La destitució de la presidenta de Brasil, Dilma Rousseff, marca el final d'una etapa política a Sud-amèrica. El chavisme a Veneçuela, el petisme a Brasil i el kirchnerisme a Argentina han estat els protagonistes de l'etapa progressista que es va iniciar fa dues dècades al continent. Vistes ara amb perspectiva, les victòries d'Hugo Chávez el 1998, de Luiz Lula da Silva i Néstor Kirchner el 2003 van marcar un abans i un després respecte al neoliberalisme sud-americà de finals de segle XX. Després de l'arribada al poder d'aquests tres líders, s'hi van afegir Evo Morales (Bolívia, 2005); Michelle Bachelet (Xile, 2006) i Rafael Correa (Equador, 2007). Però aquest esperit de canvi a l'esquerra avui sembla trobar-se a les acaballes. De fet, el mapa polític de l'Amèrica Llatina ha canviat substancialment i l'impeachment de Rousseff només ha fet que confirmar-ho.
Argentina
El canvi arrenca el novembre del 2015 amb la victòria de Mauricio Macri a Argentina que va suposar el final de dotze anys de poder kirchnerista. El candidat de la coalició política Cambiemos va alçar-se com el vencedor de les presidencials contra l'oficialista Daniel Scioli amb un 51,4% dels vots. "És un canvi d'època que ens ha de portar cap al futur", va afirmar Macri just després que es conegués la victòria. Entre els seus principals compromisos, va assegurar que reduiria la pobresa i que perseguiria el narcotràfic per derrotar-lo, reptes que la seva predecessora no va ser capaç d'assolir.
Veneçuela
En paral·lel, Nicolás Maduro, el successor d'Hugo Chávez (que va morir el 2013), ha hagut de fer front a dues crisis molt importants aquest 2016. En primer lloc, la difícil situació econòmica que ha afectat Veneçuela. I, d'altra banda, el creixement de l'oposició que va assumir el control de l'Assemblea Nacional després de 17 anys de majories chavistes. Després de les eleccions legislatives de gener, el parlament disposa de 109 diputats opositors davant els 54 oficialistes. El chavisme, a qui no van agradar els resultats de les eleccions, va impugnar l'elecció de diversos diputats de l'oposició. Finalment, el Tribunal Suprem de Justícia va decidir suspendre la proclamació de quatre diputats, tres opositors i un oficialista, fet que va impedir que l'oposició sumés dos terços del Parlament.
Bolívia
Just després d'aquest episodi, el president bolivià, Evo Morales, va perdre el referèndum que va convocar per perpetuar-se al poder més anys del que estableix la Constitució del país. La derrota de l'actual president de Bolívia va ser per un marge molt estret, de 2,6 punts de diferència, però va marcar un fet inèdit: des del 2005 Morales mai havia perdut unes eleccions o una consulta. És més, havia arrasat tant en el referèndum per a revocar-lo l'any 2008 com en la consulta de la reforma constitucional del 2009.
Perú
El pròxim juny, en la segona volta de les eleccions generals del Perú, Keiko Fujimori podria guanyar les eleccions i substituir a Ollanta Humala. Aquest fet seria considerat inèdit perquè Keiko és filla de l'expresident del Perú, Alberto Fujimori, que està a la presó per diversos delictes durant el seu mandat, com ara haver violat els drets humans.
Xile
Era una de les líders més respectades de Sud-amèrica però diversos escàndols l'han convertida en la presidenta menys valorada de la història de Xile. Es tracta de Michelle Bachelet, impulsora de les polítiques d'igualtat a Xile. Paradoxalment, s'ha vinculat amb l'empresa del seu fill, que està sent investigada per tràfic d'influències en una adquisició immobiliària. No és l'única empresa investigada. De fet, n'hi ha d'altres però totes acusades de finançament il·legal de campanyes polítiques.