Rússia ha començat avui el replegament de les unitats militars desplegades a la frontera amb Ucraïna i la península de Crimea, annexada pels russos, cap a les seves casernes habituals. Segons les estimacions de la UE, uns 100.000 soldats havien estat desplaçats per un "exercici sorpresa", avivant la tensió en una zona que va ser marcada per la guerra el 2014. Ara, el Kremlin ha decidit desescalar el potencial conflicte i ha anunciat el replegament dels soldats a partir d'avui i fins a l'1 de maig.
100.000 soldats russos
El ministre rus de Defensa, Serguei Shoigú, va anunciar des de Crimea la retirada de les tropes desplegades per a exercicis militars en el sud i l'oest del país, territori fronterer amb Ucraïna i els països bàltics. D'acord amb Defensa, actualment "unitats militars i formacions estan marxant cap a estacions de ferrocarril i aeròdroms, carregant vaixells d'assalt, plataformes ferroviàries i avions militars de transport".
En les maniobres, segons el Ministeri de Defensa, van participar més de 10.000 militars, 1.200 unitats d'armes i equip militar, més de 40 vaixells de guerra i 20 vaixells de suport. D'altra banda, segons les estimacions de la Unió Europea i del govern d'Ucraïna, Rússia hauria mobilitzat prop de 100.000 soldats russos, inclosos diversos batallons d'elit, a la península des de finals de març.
"Les tropes del districte militar Sud i les forces aerotransportades que van participar en els exercicis han començat a tornar als seus llocs d'emplaçament permanents", ha assenyalat Defensa en un comunicat. "Considero que els objectius dels assajos sorpresa s'han aconseguit completament. Les tropes van demostrar la capacitat de garantir una defensa segura del país", ha afegit el ministre.
No obstant això, Shoigú ha matisat que part de l'armament pesant romandrà en el polígon de Pogonovo, a uns 200 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, per a la participació en les maniobres Zapad-2021.
Preocupació internacional
La creixent presència militar en la zona inestable on es va desenvolupar la guerra del 2014 i que va deixar més de 14.000 morts, va provocar alarma no sols a Ucraïna, sinó també a la Unió Europea, els EUA i l'OTAN. De fet, el president nord-americà Joe Biden, va contactar personalment amb el líder rus Vladimir Putin, demanant-li la retirada de les tropes de la zona, i també va expressar el seu suport a Kíev davant "l'agressió russa".