Rússia ha expressat aquest dilluns la seva preocupació per la concentració de tropes ucraïneses al costat de la frontera de Bielorússia, denunciada pel comandament militar bielorús. "Això causa preocupació no només a Minsk, sinó també a Moscou. Doncs som realment socis i aliats", ha dit el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, a la roda de premsa diària.
Ha afegit que Bielorússia forma part de la Unió Estatal amb Rússia i que els dos països tenen "formats especials" de diàleg entre les seves institucions, inclosos els serveis secrets. "Els nostres ministeris de Defensa es troben en permanent comunicació", ha afirmat Peskov. Aquest dissabte el cap de l'Estat Major de l'exèrcit bielorús, Pável Muraveiko, ha declarat que la situació a la frontera a Ucraïna és "bastant complicada. I canvia cada dia, no per millor".
Bielorússia, el principal aliat de Rússia, té 1.084 quilòmetres de frontera amb Ucraïna. "I les últimes setmanes hem observat una activitat de moment infundada i incomprensible a prop de les nostres fronteres", ha afirmat el general bielorús. Tot això, ha afegit, ha portat Minsk a traslladar més forces a la frontera, per reforçar-la amb efectius i artilleria, a fi de "ser capaços de reaccionar a temps" a les accions ucraïneses.
Rússia, encaminada al "totalitarisme"?
La ministra alemanya d'Afers Estrangers, Annalena Baerbock, ha posat de manifest que Rússia està encaminada cap al "totalitarisme" i que durant el futur previsible continuarà sent "el perill més gran per a la seguretat d'Europa". "Ideològicament la Rússia de (Vladímir) Putin està camí del totalitarisme", ha constatat Baerbock durant un acte a Berlín amb motiu del primer aniversari de l'estratègia de seguretat del govern alemany. La ministra verda va instar a tenir present que l'"imperialisme" del Kremlin no s'acaba a Ucraïna, sinó que el president rus està preparant les seves tropes per a una "gran guerra" i transformant l'economia russa de manera acord en una economia de guerra.
La ministra també ha al·ludit a la preocupació per a una possible extensió del conflicte i davant la possibilitat que Alemanya es vegi "arrossegada" a entrar-hi de manera directa. Per als països europeus que tenen frontera amb Rússia, aquest és "un debat de luxe", ha assegurat. Aquesta pregunta ni tan sols se'ls planteja, ja que tenen "Putin a les portes". "Dirigim la nostra política contra aquesta realitat que no hem desitjat ni elegit, però que constitueix el nostre món. Defensarem la nostra Europa i cada centímetre quadrat de la nostra llibertat i farem tot el possible perquè la nostra dissuasió sigui tan clara i evident que aquell dia no hagi d'arribar mai", ha reblat.
La ministra verda va assenyalar que l'estratègia de seguretat nacional no tracta només de qüestions purament relacionades amb la defensa, sinó de la pregunta de com fer que la societat sigui més resilient en tots els àmbits, inclosa la protecció de les infraestructures i la prevenció davant de catàstrofes naturals. També ha fet referència a la proposta presentada pel titular de Defensa, el socialdemòcrata Boris Pistorius, per reintroduir un servei militar limitat i amb alguns elements obligatoris. "No és el que volíem, però és el deure del nostre temps prendre seriosament la responsabilitat relativa a la seguretat", ha assenyalat.