Després d'hores de silenci i sense pronunciar-se davant del sabotatge que han patit els gasoductes russos Nord Stream i Nord Stream 2 en aigües del mar Bàltic, denunciats per Suècia i Dinamarca, el Kremlin ha optat per obrir en les últimes hores un cas penal per terrorisme internacional davant de les fugues detectades. Concretament, segons ha fet públic la Fiscalia russa en un comunicat, "no més tard del 26 de setembre, als voltants de l'illa de Bornholm, es van cometre accions intencionades amb la intenció de fer malbé els gasoductes Nord Stream 1 i Nord Stream 2", quelcom que ha provocat, segons subratllen, un considerable perjudici econòmic per a la Federació Russa. Aquests fets es corresponen a un acte de terrorisme internacional, segons queda recollit a l'article 361 del codi penal rus. En les últimes hores, el govern suec ha detectat una nova fuga, la quarta. 

Les indagacions sobre les fugues, que van tenir lloc en aigües internacionals, dues a la zona econòmica exclusiva danesa i dues a la sueca, aniran a càrrec del departament d'investigació del Servei Federal de Seguretat (FSB). Per aquest motiu, Rússia ha sol·licitat una sessió del Consell de Seguretat de l'ONU, que se celebrarà aquest divendres, segons van informar Efe fonts diplomàtiques a Nacions Unides. Mentrestant, l'operadora del gasoducte Nord Stream ha indicat que tot suggereix que s'han produït "danys físics" en la infraestructura energètica, assegurant que ha començat a mobilitzar tots els recursos necessaris per estudiar les causes de l'incident.

El Kremlin s'indigna davant de les acusacions

Per a Suècia, Dinamarca, Alemanya, la Unió Europea (UE) i l'OTAN les causes de l'incident són evidents i consideren que les fugues són causa d'un "acte intencionat" i d'un "sabotatge", tal com han anat indicant en les últimes hores. Des de Copenhaguen, Mette Frederiksen ha assegurat que la "clara valoració de les autoritats daneses és que es tracta d'un acte intencionat i no d'un accident", mentre que a Estocolm, Magdalena Anderson ha apuntat que "probablement" darrere de les incidències detectades hi ha un sabotatge. Per la seva part, Ursula Von der Leyen ha promès una resposta exemplar si es confirmen les sospites que s'ha tractat d'un acte intencionat. Davant d'aquestes declaracions, el govern de Vladímir Putin ha qualificat de "ximples i absurdes" les acusacions europees que Rússia podria ser darrere dels danys detectats als gasoductes.

Aquests dos gasoductes són essencials perquè Rússia pugui proveir de gas països europeus, especialment els escandinaus i Alemanya. Concretament, el Nord Stream 1 té la capacitat de bombeig de 55.000 milions de metres cúbics de gas a l'any, però ara mateix no està en funcionament després que Rússia al·legués una fuga d'oli a l'única estació compressora russa que encara estava en funcionament. Pel que fa al Nord Stream 2 mai ha arribat a operar a causa del bloqueig per part de Berlín de la infraestructura, fins i tot des d'abans que comencés la invasió militar russa a Ucraïna. Amb tot, ambdós gasoductes són plens de gas i han, per tant, de mantenir una pressió estable.

Preocupació a Alemanya

A Alemanya, les autoritats consideren que el gasoducte rus inutilitzat "per sempre", segons ha informat el diari Der Tagesspiegel. El mitjà, citant fonts del govern alemany, ha apuntat que els danys, probablement causats per unes explosions pròximes a la zona detectades pel Servei Sísmic Nacional suec i que s'han atribuït a un possible sabotatge, no tenen una reparació ràpida. Això, segons ha explicat el diari, causarà filtracions d'aigües marines a les canonades, les quals poden provocar una corrosió que serà irreversible.