El líder opositor rus, Aleksei Navalni, ha estat sentenciat aquest dilluns a 30 dies de presó preventiva durant una vista judicial celebrada a les dependències de la policia als afores de Moscou on es troba des que va ser detingut aquest diumenge a la nit a la seva tornada d'Alemanya. "M'han imposat 30 dies de presó preventiva, fins al 15 de febrer de 2021," ha escrit Navalni en el seu compte de Twitter.

Navalni, que va tornar al seu país després de ser enverinat l'agost de 2020 amb l'agent químic Novichok, podria ser condemnat a diversos anys de presó en un pròxim judici per no personar-se davant de l'autoritat per un antic cas penal.

L'opositor acusa el president rus, Vladímir Putin, d'ordenar primer el seu assassinat i després de "fabricar" casos penals per restringir les seves activitats polítiques. Els advocats de l'opositor ja havien avançat abans de la sentència que recorreran la decisió, la qual han titllat d'"absolutament il·legal", mentre diverses desenes dels seus partidaris han exigit el seu alliberament als voltants de la comissaria. "Això és el grau màxim de la il·legalitat", ha sentenciat Navalni al començament de la vista en un vídeo penjat a les xarxes socials.

Mentrestant, el seu portaveu, Kira Yarmish, ha denunciat que "el van detenir a la frontera, se'l van emportar en direcció desconeguda, no li van permetre accedir al seu advocat, el judici s'ha celebrat a la mateixa comissaria i l'han arrestat per 30 dies". "Això no es pot dir ni tan sols paròdia de l'arbitrarietat", va agregar a Twitter.

El Servei Federal Penitenciari de Rússia, que va emetre el desembre passat una ordre de crida i cerca contra l'opositor, es va dirigir als tribunals perquè converteixin la pena suspesa de 3,5 anys que li va ser imposada a Navalni per una de real.

En relació amb aquesta condemna, el Tribunal Europeu de Drets Humans li va donar la raó a Navalni, que per aquest motiu també va ser inhabilitat com a candidat al Kremlin.

Els Estats Units, la Unió Europea (UE) i l'ONU han exigit l'alliberament immediat del líder de l'oposició extraparlamentària, mentre les organitzacions de drets humans Memorial i Amnistia Internacional l'han declarat pres polític.