El museu d'Auschwitz, que pertany a l'Estat polonès, ha anunciat que a causa de la guerra d'Ucraïna, Rússia quedarà exclosa de la propera cerimònia que commemorarà els 78 anys de l'alliberament del camp d'extermini nazi, que va protagonitzar l'exèrcit soviètic l'any 1945. "Atesa l'agressió contra una Ucraïna lliure i independent, els representants de la Federació Russa no han estat convidats a assistir a la commemoració d'enguany", ha indicat Piotr Sawicki, portaveu del museu, segons informa The Times of Israel.

Aquest divendres se celebra el 78è aniversari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, que l'Alemanya nazi va construir a la Polònia ocupada, una data que s'ha convertit en el Dia Internacional de la memòria de l'Holocaust. Fins ara, Rússia sempre havia participat en diversos graus en la commemoració, que se celebra cada any el 27 de gener, amb la intervenció d'algun representant seu en la cerimònia principal. El director del museu ha assenyalat que aquest any era obvi que no podia "signar cap carta a l'ambaixador rus amb un to de convidar-los" en el context actual bèl·lic.

L'exèrcit roig va alliberar els presoners del camp d'extermini el 27 de gener del 1945, cap al final de la Segona Guerra Mundial. Ho van fer els soldats de quatre divisions d’infanteria, quan la tarda del 26 de gener del 1945 van avançar des del nord travessant el riu Vístula. Tenien una altra missió, que era conquerir un complex fabril que s’havia edificat quatre anys enrera prop de la població d’Oświęcim, que els alemanys anomenaven Auschwitz, a uns 45 quilòmetres de Cracòvia. Però el matí del 27 de gener van arribar a les 9 del matí al que semblava una caserna però en realitat era un camp d'extermini. Van veure-hi una estesa de cadàvers, i van trobar 7.000 presos encara vius que els esperaven. L'operatiu estava comandat pel mariscal Ivan Konev.

Segons els càlculs, al camp d’extermini van ser assassinades més d’un milió de persones, i el 90% eren jueus. El 27 de gener es commemoren les víctimes del nacionalsocialisme a Alemanya i des del 2005 aquesta data és el Dia Internacional de la Memòria de l’Holocaust de les Nacions Unides. El primer camp de concentració nazi es va obrir el març del 1933, al cap de dos mesos d'haver conquerit el poder, a Dachau, prop de Munic, que van ocupar amb 60 presos polítics majoritàriament socialdemòcrates i comunistes. Després van venir Sachsenhausen el 1936, Buchenwald el 1937, Mauthausen el 1938 i Ravensbrück i Flossenbürg, el 1939. Amb el pas del temps els nazis van passar als camps d'extermini, i primer van condicionar Dachau amb aquest objectiu, i finalment Auschwitz a la Polònia ocupada. A Ucraïna els nazis farien a més assassinats massius de jueus, com el de Babi Iar, prop de Kíiv.