Rússia ha acusat aquest dilluns a Ucraïna de ser un “règim neonazi i russòfob” que “promou l'odi” contra la seva població russoparlant. Així ho ha detallat l'equip legal rus en una audiència a la Cort Internacional de Justícia (CIJ), en què Moscou ha demanat desestimar una disputa entre els dos països sobre la Convenció contra el Genocidi.

Ucraïna va acusar Rússia de “manipular la noció de genocidi” recollida a la Convenció contra el Genocidi —ratificada per 133 països des del 1948, inclosos Rússia i Ucraïna— per “justificar l'agressió” el febrer del 2022, ja que Moscou —va al·legar Kíiv— va utilitzar aquest tractat per argumentar la invasió i l'ús de la força, després d'acusar el govern ucraïnès d'estar cometent un presumpte genocidi a les regions de Luhansk i Donetsk.

Com justifica Rússia la invasió d'Ucraïna?

El diplomàtic rus Gennady Kuzmin, que ha exposat aquest dilluns els arguments de Rússia sobre qüestions legals que envolten la competència d'aquest tribunal sobre aquest cas, ha al·legat que la CIJ, el màxim tribunal de les Nacions Unides, no té jurisdicció perquè, en la seva visió, no hi ha cap disputa sobre aquesta convenció en concret, destaca Efe.

Kuzmin ha subratllat que “la Convenció no dona dret a fer servir la violència, ni Rússia ha dit mai que ho faci”, i ha assegurat que, en realitat, Moscou justifica la invasió a Ucraïna en el “dret a la defensa pròpia i general en cas d'un atac armat” (article 51 de la Carta de l'ONU).

En aquest sentit, ha acusat Kíiv de "llançar una guerra a gran escala" contra el Donbass el 2014, i de "promoure l'odi" contra la població "russoparlant" d'aquesta zona, i va enumerar una sèrie d'acusacions contra el govern ucraïnès, a qui ha definit en nombroses ocasions com un “règim neonazi”.

“El règim ucraïnès glorifica criminals de guerra nazis, adopta simbologia nazi, i no prohibeix grups nazis. A més, prohibeix l'educació en idioma rus i elimina l'idioma rus de totes les esferes públiques. Prohibeix llibres i artistes russos. Les esglésies ortodoxes russes són violentament confiscades per forces de seguretat ucraïneses i militants neonazis”, ha dit i recull Efe.

Rússia, amb problemes per tenir un equip legal

Rússia ha tingut problemes per reunir el seu equip legal, ja que després de la invasió, la majoria dels advocats van dimitir o van ser acomiadats per la seva posició contra la guerra. La major part de l'equip ara està format per representants russos davant de diferents organismes internacionals, experts iranians i xinesos, i lletrats d'un bufet rus.

També de part de Rússia, Alfredo Crosato Neumann, de l'Institut d'Estudis Internacionals i de Desenvolupament, va afegir que la Convenció contra el Genocidi "no regula la qüestió de l'ús de la força", ni tampoc "cobreix reclamacions sobre presumptes violacions" de la Carta de l'ONU, i la jurisdicció de la CPI es limita a “les violacions de la mateixa Convenció”.

Kuzmin va explicar que, per a aquest cas, Kíiv no acusa Rússia de “cometre un genocidi, ni tampoc l'acusa de no prevenir o castigar” actes genocides, “fins i tot Ucraïna insisteix que no hi ha hagut cap genocidi”, cosa que, segons l'agent rus, “hauria de ser motiu suficient, per si mateix, per rebutjar aquest cas, perquè, si no hi va haver genocidi, no hi pot haver una violació de la Convenció contra el Genocidi”.

Per a Moscou, res té sentit

Per Moscou, la CIJ només tindria jurisdicció sobre el cas si Ucraïna acusés Rússia d'haver comès un genocidi i hi hagués una disputa entre els dos estats sobre aquesta qüestió. Per tant, va instar el tribunal a rebutjar totes les al·legacions d'Ucraïna “per manca de jurisdicció”.

Les audiències sobre aquest cas, programades fins al 27 de setembre, només se centren a escoltar els arguments legals dels dos països sobre si la CIJ té o no jurisdicció sobre aquest cas, i no entraran encara al fons de la qüestió mateixa sobre l'acusació ucraïnesa.