vegada, que ho farien més vegades. Llavors ara mateix l'alto el foc no és viable. Ho és de forma temporal i en la mesura que hi hagi un intercanvi de segrestats. Però nosaltres continuarem amb els nostres objectius en aquesta guerra, que és desmantellar Hamàs, que és tornar els nostres segrestats i restaurar la seguretat en tots i cada un dels nostres límits. No ens oblidem que tenim més de 60.000 evacuats també a la frontera amb el Líban. Tenim 120 quilòmetres de frontera amb el Líban. Allà hi ha grups terroristes, principalment Hizbul·lah, que és el grup terrorista més important del món, o més fort del món, amb més de 200.000 coets apuntant Israel.
Llavors?
Torno a repetir, estem lluitant contra aquells que ens volen destruir, no és que nosaltres no vulguem la pau, no és que nosaltres siguem gent dolenta, nosaltres estem lluitant contra aquells que volen la destrucció de l'Estat d'Israel. Nosaltres som trinxera d'Europa, en aquest sentit som la primera barrera de la línia contra el terror, si aquest terror depassa, Europa és el següent. Vostès van tenir un atemptat terrorista a Atocha amb 192 morts. I nosaltres vam tenir un atemptat a Israel amb 1.200 morts. En proporció de les poblacions, perquè s'entengui, Espanya té quatre vegades més que Israel, és com si a Espanya, el que a nosaltres ens va passar el 7 d'octubre, és com si a Espanya hi hagués hagut un atemptat terrorista en el qual moren més de 10.000 persones. Aquestes van ser les nostres torres bessones, el nostre atemptat a les torres bessones. Per què? Perquè aquesta gent veu el món de forma absolutament dicotòmica.
Estem lluitant contra aquells que ens volen destruir
Ells són els fidels i nosaltres som els infidels, una miqueta més lluny, Europa. Nosaltres ens dignifiquem en la nostra diferència. Cada un és diferent i les nostres identitats. I tots som dignes de ser diferents i en tenim la possibilitat, però ens hem de respectar, aquesta és una societat multicultural, això és el que és Israel. Avui dia estem lluitant contra gent que pensa de forma absolutament dicotòmica, ells veuen un món blanc i negre. Estan els bons i els dolents, ells són òbviament els bons, nosaltres som els dolents. I nosaltres veiem el món de colors, un món on cada un té el dret de tenir la seva identitat i és digne en la seva diferència. Això és bàsicament la diferència cultural que tenim en aquest conflicte i per què és en part una lluita de civilitzacions.
Comentava que l'alto el foc no pot arribar ara o la guerra no acabarà si no es compleixen els dos objectius, que és acabar amb Hamàs i tornar els ostatges a casa. Com va aquest procés?
Hem desmantellat en aquest moment 19 de 24 batallons de Hamàs. Però n'hi ha 4 que estan intactes i són a la zona de Rafah. I en aquest moment nosaltres hem de desmantellar Hamàs també a Rafah per poder avançar en aquest objectiu d'acabar amb Hamàs com a exèrcit terrorista i com a règim de govern a la Franja. Així que, abans de fer-ho, òbviament sol·licitarem a la població civil que es torni a evacuar. Hamàs és el que es fica dins de la població civil, és Hamàs qui comença aquesta guerra, nosaltres no la volíem, i és Hamàs el que és responsable de tots i cadascun dels civils a Gaza. Hem desmantellat pràcticament... una part important de les indústries militars de Hamàs a la Franja de Gaza. Hamàs és un exèrcit, té indústries militars que allà construeixen els seus armaments, fabriquen els seus armaments. Hem desmantellat una part important dels quarters de comando i control, una part important dels esports.
Ells veuen un món blanc i negre. I nosaltres veiem un món a colors
Dels dipòsits de coets, de les llançadores de coets i tot el que és la xarxa de telecomunicacions de Hamàs a Gaza. Hem desmantellat part d'aquest exèrcit terrorista, però encara falta, no hem arribat fins al final i necessitem el temps, necessitem avançar per poder arribar a fer-ho. I com et deia, d'altra banda, sí s'han alliberat 123 ostatges, però encara en queden 133 dins de la Franja. Tenim gent evacuada que han de tornar a les seves cases i tots aquests objectius, repeteixo, els fem respectant i d'acord al dret internacional humanitari en els conflictes armats.
Com?
Et donaré un exemple. Nosaltres no hem confirmat una quantitat de morts a Gaza perquè no la tenim. No hi ha dubte que a qui ho està confirmant cal posar-li un gran signe d'interrogació, veritat? Perquè ho està dient Hamàs, el Ministeri de Sanitat de Gaza, que està 100% subjecte a Hamàs. Nosaltres sabem que hem arribat a la posició de 13.000 terroristes. I ells parlen que hi ha unes 31.000 persones mortes a la Gaza. O sigui, uns 13.000 terroristes i uns 18.000 persones civils, pràcticament. 13.000 i 18.000. Un diu, tant de bo ni una sola persona civil no hagués mort.
A nosaltres com a exèrcit israelià, quan veiem un nen que pateix a la Franja de Gaza, ens fa mal igual que al català, ens fa mal igual que a la persona d'Espanya. Ens fa mal que Hamàs ens portés a aquesta guerra en la forma que ens porta i ens porta a lluitar als llocs que ens porta a lluitar. La proporció és d'un terrorista mort més o menys 1.5 civils morts. Torno a repetir, és lamentable i tant de bo hi haguessin zero civils morts per cada terrorista, però no funciona així en les guerres que són tràgiques, i menys en la guerra urbana més complexa de la història de la humanitat com la que estem lluitant. En altres guerres, en altres conflictes, per cada combatent mort, hi ha entre 8 a 9 persones civils que moren, un 90% de civils que moren. Llavors, com pot ser que part de l'acadèmia catalana, com pot ser que part dels mitjans de comunicació parlin que Israel està fent un genocidi?
Vostès estan fent una neteja ètnica. Quina neteja ètnica? La població civil a Gaza va créixer cinc vegades des de l'any 1948. És a dir, jo el que dic i el que em sembla, ho dic amb humilitat, més enllà, inclusivament, del meu lloc com a portaveu de les forces de defensa d'Israel, és que tenim aquí una espècie de frau.
Un frau?
Un frau que té molt èxit. Jo no dic que siguem el millor país del món, però com pot ser que siguem el pitjor país? Hi ha un frau aquí que no es pot creure i ho vull denunciar en aquest moment perquè la gent aquí està absolutament desinformada del que és la realitat de la guerra i ho dic com qui està moltes vegades en els comandament on s'avorten una part considerable de les operacions per no atacar civils, òbviament, que no són el nostre enemic, torno a repetir, i ho dic com qui entra també de forma constant a Gaza i veu també l'ajuda humanitària que ingressa dins de la franja.
Per què hi ha aquesta desinformació?
Jo crec que hi ha un intent absolutament esbiaixat, torno a repetir, d'una banda de l'acadèmia, d'una banda dels mitjans de comunicació, d'una banda, en el cas de vostès, d'una banda de política, també de vegades la política prefereix ocupar-se més de... Hamàs a la Franja de Gaza que ocupar-se d'un 28% d'atur que hi ha entre els joves a Espanya, veritat? O sigui, qui no necessita pa i circ per al poble, com deien els romans? Però bàsicament jo no puc comprendre, com Israel és la part del conflicte que li interessa al dret internacional humanitari, que lluita segons el dret internacional humanitari, que el que ve a dir el dret internacional humanitari és que hem d'intentar cuidar els civils en un conflicte. Algú li està demanant a Hamàs que lluiti segons el dret internacional humanitari? No els interessa gens. A aquesta gent no els interessa gens. Aquesta gent, en la seva carta magna, diu: Israel existeix i continuarà existint fins que l'islam l'elimini. Així com n'ha eliminat molts d'altres. Tenim d'una banda un país democràtic. Un país, un estat de dret, que està intentant defensar la seva població civil i que quan assoleix posicions a la Franja de Gaza intenta maximitzar danys a terroristes i minimitzar danys a civils. I d'altra banda tenim un grup de terroristes que ataca indiscriminadament civils israelians.
Com pot ser que hi hagi una indústria de mentides en contra d'Israel?
Utilitza els civils a la Franja de Gaza com escuts humans han dit reiterades vegades: 'tenim prou nens i dones com a màrtirs per poder posar-li més llenya al foc a la nostra ideologia islamista'. D'una banda els utilitzen com escuts humans i d'altra banda tenen segrestats israelians, fan tres crims de guerra. I així i tot, la gent, diu que Israel... Com pot ser? Jo li vull preguntar això al nostre televident, als que estan veient aquesta notícia. Com pot ser que hi hagi una indústria de mentides en contra d'Israel? Com aquest frau té tant èxit? Aquesta és la meva pregunta. Escoltem els líders de Hamàs una vegada i una altra dient que volen destruir Israel. No ho entenc, Israel què ha de fer, demanar perdó per intentar defensar-se? O sigui, cínicament diria a la població d'aquí a Catalunya, una part de la població de Catalunya, estimats, els demanem disculpes, cínicament estic parlant, els demanem disculpes que no estem demanant perdó, que no ens deixem exterminar. Arribar a un alto el foc en aquell moment, significaria esforços ininterminables del terror per intentar exterminar-nos, significaria falta de seguretat per a la població civil a casa, falta de seguretat per a la població israeliana, inestabilitat a l'Orient Mitjà i, sobretot, que s'intentin imitar aquest tipus de conductes terroristes en altres llocs. I vostès són també un objectiu.
Què va passar diumenge passat a Khan Yunis? Per què de sobte les forces de l'exèrcit d'Israel van abandonar el lloc?
Nosaltres no tenim cap intenció de quedar-nos per tota la vida a la Franja de Gaza però sí tenim intenció d'una banda, d'obtenir seguretat i per a això és necessari ser un temps no curt segurament fent-nos càrrec de qualsevol tipus d'amenaça de seguretat que pugui arribar a emanar de la Franja de Gaza, una Franja de Gaza en què estem concentrats. Hem de tenir en compte que Israel està sent atacat per set fronts. Aquesta no és una guerra només contra el grup terrorista Hamàs. Aquesta és una guerra d'eix. És una guerra que està sent bàsicament orquestrada per l'Iran. I l'atac del dia 7 d'octubre, si bé no estic segur si l'Iran el sabia o no, però no podia haver-se donat sense que l'Iran hagués ajudat, transferit coneixement, transferit tota mena d'elements tecnològics a Hamàs perquè es doni l'atac del 7 d'octubre.
Això que comentaves de l'Iran. Què passa amb l'atac a l'ambaixada de l'Iran de Damasc?
Nosaltres no hem ni confirmat ni desmentit aquest atac que tu comentes, però òbviament hem sentit que la premsa internacional l'ha atribuït a Israel. Hem estat sent testimonis des de l'any 1979, que Iran vol desestabilitzar l'Orient Mitjà. L'Iran vol exportar la seva revolució islàmica cap a altres llocs. I l'Iran té en aquest moment tres fronteres amb Israel. Una a la franja de Gaza. Una al Líban i una a Síria, fronteres entre cometes, perquè allà hi ha elements iranians, agents iranians lluitant contra Israel, mentre que Israel no té cap frontera amb l'Iran.
L'Iran, des del punt de vista militar, va desenvolupar una estratègia molt satisfactòria, que no avergonyiria els grans estrategues de la història de la humanitat. Nosaltres ara estem absolutament preparats tant des del punt de vista defensiu com des del punt de vista ofensiu ja fa molts anys pel que l'Iran pugui arribar a fer. No volem ni transmetre pànic, en el marc de la societat civil israeliana ni tampoc ingressar en un estat de complaença però sí que estem molt alerta i aquesta vegada com a forces de defensa d'Israel no fallarem com sí que vam fallar el dia 7 d'octubre, lamentablement.
Netanyahu ha dit que ja hi ha data per atacar Rafah. Com es planteja l'atac tenint en compte que hi ha molts civils a la zona?
La realitat és que nosaltres preferiríem no lluitar aquesta guerra. No ens oblidem que abans del 7 d'octubre desenes de milers de ciutadans de Gaza venien a treballar a Israel, rebien un sou molt més alt que a la Franja. També ingressava ajuda humanitària si bé en aquell moment no era ajuda humanitària. Estàvem normalitzant relacions amb part del món àrab.
Nosaltres ara estem absolutament preparats tant des del punt de vista defensiu com des del punt de vista ofensiu
Estem en una situació d'haver de moure la població. No és l'ideal anar-te'n de casa teva una vegada, és molt dolorós, molt dur. Anar-te'n de casa teva dues vegades és també molt dur. Ho entenem. Però ho fem perquè sentim que és una qüestió ètica i moral que la població civil es mogui de les zones de combat, de les zones de perill. Si Hamàs hi està disposat, desafiem que surtin de la població civil i ens trobem cara a cara, combat cos a cos. No tenim problema amb això.
Genera temor perdre el suport de Biden?
Tenim una aliança basada en interessos comuns i amb valors comuns amb els Estats Units des de fa dècades. Jo soc un mer portaveu militar, no conec l'alt nivell, però a nivell militar, en termes de seguretat, de defensa, nosaltres treballem de manera conjunta amb els Estats Units. També aquests dies. El suport dels nostres aliats és summament important, però no temem el nostre rival.
Quina és la relació ara amb la UNRWA?
Hem demostrat que centenars de membres de la UNRWA, més de 500, són també terroristes de Hamàs. No només això, sinó que trobem carnets, carnets a la roba de terroristes de Hamàs que van ingressar el dia 7 d'octubre a Israel i que eren també treballadors de Nacions Unides. Mestres d'escoles que van retenir una part del temps segrestats israelians innocents dins de les seves cases i el govern d'Espanya li va donar 20 milions de dòlars a la UNRWA. Els impostos que paga la veïna de davant van com a ajuda humanitària a Gaza i després Hamàs l'explota durant anys per cavar túnels terroristes, per fer un exèrcit terrorista contra Israel.
Si en l'època de la Segona Guerra Mundial, algú hagués dit, 'cal fer un cessament de foc ininterminable ara amb els nazis', haurien dit, està boig, està absolutament boig. Ara, el que diu a Israel, que està lluitant contra la gihad islàmica, de fer un cessament de foc interminable és un gran lluitador pels drets humans El món està al revés.