Rússia ha declarat en cerca i captura al seu territori la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, segons es desprèn de la base de dades del Ministeri de l'Interior, i recull Efe. El Ministeri de l'Interior no precisa ni el motiu ni l'article que justifica l'emissió de l'ordre contra un alt funcionari en actiu d'un país estranger. Kallas, de 46 anys, és una de les veus més fermes de la Unió Europea (UE) i de l'OTAN a favor del subministrament d'armament a Ucraïna i de l'enduriment de les sancions contra Rússia.
El gener del 2021 es va convertir en la primera dona que encapçala el govern del país bàltic, càrrec que va renovar en guanyar el seu partit les eleccions legislatives celebrades el març de l'any passat. També, per altra banda, ha estat declarat en cerca i captura el secretari d'Estat d'Estònia, Taimar Peterkop.
El motiu de Vladímir Putin
Tot i que les autoritats russes no s'han pronunciat oficialment, fonts citades per l'agència russa de notícies TASS han assenyalat que "s'ha obert un cas contra Kallas i Peterkop per la destrucció i danys a monuments a soldats soviètics (al país bàltic)". Les autoritats d'Estònia van iniciar el desmantellament de diversos monuments soviètics al país a conseqüència de la invasió d'Ucraïna. El parlament estonià va votar al gener contra un projecte de llei presentat per la ultradreta per a la retirada de diversos monuments en honor a soldats soviètics pel seu exercici en la lluita contra l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Segons l'agència ACN, que cita el portal rus Mediazona que hauria tingut accés a la base de dades del Ministeri de l’Interior amb totes les ordres d’arrest del règim, aquesta ordre inclou el ministre de Cultura de Lituània, Simonas Kairys. La llista també inclou diversos alts càrrecs de l’exèrcit d’Ucraïna i centenars de persones considerades pel règim com a “mercenaris estrangers”. En total, Mediazona ha tingut accés a una llista que inclou més de 96.000 persones, un terç dels quals russos, però també armenis, ucraïnesos o txetxens, entre d’altres.
Paral·lelament, el president rus, Vladímir Putin, ha assegurat recentment que el país no té plans d'envair les tres repúbliques bàltiques o Polònia, que són membres de l'OTAN.