Rússia ha promès represàlies després d'haver abatut vuit míssils ATACMS de fabricació nord-americana disparats per Ucraïna dissabte al matí. Moscou veu l'ús d'aquests míssils, que tenen un abast de fins a 300 quilòmetres, i ho veuen com una "escalada important" en el conflicte. En el comunicat del Kremlin asseguren aquests han sigut destruïts a la regió de Leningrad al nord-oest i un a Kursk, on Ucraïna ja va llançar un atac sorpresa a finals de l'estiu passat, i que haurien derrocat els sistemes russos S-400 i Pantsir-SM.

Les defenses antiaèries russes han abatut vuit míssils balístics juntament amb 72 vehicles aeris no tripulats (UAV), segons el Ministeri de Defensa de Rússia. Va afegir que "aquestes accions del règim de Kíiv, que compta amb el suport de comissaris occidentals, tindran represàlies". Mentrestant, Rússia ha llençat un total de 81 drons a Ucraïna durant la nit de divendres a dissabte, segons el comandament de la Força Aèria d'Ucraïna, inclosos els drons Shahed fabricats iranians i "diversos tipus de drons d'imitació".

Els militars russos també han informat de la presa de control sobre la localitat de Nadiua, a la regió de Luhansk, la primera conquesta en aquesta zona en molt de temps, sent la veïna Donetsk l'escenari principal de combats entre les tropes de tots dos bàndols. Nadiua és un petit llogaret conquistat a l'inici de la guerra per les forces russes i reconquerida per Ucraïna l'octubre de 2022. Alhora, els principals combats encara es lliuren ara a Donetsk, on les forces russes busquen completar el cèrcol entorn del bastió de Pokrovsk.

El centre de Pokrovsk està ara mateix sota una pressió creixent de Rússia, a mesura que les forces ucraïneses perden terreny al sud i a l'est de la ciutat. A Ucraïna la preocupació se centra en el fet que l'administració nord-americana entrant de Donald Trump pugui retallar l'ajuda militar vital, després que hagi promès acabar amb el conflicte. Lluny queda ja el suport incondicional de Joe Biden, que fins i tot va donar el vistiplau als míssils de llarg abast.

Biden va aprovar l'ús d'ATACMS a Ucraïna per l'escalada de Rússia

El president dels Estats Units sortint, Joe Biden, va aprovar l'ús d'ATACMS per part de Kíiv al novembre, dient en part que era com a resposta a l'expansió del conflicte de Rússia mitjançant el desplegament de tropes nord-coreanes. El seu homòleg rus, Vladímir Putin, va amenaçar llavors en respondre als atacs ucraïnesos mitjançant els ATACMS amb el nou míssil balístic de Rússia amb capacitat nuclear, l'Oreshnik.
 

Putin va suggerir que es podria disparar a la capital Kíiv com a "prova dels sistemes de defensa aèria subministrats per Occident". Ara per ara, el primer i únic llançament de l'arma experimental va apuntar a la regió de Dnipró d'Ucraïna el matí del 21 de novembre.