ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha advertit aquest dimecres que el desplegament de forces de pacificació de l'OTAN a Ucraïna provocaria un enfrontament militar entre les tropes russes i de l'Aliança Atlàntica. "Això comportarà enfrontaments directes entre forces de Rússia i de l'OTAN, una cosa que tots volem evitar, i a més declarem que en principi no han de produir-se", ha assegurat Lavrov durant una conferència universitària. El ministre ha considerat una provocació la proposta pacificadora de Polònia, un dels principals aliats de Kíiv i el que s'ha convertit en el destí de milions de refugiats del país veí, els quals també han acusat d'albergar ambicions territorials a Ucraïna. Lavrov ha insinuat uns presumptes plans de l'OTAN d'enviar a Ucraïna un batalló integrat per les tres repúbliques bàltiques, que segons ha recordat també es van oposar al desplegament d'una força internacional al Donbass. En aquest sentit, ha denunciat les declaracions sobre la necessitat de desplegar a Ucraïna míssils antiaeris Stinger, fet que ja ha alertat que suposaria "una amenaça colossal".
Canvi de posició
Lavrov ha carregat contra Kíiv per "canviar constantment la seva postura" en les negociacions i ha afirmat que els Estats Units no tenen interès en què hi hagi un "acord ràpid per posar fi a la guerra". El dirigent rus ha ressaltat que "les negociacions són difícils" i ha assenyalat que la delegació ucraïnesa "rebutja les seves pròpies propostes". "És difícil deixar de costat la impressió que estan sent retinguts per la mà dels seus col·legues estatunidencs", ha apuntat. En aquest sentit, ha explicat que "si es llegeix a analistes polítics, tant russos com occidentals, es veu que els estatunidencs procedeixen sota el fet que no és beneficiós per a ells que la guerra se solucioni ràpidament", segons ha recollit l'agència russa de notícies Interfax. "Esperen continuar enviant armes a Ucraïna. S'estan fent declaracions provocadores", ha recalcat Lavrov, qui també ha alertat de "l'amenaça colossal" que suposa l'enviament de determinades armes a Ucraïna i "la seva segura expansió per tota Europa". "Volen mantenir-nos el màxim possible en aquestes hostilitats", ha afegit. No obstant això, ha posat l'accent que les autoritats russes tenen "experiència i voluntat" per a "protegir el que s'està defensant i garantir la seguretat de Rússia i, en línies generals, una vida decent per als quals vulguin viure a Ucraïna, però es considerin part de la cultura russa en totes les seves manifestacions".
Culpa Zelenski
Aquest canvi de postura en les negociacions per part d'Ucraïna, Lavrov les adjudica al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i de les seves últimes intervencions davant de Parlaments de diversos països occidentals. "La dilatació de les negociacions està dirigida a dramatitzar la situació, permetre que Zelenski amb la seva samarreta caqui intervingui davant els Parlaments del món i després del discurs amb llàgrimes en els ulls demandi de nou la ingerència de l'OTAN", ha detallat. D'altra banda, ha assegurat que Moscou no s'oposa a la mediació de països occidentals, tot i que ha subratllat que hi ha "unes línies absolutament vermelles" que no es poden creuar. Pel que fa als intents d'aïllar al seu país i les pressions dels EUA perquè totes les potències mundials se sumin a les sancions occidentals, s'ha mostrat tranquil i ha afirmat: "Tenim molts amics".
Zelenski ja ha parlat per videoconferència davant els parlaments dels Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, el Canadà, Itàlia i Israel, entre altres, i la seva pròxima intervenció serà aquest mateix dijous de manera telemàtica davant el Parlament de Suècia, segons ha confirmat aquesta institució, en una nova cita en la seva gira virtual per a recaptar suports contra Rússia. El discurs del mandatari ucraïnès serà transmès a la sala de plenaris del Riksdagen (Parlament unicameral suec), reservada per a ocasions especials. Com a membre de la Unió Europea, Suècia ha donat suport a les sancions econòmiques a Rússia i ha enviat armament militar a Ucraïna, en contra de la seva habitual política de no enviar armes a països en conflicte, a més d'anunciar un augment del seu pressupost en defensa. "Em sento honrat perquè el president d'Ucraïna vulgui parlar al Parlament amb la guerra en marxa. El Parlament ha aprovat iniciatives de suport úniques per a Ucraïna i continua recolzant la lluita d'aquest país per la seva llibertat", ha assenyalat en un comunicat el president d'aquesta institució, Andreas Norlén.