L'Estació Espacial Internacional corre perill. Almenys això és el que ha transmès Rússia aquest dissabte, que alerta de la caiguda d'aquesta estructura per les sancions que han imposat la Unió Europea o països com els Estats Units. El director general de l'agència espacial russa Roscosmos, Dmitry Rogozin, ha adreçat aquest missatge a la NASA (l'agència espacial nord-americana), així com a les del Canadà, el Japó i la UE, que també formen part de l'Estació Espacial Internacional. Tanmateix, Rogozin ha explicat que estudien "optimitzar el pressupost" que destinaran en la implementació de l'Estació Espacial perquè consideren que "el treball no ha estat del tot eficient en el context de la situació geopolítica actual". Paral·lelament, el director general de la Roscosmos ha indicat que calen "grans fons" per poder estendre l'operativitat d'aquest projecte fins al 2030. Precisament, una de les primeres sancions que el president dels Estats Units, Joe Biden, va fixar fou al sector de l'alta tecnologia de Rússia. La previsió és que evitaran més de la meitat de les importacions en aquest àmbit, fet que repercutirà el programa espacial del país.

Què és l'Estació Espacial Internacional?

L'Estació Espacial Internacional (ISS en anglès) és l'estructura espacial més gran construïda en òrbita. Es localitza a uns 400 quilòmetres d'alçada, amb una dimensió d'una hectàrea —equivalent a 10.000 metres quadrats— i s'estima que fa tota una volta a la Terra en qüestió d'una hora i mitja. El projecte es va posar en marxa l'any 1998 i, tot i que inicialment estava previst que estigués en funcionament fins al 2013, progressivament es va allargar la seva durabilitat. Ara com ara, la idea dels Estats Units és que la seva vigència arribi al 2028 o 2030. El seu funcionament serveix per, principalment, fer estudis des de la microgravetat relatius a l'astronomia, la física o la meteorologia. És un espai, doncs, que està permanentment habitat per investigadors.

Des del 2020, la majoria de desplaçaments fins a aquesta estructura es fan amb la nau Dragon, de Space X, però amb anterioritat, durant gairebé una dècada, l'única forma de volar era amb naus russes. Per poder enviar-hi astronautes, la NASA arribava a desemborsar prop de 80 milions de dòlars per poder anar amb aquestes naus de Rússia. Ara bé, l'ISS, per mantenir-se en funcionament, necessita conservar l'altura orbital. Cada mes, s'estima que perd al voltant de dos quilòmetres d'alçada i una de les formes que existeix per impulsar-la novament és amb la nau russa Progress. Els càlculs dels experts són que, si no hi hagués aquest impuls, la infraestructura podria caure a la Terra en dos anys. Un desplomament incontrolat de l'Estació Espacial podria comportar danys humans i materials molt greus, perquè qualsevol punt entre 51º de la latitud nord i 51º de la latitud sud seria vulnerable a aquest fet.