El sentiment d’injustícia i ràbia per la guerra d’Ucraïna ha estat comú arreu del món: molta gent, en gran part desconeixedora del conflicte històric entre aquests dos països, s’ha posat les mans al cap amb aquesta guerra del segle XXI a les portes d’Europa. Aquesta sensació, però, s’intensifica encara més en aquelles persones que estan en contra de la guerra, però és el seu país qui ha envaït Ucraïna. Són russos que viuen lluny del seu país des de fa anys i que lluiten contra Putin des de la distància, donant suport als ucraïnesos en el que consideren una batalla injusta. Fins i tot, s’han canviat de bandera, eliminant la franja vermella, el color de la sang, de l’emblema rus. És el cas d'Uliana Iapparova, Olga Dolgova i Iulia Taran, tres russes que fa anys que es van instal·lar a Catalunya, on van venir per estudiar i treballar lluny del seu país, i que atenen a ElNacional.cat després de passar el que totes tres han coincidit a descriure com el pitjor any de la seva vida.
La immensa majoria dels russos a Catalunya, contra la guerra
Totes tres descarten tornar a Rússia. Van marxar per cercar un lloc millor on créixer com a professionals, i el van trobar a Barcelona, on durant aquest any de guerra s’han sentit benvingudes i no han patit cap atac pel seu país d’origen. Dolgova i Taran recorden, això sí, el cas d’una amiga en comú, l'Ekaterina, que és propietària d’un restaurant de menjar rus i que durant els primers dies de guerra va ser víctima d’atacs, amb pintades a la façana, trucades i crítiques negatives per internet.
Tot i ser russa, l’Ekaterina estava en contra de la guerra i va col·locar una bandera ucraïnesa al local, així com cartells contra la invasió. “Ara li creix el negoci, perquè la gent li agraeix el gest. Ser rus antiguerra i anti-Putin et dona punts, a Catalunya”, reflexiona Taran, que considera que la majoria de persones russes que viuen al país s’oposen a la invasió, pel simple motiu que ara és el que toca: “Abans de la guerra, la norma era defensar Putin, la gran Rússia, també aquí a Barcelona. Les organitzacions de cultura russa feien desfilades militars. Ara, tot ha canviat. Evidentment, ja no està de moda el putinisme ni el militarisme rus”.
La mobilització parcial del setembre va suposar un abans i un després en la concepció de la guerra
A tants quilòmetres de casa, tot el que envolta la guerra d’Ucraïna i la invasió de l’exèrcit de Vladímir Putin es veu amb uns ulls diferents. Això ha provocat que en alguns casos, els familiars que encara viuen a Rússia tinguessin un punt de vista oposat, com la mare d'Uliana Iapparova, que la considera, tal com explica ella mateixa, una traïdora a la pàtria.
Tot i que no era tan radical com la mare de Yapparova, la germana d’Olga Dolgova era d’aquelles persones que estaven en contra de la guerra, però no condemnaven el règim de Putin i, fins i tot, podien arribar a justificar la invasió, assegurant que era inevitable. Tot va fer un gir de 180 graus, però, amb la mobilització parcial que Putin va posar en marxa a finals de setembre, quan es va produir un èxode d’homes que intentaven fugir del país per no haver d’anar a l’exèrcit: “Es va posar al meu costat i em va dir que tot el que jo feia mesos que li deia era cert. Va intentar convèncer al seu marit, però al final no han marxat". A més, Dolgova és conscient que marxar d’un dia per l’altre no és fàcil, sobretot si no coneixes altres idiomes: “El seu futur és igual d’incert tant dins com fora de Rússia, però allà ja coneixen la situació. És difícil prendre una decisió com aquesta”.
“Estan manipulats per les mentides, però no els culpo”
En canvi, Iulia Taran no té cap familiar directe a Rússia, ja que el seu pare va morir fa anys i el 2019 va decidir que la seva mare vingués a viure també a Barcelona. Tot i així, sap que gent del seu entorn, com amics de la família o antics companys de la universitat a Sant Petersburg, estan enganyats per la propaganda del Kremlin: “Viuen en una realitat paral·lela, estan hipnotitzats. I quan una persona està hipnotitzada, no hi pots parlar. No són capaços de veure la realitat, però jo no els culpo, són víctimes de la seva situació”, resumeix.
Activisme a través de les xarxes socials per travessar fronteres i arribar a Rússia
Totes tres s’han convertit en una espècie de líders d’opinió per al seu entorn a Catalunya, ja que les veuen com a fonts fiables sobre el que està passant a la guerra i al seu país d’origen. Però també a través de les xarxes socials, on totes tres s’han tornat molt actives i comparteixen constantment notícies, vídeos, imatges… no tant perquè els seus seguidors del país ho vegin, sinó perquè arribin fins als seus amics a Rússia, que ho tenen més complicat per accedir a aquesta mena d’informació.
En aquest sentit, mentre Taran i Dolgova han anat a moltes manifestacions des del primer dia de la guerra i han parlat constantment amb companys de feina o amics catalans del tema, Iapparova s’ha centrat més en l’activisme a les xarxes socials, ja que reconeix que durant la guerra ho ha passat molt malament i que ha viscut episodis depressius. Per això, passa hores i hores davant l’ordinador de casa seva penjant publicacions a les xarxes socials, on acumula milers de seguidors. “Un dia vaig arribar a estar 21 hores asseguda aquí davant”, assegura, assenyalant l’ordinador.
Acollir ucraïnesos que fugen de la guerra, una experiència terapèutica
En el cas d’Olga Dolgova, que viu a Sant Quirze del Vallès i va arribar a Barcelona fa més d’una dècada per estudiar un doctorat en genètica a la Universitat Autònoma, durant els primers mesos de guerra va arribar a acollir ucraïnesos a casa seva, ja que, d’alguna manera, se sentia culpable. “Érem plenament conscients que estàvem vivint una tragèdia. Jo sentia ràbia, perquè des de tan lluny no pots fer gaire cosa, però ens hem manifestat, hem enviat ajuda humanitària, hem recollit aliments, hem fet de traductors i fins i tot hem acollit gent a casa”.
Taran, que va estudiar llengües romàniques i va venir a viure a Barcelona a finals dels anys 90, és d’aquelles russes que el primer dia de la invasió es van manifestar contra la guerra de Vladímir Putin: “Jo sempre havia desconfiat d’ell. Me’n vaig anar de Rússia convençuda que estava fent el correcte, ja que no em podia creure que tingués un espia de president”. Iulia sempre ha comptat amb el suport dels seus amics catalans i destaca amb un somriure que en totes les manifestacions, a banda de les noves banderes blanques i blaves russes, també hi ha una senyera.
El privilegi de no tenir por davant una guerra
Les tres activistes russes des de la distància coincideixen a descriure aquest any com un dels pitjors de la seva vida, i també són conscients que l'han pogut viure des d'una posició molt privilegiada. Per una banada, Olga Dolgova assegura que qualsevol por que hagués pogut tenir en el passat va desaparèixer amb l'inici de la guerra: "No té sentit gastar les nostres energies en por. Si jo temo Putin des de Catalunya, que deuen sentir a Rússia?", reflexiona la científica, que també fa broma del fet que, almenys, aquesta guerra haurà servit perquè el món sàpiga posar Ucraïna al mapa.
Yulia Tarán també assegura que no té por, però sap que és privilegiada, ja que compta amb el passaport espanyol i no necessita la nacionalitat russa "per a res". "Em puc manifestar sempre que no vagi a Rússia. Com a molt, em poden posar verí al te", diu mentre somriu, i reconeix que, si no tingués la doble nacionalitat, "callaria moltes més coses".