Davant la tensió d'una possible invasió d'Ucraïna per part de Rússia, el Ministeri de Defensa rus ha emès a primera hora d'aquest dimecres un comunicat anunciant que les unitats han conclòs exercicis militars a la península de Crimea, annexionada el 2014, i que, per tant, tornen a les seves bases permanents. "Les unitats de la circumscripció militar sud que van concloure la seva participació en els exercicis tàctics als polígons de la península de Crimea es dirigeixen en ferrocarril cap als seus llocs d'emplaçament permanent", ha assenyalat el Ministeri. Aquest dimarts, el mateix Departament de Defensa ha anunciat el retorn a les bases permanents d'algunes unitats de les circumscripcions militars sud i oest, que estaven prop de la frontera d'Ucraïna perquè havien acabat la participació en els exercicis que tenien programats.
Al mateix temps, però, el portaveu de Defensa, Ígor Konaixénkov ha ressaltat que les Forces Armades de Rússia "continuen activitats d'envergadura per a la preparació de les tropes en les que participen pràcticament totes les circumscripcions militars, les flotes i les tropes aerotransportades". En aquest sentit, ha recordat que efectius de la circumscripció militar est i forces aerotransportades participen en els exercicis de Determinació aliada-2022, que tenen lloc a Bielorússia i que està previst que acabin el pròxim dia 20. Per ara, Occident ha vist amb bons ulls aquesta retirada de tropes i com a senyal de desescalada de les tensions, malgrat tot, cal que aquesta desescalada sigui verificada.
Ucraïna, que ha concentrat més de 100.000 efectius a la frontera amb Rússia, ha dit que es creurà la retirada militar russa quan ho vegi amb els seus propis ulls. "Hi ha diferents declaracions des de la Federació Russa tota l'estona. Tenim una regla: no ens ho creiem quan ho sentim, sino quan ho veiem", ha dit aquest mateix dimarts el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitro Kuleba.
L'escepticisme de Biden
En aquest context hostil, però, els Estats Units no es fien de Rússia. Aquesta matinada, el president del país, Joe Biden, ha dit que encara és "clarament possible" una invasió russa d'Ucraïna. El president dels Estats Units ha triat un lloc solemne per comunicar a la seva nació les preocupacions dels serveis militars americans, que no confien en el replegament militars russos. De fet, Biden va assegurar que els analistes dels EUA indiquen que els militars russos "segueixen en una postura totalment amenaçant" i que Rússia encara té més de 150.000 soldats al voltant d'Ucraïna i Bielorússia. A més, s'ha dit que aquest dimecres 16 de febrer podria ser el dia clau d'aquesta possible invasió.
Què diu Putin?
Rússia no vol una guerra. Això és el que ha deixat caure aquest dimarts el president rus, Vladímir Putin, en una roda de premsa conjunta amb el canceller alemany, Olaf Scholz, de visita a Moscou. "Si volem una guerra? Clar que no", ha dit el cap del Kremlin en comentar la tensió actual a la frontera entre Rússia i Ucraïna.
En aquest sentit, Scholz ha afirmat que la retirada d'algunes unitats militars de Rússia de les fronteres d'Ucraïna és un bon senyal, però que en caldrien més per rebaixar la tensió. "Que ara sentim que algunes unitats seran retirades, és un bon senyal. Esperem que n'hi hagi més", ha destacat el canceller durant la roda de premsa. La reunió amb Putin, segons constata Efe, hauria durat tres hores.
Per què ha retirat Rússia algunes tropes?
El fet que Rússia hagi retirat tropes de la frontera amb Ucraïna no respon a la "histèria" d'Occident. Així ho ha verbalitzat el ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov. Segons sembla, aquest moviment ja estava programat. "Ho fem independentment del que altres pensen i independentment del 'terrorisme informatiu' que s'està produint", ha dit en al·lusió a les informacions que han sortit publicades sobre una possible invasió russa d'Ucraïna aquesta mateixa setmana.
Durant una roda de premsa conjunta amb el president de torn de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) i ministre d'Exteriors polonès, Zbigniew Rau, Lavrov ha ressaltat que Rússia està en el seu dret de començar i acabar exercicis militars al seu propi territori.
Dialèctica política: què vol Rússia d'Ucraïna?
Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, s'ha hagut d'enfrontar aquest dimarts a diverses preguntes dels periodistes. Entre elles, se li ha demanat sobre si la retirada de les tropes que participaven en exercicis significava una desescalada del conflicte amb Ucraïna. En aquest context, Peskov ha insistit en el fet que Moscou sempre ha dit que les tropes tornarien a les bases una vegada acabades les maniobres. "Sempre hem dit que una vegada acabats els exercicis, les tropes tornarien als llocs de desplegament permanent. Això també està passant ara. No hi ha cap novetat. És un procés normal".
Aleshores, què ha de passar perquè hi hagi una desescalada? Lavrov ha insistit que perquè hi hagi una rebaixada de tensions s'haurien de complir els Acords de Minsk. Així ha constatat que "l'important és establir un diàleg directe" entre Kíev i les repúbliques de Donetsk i Lugansk. Unes repúbliques que aviat podrien ser reconegudes per Rússia com a repúbliques independents. La Duma russa ho hauria aprovat aquest dimarts i només caldria la firma de Putin. Un fet que ja hauria caigut malament a la Unió Europea, que ja hauria condemnat els fets.
Una altra cosa que hauria de fer Ucraïna és renunciar a l'OTAN. Un fet que de moment no es contempla. El president del país Volodímir Zelenski, ha dit aquest dilluns que el seu país afronta pressions per renunciar a ingressar a l'Aliança Atlàntica. Tot i això, ha constatat que Kíev continua desitjant entrar-hi com a garantia de seguretat i integritat territorial.
Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin, en una roda de premsa conjunta amb el canceller alemany, Olaf Scholz aquest dimarts / Efe